Molt s’ha escrit, i amb varietat d’opinions, sobre quin va ser el camí exacte que va seguir el general cartaginès Anníbal en la seva ruta cap a Roma. Tant en el que fa referència al seu pas pels Alps, com també per terres catalanes. Ens fem ressò en aquest article, d’una d’aquestes propostes que deixa oberta la possibilitat que les tropes cartagineses creuessin la vall del corb, ben a prop d’on es troba Guimerà.
Són temps de guerra. Està en joc la supremacia entre les dues superpotències del Mediterrani occidental, Roma i Cartago.
En el seu camí cap a la península Itàlica, el general cartaginès Anníbal, travessà la península Ibèrica sent les darreres terres que trepitjava, les catalanes.
Es creu que va partir de Cartagena a finals de maig de 218 aC, creuant l’Ebre a meitats de juliol.
Polibi (historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC) esmenta que l’exèrcit cartaginès va sotmetre, els ilergets, els bergistans, els lacetans i els ausetans. Tots ells se situaven en el camí dels cartaginesos: les planes del Segrià i l’Urgell, part de la vall del Segre, les conques mitjanes i altes del Gaià, l’ Anoia, el Cardoner, el Llobregat i el Ter.
Anníbal dividí el seu exèrcit en 3 columnes de 30,000 homes cadascuna, que després d’intensos combats van sotmetre el territori, amb la intenció de protegir la rereguarda i evitar la invasió per part dels romans. Van travessar el Pirineu i l’exèrcit es reuní de nou a Niiberis, prop de Perpinyà.
La primera columna creuà l’Ebre per Amposta i progressà per la costa amb la intenció de conquerir les ciutats costaneres. Pel centre, creuà a Móra i progressà cap a les valls de l’interior, atacant el cor del país. La tercera puja cap al nord seguint la vall del Segre fins a arribar als Pirineus. La ruta que van seguir ve marcada per l’orografia del territori.
Sembla que Anníbal marxava al capdavant de la columna de la costa, pendent sempre dels moviments dels romans.
La campanya va durar només 2 mesos, però va ser molt costosa pels cartaginesos. Van perdre un total de 13,000 homes. Els nadius van resistir la invasió noblement.
Un cop reduït el territori català, va deixar el país sota el comandament del seu germà Hanno, amb un total de 10,000 soldats d’infanteria i 1,000 de cavalleria.
Sembla que alguns regiments de tropes auxiliar iberes van mostrar-se desafectes i 3,000 van desertar. Anníbal va considerar prudent afirmar que ell els havia donat permís per marxa i també a 8,000 més. Aquest acte augmentà la devoció de la resta, mantenint el poder moral sobre el seu exèrcit.
Per tant com a resultat de la campanya catalana, l’exèrcit d’Anníbal es va veure reduït en més d’un terç. Les tres columnes i de nou prop de Perpinyà, un total de 50,000 soldats d’infanteria i 9,000 de cavalleria.
Tornant al títol d’aquesta entrada, molt probablement, els elefants d’Anníbal formaren part de la columna de la costa, sent més fàcil i planera que les altres dues. Ara bé, sabent que més tard va haver de creuar els Alps amb aquests imponents animals, seria bonic de pensar que algun formés part de la columna central i efectivament trepitgés terres de la Vall del Corb.
Joan Duch i Mas, Jordi Sender