Arxiu mensual: març de 2014

1835, LA LEGIÓ ESTRANGERA ENVAEIX GUIMERÀ

Heu pujat mai a la torre de guaita de Guimerà? Us heu parat a pensar que se n’ha fet de la resta del castell? El pas del temps? L’abandó? L‘espoli? En part sí, però tot això arran d’uns fets molt concrets dels que aviat farà 200 anys. I que hi té a veure en tot això la Legió Estrangera Francesa?

El 14 de setembre de 1,835, com qualsevol altre nit dels darrers 800 anys, Guimerà dorm als peus del seu castell. Aquest és ara un edifici d’explotació agro-pecuària; abans havia estat torre de guaita, fortalesa militar i residència dels Senyors de Guimerà. El poble és aliè als fets que es precipitaran durant les pròximes hores i que suposaran l’inici de la fi del castell.

Són temps de guerra civil, la Primera Guerra Carlina.

L’endemà, una partida carlina de 463 homes comandada per en Rosset de Belianes es refugia al castell de Guimerà. Són les restes d’una força inicial de 1,500 homes que durant els darrers 17 dies han estat lluitant contra les forces governamentals per terres de l’Urgell, a la Vall del Corb.

Tot seguit, una columna de l’exèrcit governamental a les ordres del coronel Antoni de Niubó pren Guimerà, inclosa l’Església. En formen part un total de més de 1,600 soldats, incloses 4 companyies de la Legió Estrangera Francesa provinents d’Algèria (aquest mític cos on hi tenien cabuda criminals, aventurers i en general tots aquells que desitjaven abandonar el seu estil de vida, havia estat creat l’any 1,831 a Algèria i el juny de 1,835 desembarcà un total de més de 4,000 homes al port de Tarragona per a donar suport a Isabel II).

imatge_1

Es basteixen barricades, sota el foc enemic i es tallen tots els accessos per a impedir qualsevol ajut als assetjats. Les tropes es preparen per prendre el castell a l’assalt.

El 17 de setembre el comandant Rosset rebutja el requeriment de rendició, tot afirmant: “En contestación al oficio de V. que acabo de recibir digo: que he empuñado las armas en defensa del altar y el trono, y que por lo mismo derramaré cuanta sangre encierra mi corazón, antes que rendirme a unos hombres infames que hasta el presente no han guardado el honor militar y que si V. tiene a su mando 1.500 hombres, yo tengo 1.000 y sin el auxilio que dentro de poco llegará. Castillo de Guimerá, 17 de septiembre de 1.835”.

De nit, alguns carlins fugen aprofitant una escletxa en la muralla i el coneixement que tenen del terreny.

El 19 de setembre s’emplacen els canons provinents de Cervera al nord-est del castell, sota l’intercanvi de trets de fusell i esquivant les pedres que llancen els refugiats. A les 4 de la tarda retronen 14 trets de canó fent blanc a les muralles del castell. La fam, la desesperació i l’artilleria enemiga obliguen al comandant Rosset, a les 5 de la tarda, a hissar bandera blanca. La matinada del dia 20, Rosset i altres 33 soldats són afusellats contra les parets del castell, i 37 més, els següents dies en poblacions properes. 388 presoners són traslladats a Lleida i posteriorment deportats a Cuba.

Arran d’aquests fets, el bàndol carlí, com a represàlia, donà ordre d’afusellar a tot estranger que caigués les seves mans, i només uns 400 legionaris sobreviuran després de prop de 3 anys de guerra sense quarter.

imatge_2

El castell queda malmès sense remei. Comença un llarg procés de decadència i espoli que es perllongarà durant prop de 150 anys. En va quedar només la torre de guaita esberlada, una paret amb finestrals que mirava a Guimerà, una paret a la part nord i les parts fonamentades d‘unes torres cantoneres. Poc abans de la Guerra Civil es van fer caure les parets, aprofitant la pedra per construir les noves escoles.

L’any 1,971 el Castell passa a ser propietat de la Diputació de Lleida i s’inicia el procés de recuperació.

Jordi Sender i Beleta, Josep Corbella i Duch