Arxiu mensual: gener de 2015

1909, GUIMERÀ EN 3 DIMENSIONS

Potser recordeu l’exposició de fotografies tridimensionals que anys enrere es va fer a Guimerà. Ara sabem que no vam ser els primers, però. Algú se’ns va avançar gairebé 100 anys…

9 i 10 d’agost de 2003. Coincidint amb el Mercat Medieval, un munt de gent visità l’exposició Guimerà 3D, potser la que més expectació ha generat de totes les fetes al museu (aleshores encara per reformar). Constava d’un conjunt de fotografies tridimensionals dels elements més significatius del nucli medieval de vila de Guimerà, complementades amb textos d’en Josep Vallverdú.

imatge1
Totes les tècniques de reproducció en 3D es basen a fer arribar una imatge lleugerament diferent a cada ull, com ocorre en la realitat; el cervell integra les dues imatges i crea la sensació de profunditat. En el nostre cas vam triar el mètode anàglif, que combina les dues imatges en una de sola i no necessita equips sofisticats; només cal utilitzar unes ulleres amb filtres de 2 colors, molt fàcils de trobar.

Si esteu interessats a practicar aquesta tècnica fotogràfica amb la vostra càmera, trobareu el procés pas a pas en aquest enllaç.

Queda clar, però, que no vam ser els primers a veure el potencial de Guimerà per aquest tipus de fotografia. Un cop més, el Josep M. Minguell de Cal Carreter ha trobat una petita joia de la memòria gràfica de Guimerà, que ha publicat al seu bloc Guimerà Recorda.

Són les tres darreres plaques de vidre que estaven en possessió d’un antiquari. Estan datades entre els anys 1915 i 1920. L’autor ens és desconegut.

placa1-1915

placa2-1920

placa3-1915

També tenim coneixement de 21 fotografies estereoscòpiques datades entre els anys 1909 i 1927, que pertanyen a col•leccions i fons privats. Es poden veure a Guimerà Recorda, en aquest enllaç.

En aquest cas, l’efecte estereoscòpic, s’obté gràcies a una càmera fotogràfica especial amb dos objectius, que van ser força populars cap a finals del segle XIX i inicis del XX. S’impressionaven, per tant, dues imatges diferents de forma que es reprodueix la separació d’aproximada de 65 mm que hi ha entre els dos ulls. La tècnica d’observació es basava en la utilització d’un visor especial. Situant les dues imatges al davant, una barrera força a cada ull a veure només una de les imatges, com havíem comentat abans.

imatge2

Un cop trobades aquestes plaques, les hem processat digitalment per tal de poder veure l’efecte tridimensional de nou.

imatge7

imatge8

imatge9

Josep M. Minguell i Llorens, Jordi Sender i Beleta