2007, UNA CALCOMANIA GEGANT

Si aneu a l’Església de Santa Maria, podreu admirar el magnífic Retaule de Guimerà de Ramon de Mur, joia del Gòtic Català d’Estil Internacional. Us costarà de creure que esteu davant d’una rèplica i potser mai no us imaginaríeu que esteu veient una fotografia digital enganxada tal com si fos una gran calcomania.

Tot va arrencar l’any 2003, buscant la manera de poder fer una reproducció, amb la qualitat requerida, del retaule de Guimerà de Ramon de Mur. Volíem assegurar que una persona experimenti les mateixes sensacions davant l’obra reproduïda que enfront l’original (actualment exposat al Museu Episcopal de Vic). Per això cal reproduir fidelment la imatge, el volum i la textura.

imatge_1

Després d’analitzar diverses alternatives que no ens van satisfer, vam identificar finalment la tecnologia que ens permetria obtenir el resultat desitjat (el Papelgel) i les empreses líders en els seus camps amb les que havíem de posar-nos a treballar (HP, Arsus Paper, Nub 3D…).

A partir d’aquell moment es va iniciar un llarg procés per aconseguir les autoritzacions (de la Parròquia de Guimerà, de l’Arquebisbat de Tarragona, del Delegat Diocesà pel Patrimoni Artístic, Documental i l’Art Sacre i finalment del Museu Episcopal de Vic) i el finançament necessaris (gràcies al mecenatge de particulars que de forma anònima van fer possible aquest projecte).

El projecte es va completar el 28 d’abril de 2007, amb l’acte i signatura del contracte de donació del retaule a la Parròquia.

Podem dir amb orgull que vam ser els primers a combinar les tecnologies digitals més innovadores en la reproducció artística. Dos anys després, vam presentar el projecte a la conferència de tecnologies d’impressió digital més important en l’àmbit mundial, que va tenir lloc a Louisville, Kentucky (EUA), on va generar força expectació i va ser triat com el projecte més destacat de l’apartat ”Qualitat d’impressió”.

image_71

Com es va realitzar, doncs, aquesta rèplica? Per què parlem d’una gran calcomania? El procés seguit, consta bàsicament de 4 etapes:

1) Digitalització. Es mesura la realitat física tridimensional del retaule mitjançant un escàner sense contacte (triangulació per llum blanca estructurada). S’obté un fitxer d’alta resolució a 10,000 punts/cm2. Es realitzen múltiples fotografies frontals i laterals de cada taula, per a capturar-ne la totalitat de la imatge.

image_5

2) Mecanitzat. Es reprodueix el volum amb tots els detalls de cada taula amb tècniques de fabricació assistida per ordinador de mecanitzat directe en una màquina de fresat. Cada taula necessita 4 passades amb diferents calibres de fresa per a rebaixar un bloc de DM de 50 mm de gruix, durant més de 30 hores.

image_6

3) Impressió. Es manipulen les imatges per a garantir la correcta reproducció del color i adaptar-les a la superfície irregular on s’aplicaran. S’imprimeixen en una impressora digital d’injecció de tinta de gran format utilitzant tintes pigmentades d’alta resistència a la llum UV i l’atac químic de l’aire, garantides per més de 100 anys en interiors.

image_31

4) Aplicació. S’encolen les fotografies per la cara impresa. El ‘paper’ especial utilitzat, es torna elàstic i permet encaixar la imatge en la seva posició exacta, com si es tractés d’una gran calcomania. Un cop transferida la tinta, es retira aquest material i finalment es protegeix el conjunt amb una laca especial incolora.

image_4

La tecnologia emprada en aquest projecte obra la possibilitat al fet que obres d’art de gran vàlua puguin tornar a ser admirades als seus llocs d’origen, on avui no hi són per no poder-ne garantir les adequades condicions de seguretat i conservació.

Jordi Sender i Beleta



Comparteix la publicació: