Jordi Sender 
Hem actualitzat l’article 1967-81 MISIÓN RESCATE amb un document gràfic que no us podeu perdre!
Incloem l’enllaç al “Archivo RTVE” corresponent al Programa especial d’entrega de premis de ‘Misión Rescate’ del 12 d’octubre de 1971.
Kiko Ledgard i María Luisa Seco presenten aquest programa que posà punt final al concurs arqueològic Misión Rescate.
Video del moment en què es dóna el premi a Guimerà
Tot passejant per Guimerà, el visitant podria pensar que la plaça major i els seus voltants, molt propers al riu Corb, devien ser el nucli original de Guimerà i que a partir d’aquest centre, la vila es va anar expandint de forma radial fins a configurar el nucli actual que ocupa des del riu Corb fins al cim de la serra nord de la vall.
Però aniríem totalment errats. Res més lluny de la realitat, ja que la plaça Major i els seus voltants conformen una part relativament “moderna” de Guimerà, no urbanitzada fins segles després de la seva fundació.
Quin és doncs, el km 0 de Guimerà i a partir d’aquest, les fases constructives de la vila?
PRIMERA FASE (segles XI i XII): la torre de guaita fou el primer edifici defensiu i de comunicacions, fonamentat sobre la mateixa roca, en el segle X. Més tard fou bastit un castell per controlar el pas del riu Corb i les comunicacions de la vall. El castell i una primitiva església romànica foren, per tant, el nucli inicial del poble, no pas la plaça. En el segle XII sorgeix un primer carreró al voltant de la torre i en direcció a ponent; el carrer Montserè, primitiu camí de ronda, serà l’entorn del castell. El mes de març de 1154 tenim una primera cita històrica: Guimerà era ja una parròquia confirmada a Tarragona.
SEGONA FASE (segles XIII i XIV): L’any 1326 es comença a construir l’església actual. Hi ha constància que l’any 1393 s’edifica la part de muralla que uneix el castell i la nova església gòtica, enderrocant-ne la primitiva, que era romànica. Del mateix període són les portes de llevant i de ponent. Les cases varen anar recolzant-se a l’antiga muralla. Els carrers de l’Estudi i de la Cendra són les primeres vies que comuniquen els portals situats als extrems de la vila.
TERCERA FASE (segles XV a XVIII): El nou centre del poble és ja la Plaça Major i els porxos i porxades al seu voltant, les escorones i els aubalços. Al carrer de la Capella va continuar el camí de la Bassa del molí de Dalt. La capella de sant Esteve tenia al seu costat l’antic Hospital. El poble va continuar creixent cap al riu. El carrer Major, el de la Capella, el de la Goleta formaven la xarxa del nou nucli medieval. També el carrer Jussà i el carrer de les Piques.
QUARTA FASE (segles XIX i XX): el portal de Baix i els carrers de Jussà i de les Piques van fer el traspàs als temps moderns. El raval va créixer pel carrer del Portal. El poble ha obert nous carrers als costats de la carretera i a l’altra banda del riu. El carrer de sant Jordi es va formar a ambdós costats del primitiu camí d’entrada, per la part sud i a l’altra part del riu, on es comunicava amb Vallfogona i Passanant.
Joan Duch i Mas, Jordi Sender i Beleta
A principis dels anys 70, les càmeres i els equips de filmació van fer acte de presència a Guimerà en diverses ocasions.
Recordem que Ramon Monfà va filmar el seu curtmetratge SOLO pels carrers de Guimerà i que el presentà al festival de cinema de Terror de Sitges (veieu l’entrada 1971, EL GUIMERÀ MÉS TERRORÍFIC). Podeu veure aquesta pel·lícula a través del següent enllaç i aprofitar per a reviure com era Guimerà fa gairebé 50 anys enrera.
També, durant aquest l’any 1971, els equips del NO-DO (Noticiario Documental) i de RTVE (Radio Televisión Española) van voltar pel poble durant el mes de juliol i més tard al desembre de nou. En són testimoni gràfic d’aquests fets les diferents fotografies que tenim al respecte:
Després de buscar i rebuscar pels arxius públics digitalitzats de RTVE, NO-DO i la Filmoteca Española, sense gaire èxit, ens vam posar en contacte amb el servei de la Filmoteca per veure si podíem tenir accés al material filmat. Només s’ha pogut trobar aquest documental anomenat ARTE E HISTORIA EN LÉRIDA del 1971 on, durant uns breus moments es parla de Guimerà.
En aquest cas les imatges són en color i podem veure elements com el Portal de Tàrrega I el carrer de la Cendra, l’església de Sta. Maria, la plaça major I els Aubalços, la capella de Sant Esteve i el poble des del riu.
El narrador comenta: “Guimerá, por la fisonomía y distribución de sus casas, es uno de los pueblos más típicos de Cataluña. Su iglesia, de estilo gótico primitivo está bajo la advocación de San Sebastián. Las calles conservan aún el sabor de la época medieval”.
Aquí teniu la filmació que he trobat
Més avall, l’enllaç al document reportatge complet on trobareu també imatges d’altres pobles propers.
Malauradament, la filmoteca no conserva les filmacions originals que es van fer, ben segur força més extenses que el que podem veure en el muntatge final del reportatge.
De totes maneres, tal com vam fer temps enrere quan vam digitalitzar les fotografies antigues de Guimerà, si teniu alguna filmació antiga del poble i no teniu inconvenient en fer-la pública, si us plau, poseu-vos en contacte amb nosaltres a través d’aquest mateix bloc.
Jordi Sender i Beleta
00Durant uns dies hem anat seguint les fonts del terme de Guimerà, sempre acompanyat de persones que les han conegut i que durant una part de la seva vida les han fet servir per beure aigua, per donar beure als animals, per posar el vi o l’aigua en fresc o per fer un hortet, sense oblidar que dues d’elles, la font de la Sangola i la font de la Salamona, portaven l’aigua a les fonts del poble.
Cal destacar la mà d’obra dels nostres abans passats fent, amb pedra, les conduccions de l’aigua fins als punts més accessibles o l’excavació del terreny per anar a trobar l’aigua i poder fer un pou que després, galleda a galleda, serviria per regar l’hort.
Gràcies a Sebastià Busquets (Sebastianet), Josep Florensa (Roca), Remei Armengol i el seu fill Sergi (Gist), Joan Llort (Senyores), Jordi Sender (guimera.info), junt amb els comentaris d’altres veïns de Guimerà, ha estat possible poder deixar testimoni d’aquest curiós reportatge, no sense haver tingut dificultats a l’hora d’accedir a la major part d’elles.
Relació de les fonts:
mapa d’ubicació
Hi va haver quatre fonts més que, malauradament, s’han perdut i no hem pogut recollir una evidència fotogràfica, però també cal esmentar-les:
Les fonts Martines (al fons de l’Ametlla amb Montornès de Segarra)
La font dels Abetllars (al fons del pla de la Bovera de cal Mariona) allí es recorda haver vist una bassa
La font de les Comes Estretes (al fons de les Comes Estretres de cal Xavo)
La font de les Vidielles (al fons de les Vidielles de cal Mistos)
També recordarem que hi va haver unes basses situades al terme de Guimerà que recollien l’aigua del camí més proper i que l’aigua de l’embassament, de forma natural, servia per saciar la set dels animals i omplir el càntir de fang per aigua de boca.
La bassa del Pla l’Ametlla
La bassa de les Rabassoles
La bassa de les Velles amb Barbes
Desitgem que pugueu gaudir d’aquest reportatge
Molt cordialment,
Francesc Xavier Busquets Pagès