L’energia total d’un sistema aïllat ni es crea ni es destrueix, roman constant. L’energia només es transforma d’un tipus a un altre. (Primera llei de la Termodinàmica. Julius Robert von Mayer)
L’energia cultural, i aquesta llei, dins el nostre poble no es pot posar en dubte. Només en els últims 80 anys s’han desenvolupat multitud d’iniciatives en el camp de la música, el lleure, l’esplai, i, és clar, el teatre.
La nòmina d’orquestres, grups musicals, solistes i corals l’ha tractat a fons en F. Busquets en un article anterior.
A finals dels 70 i tots els 80 va funcionar el Grup de Joves, amb activitats com l’esplai i les colònies que van omplir tardes i jornades d’estiu de la nostra generació, els nascuts a principis i mitjans dels 70. Objecte d’un altre article per aquest blog, per qui en tingui prou informació per fer-lo amb cara i ulls.
Associacions com els Amics de Guimerà i guimera.info han continuat amb algunes d’aquestes activitats i han ampliat l’àmbit d’acció a la divulgació cultural i històrica a través d’internet, complementant les activitats que portaven a terme els diferents ajuntaments.
I el teatre, doncs? Gent de la generació dels nostres avis, després de veure’ns actuar a nosaltres, ens explicaven, amb nostàlgia, sainets de joventut representats al que és ara el Casal del poble, i, és de suposar, també a cal Ganadé. Però, com que no en tenim massa informació ho deixem per un altre bloguer que s’hi vegi amb cor.
Si hem de buscar els nostres antecedents directes, una generació sencera, que ara està entre la quarantena i la cinquantena, va començar a fer teatre el 1977 amb “els Pastorets” de Folch i Torres. Van anar actuant cada Nadal, amb obres de diferents gèneres, dirigits per l’Armand Puig i després pel Xavier Roselló fins a inicis dels noranta. Per posar un exemple: A l’espectacle de Nadal (i de reobertura del Casal) del 1981 es va representar “Els pastorets” de J.M. Folch i Torres (amb joves i adults) i una adaptació del “Tirant lo Blanc” amb nois i noies, nens i nenes, que participàvem de l’esplai del poble.
Full de mà. Obertura Casal de Guimerà, 1981
Als anys vuitanta els vam veure representar obres clàssiques i vodevils que es podrien ressenyar en un altre article. De fet, un altre contacte primerenc amb el teatre d’alguns de nosaltres –quasi ni ho recordàvem-, fou una petita col·laboració com a canalla a l’obra “Madame Verdoux” que el 1990 va representar l’esmentada generació que llavors era “el Jovent”.
Dins el marc de l’Esplai i el Grup de joves, els nens i nenes del poble també participàvem en unes representacions teatrals i escala en hi-fi per la festa de Sant Sebastianet. En la representació de 1984 es van representar tres contes i obres per nens, quatre cançons en escala en hi-fi i un concert curt de l’Orfeó Mossèn Camí. També a tall d’exemple.
Fullet de mà. Sant Sebastianet 1984
I a què treu cap aquest resum?, podeu dir. Aquests que hem descrit són els nostres “avantpassats” com a grup, per dir-ho curt i malament. I alguns de nosaltres ja trèiem el cap a l’escenari del casal abans de conèixer aquell nom estrany.
Inicis del grup de teatre Wigmar
Com a activitat fomentada per l’associació Amics de Guimerà, els estius de 1993 i 1994, pels volts del 15 d’agost, es va representar l’espectacle “Història del vestit” a la Plaça Major. Amb la implicació de la Pepita Duch i el fons de l’Escola Genny d’Igualada. L’espectacle incloïa referències a la història del poble i la vall, antecedent dels espectacles de l’actual Mercat Medieval. Hi apareixíem alguns de nosaltres, com a figurants i locutors. Aquí va començar per alguns de nosaltres el cuquet del teatre.
L’any 1994, en veure que calia un relleu generacional per a garantir la continuïtat del teatre a Guimerà, des de l’Associació Amics de Guimerà, es va impulsar un seguit d’actuacions per Nadal on el plat fort eren de nou “els Pastorets”. Aquesta vegada, però, qui actuava era un grup d’uns vint nois i noies nascuts a finals dels setanta i primers dels vuitanta dirigits pel Benjamí Fontova i l’Enric Prats –dos actors de la fornada anterior reconvertits en directors-. Vam començar a sentir com els nervis es transformaven en la gratificant sensació d’escoltar aplaudiments.
L’estiu següent, coincidint amb el 150è aniversari del naixement d’Àngel Guimerà, l’espectacle a la plaça es va dedicar al dramaturg català. Hi vam prendre part alguns dels actors que havíem participat als Pastorets, si bé el grup era més reduït. Com nosaltres, també hi van participar nombrosos nois i noies, estiuejants, que ja s’havien implicat els dos anys anteriors en les representacions a la plaça. Es van representar escenes de clàssics com “Terra baixa” o “Mar i cel”.
Fou poques setmanes després que, qui ens havia dirigit, el Benjamí Fontova, ens va proposar de crear un grup estable i preparar la nostra primera obra “seriosa” pel Nadal de 1995. Li vam dir que sí i, pot ser perquè aquell any havia nascut el Mercat Medieval i havíem sentit a parlar per primera vegada d’aquell nom -origen etimològic del topònim Guimerà- vam agafar-lo com a nom del grup: Wigmar.
Primera etapa
La primera etapa fou la dirigida per l’esmentat Benjamí Fontova, com hem dit, veí de Guimerà.
La primera obra, “la Mirandolina“, amb vestuari clàssic, un gran decorat i ambientació d’època, fou un gran èxit. Pot ser per això l’any següent, el 1996, ens vam atrevir amb un plat una mica més complicat: “el Tartuf” de Jean Baptiste Poquelin, el conegut Molière. Aquesta obra fou un cop, ja que resultà ser un pèl massa complicada per uns actors tan novells i un públic poc acostumat a aquest tipus de teatre.
Per aquest motiu durant els anys següents ens vam centrar en comèdies senzilles i populars, d’autors com Lluís Coquard o Assumpta González, que solien ser representades per grups no professionals, no massa profundes ni transcendents, però que la gent de Guimerà va trobar força divertides. Vàrem anar representant: el 1997 “Una milionària d’amagatotis”; el Nadal de 1998 i la Pasqua de 1999 “Aquí hi ha mullader”; el Nadal de 1999 “Avi jove busca companyia”; l’any 2000 “No em toquis la flor”; el 2001 “Tots en tenim una”; el 2002 “Pitonissa, no m’enredis” i el 2003 “Adrià, un torero català”.
No em toquis la Flor, Nadal 2000
Aquesta etapa ens va servir per agafar el relleu de la gent que havia fet teatre a Guimerà tantes dècades, per perdre la por, per –encara que dins un mateix tipus de teatre- anar fent papers diferents cada any i per agafar rodatge. Però, sobretot, ens va servir per formar un grup fort i perquè cada vegada ens agradés més la interpretació. El cartell del dia de Nadal es completava amb petites obres de teatre que representaven els nens i nenes del poble dirigits per l’Enric Prats.
Festival de Nadal 2001. Reproducció del cartell original.
Aquesta etapa es va complementar amb la nostra participació en l’espectacle central d’un Mercat Medieval que començava a agafar volada. L’espectacle del 1996, continuava amb el costum dels anys anteriors, però, definitivament centrat a l’edat mitjana a la vall i al nostre poble. A partir de 1997, ja plenament dins els actes del Mercat Medieval, es van anar representant la concessió del mercat, un casament de nobles, el pas de baronia a comtat, i la història, en general, del poblament de la vall i, en concret, la del nostre poble. Cal dir que la nostra participació a partir de llavors no només va consistir a representar l’espectacle, sinó que ens vam implicar a adaptar i redactar el guió, i vam col·laborar al muntatge tècnic i direcció de la representació els dies de mercat.
Punt d’inflexió
L’estiu de 2004 el Benjamí Fontova ens va comunicar que per motius familiars no podria seguir dirigint-nos. Fou llavors quan, després de valorar diferents opcions, des del grup vam decidir de contractar un professional per dirigir-nos. En aquest cas: l’Eva Antas. L’Eva, de Lleida, havia actuat a la Fira del Teatre, a Sevilla, a Milà i a Barcelona, entre altres llocs. En una reunió se’ns va posar a la butxaca i, fins i tot, ens va convèncer de fer teatre sense apuntador!! En sortir del primer assaig, encomanats de la seva energia, vàrem veure que s’obria una nova etapa. Vam simplificar els decorats, vam fer un salt qualitatiu amb el so i la il·luminació i vam començar a cuidar l’escenografia. Vam començar a treballar d’una manera molt diferent, més professionalitzada i, sobretot, molt més meticulosa, i això es va notar amb uns resultats espectaculars.
Dirigits per l’Eva vam fer:
“No és tan fàcil” de Paco Mir, el Nadal de 2004. Diferents actors fèiem els mateixos personatges representant un ampli ventall de possibilitats i raons per posar fi a la vida de parella. La gent de Guimerà es varen sorprendre del salt qualitatiu que havíem fet. “No és que fins ara no ho féssiu bé, però és que ara ho feu diferent i molt millor que tots els grups amateurs que han passat per aquí” ens deien la gent de teatre del poble.
“Hercules i el poble de Shepetivka” de Friedrich Dürrenmatt, el Nadal de 2005. Pot ser l’obra no va ser tan popular com la de l’any anterior, però com a actors vam fer un pas molt gran i interessant tastant un tipus de teatre gens costumista que ridiculitzava un mite com Hèrcules fent-li netejar fems i que feia reflexionar a l’espectador sobre el món de les aparences en què vivim.
“Safareig pagà: històries breus d’ells i elles”, diumenge de Pasqua de 2007. Un muntatge que adaptava textos independents d’Empar Moliner, Carles Flavià, Jordi Sanchez i Joel Joan, Woody Allen i Sergi Belbel. Eren diversos espectacles dins el mateix. Cada actor feia un personatge diferent a cada esquetx, requerint, per tant, una ràpida habilitat de canvi de registre.
Safareig pagà. Pasqua 2007
El Nadal de 2007 vam presentar “De cine”. Amb aquest espectacle vam voler homenatjar el món del cinema que tantes bones i entretingudes estones ens fa passar. Vam representar escenes de pel·lícules de directors tan diversos com Terry Gilliam i Terry Jones (dels Monty Python), Jose Corbacho i Juan Cruz, Woody Allen o David Trueba. Es tractava d’extreure una idea de cada pel·lícula en poc més de cinc minuts.
Els mesos d’estiu seguíem col·laborant en tots els àmbits de la representació del riu dins el Mercat Medieval, fins a l’interludi de 2008-2009 en què l’espectacle el va representar una companyia externa (La Cremallera Teatre).
Etapa actual
L’estiu de 2008 l’Eva ens va dir que no podia seguir per altres compromisos professionals que tenia, però ens va presentar l’actual directora de Wigmar Teatre: l’Ares Piqué. L’Ares, també de Lleida, és llicenciada per l’Institut del Teatre de Barcelona i va seguir formant-se a Londres. Ella ha introduït uns divertits i molt útils exercicis d’escalfament i concentració, ha seguit el treball professional i exigent de l’Eva, però, sobretot, ens ha fet créixer molt i molt en confiança. Ha aportat un estil de direcció metòdic i, alhora, molt participatiu que ens ha permès suggerir, aportar i, sobretot, llençar-nos a la piscina sense pensar si hi ha aigua o no.
Dirigits per l’Ares hem preparat nou espectacles.
El primer el vàrem presentar la Pasqua de 2009. Era una adaptació d’un clàssic internacional “Somni d’una nit d’estiu” de William Shakespeare. Aquesta obra fou un altre pas endavant. Vam crear un món de somni –valgui la redundància- totalment surrealista dins un món real. En aquest món imaginari per primera vegada alguns actors vam actuar amb mascares, cosa que ens va obligar a treballar molt l’expressió corporal.
La segona obra que vam fer amb l’Ares va ser “L’apassionant món de la parella” una adaptació del musical “T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré”. Era un recorregut per la vida de parella en les diferents etapes de la vida, i feia que qualsevol persona del públic es pogués sentir, en un moment o altre, del tot identificada amb les situacions que es donaven a l’escenari. També ens va suposar un parell de passets més. Vam cantar, encara que fos només una cançó, dalt de l’escenari. El segon pas va ser superar el que per nosaltres era un repte; sortir de Guimerà. Després de representar-la a Guimerà i a Verdú la primavera del 2010, la primavera de 2011 la vam representar a Sant Martí de Maldà i, després, la vam presentar al Concurs de Teatre Amateur de Tàrrega, on vam veure com la nostra il·lusió i esforç eren premiats amb sis premis, entre els quals hi havia, el primer premi de Presentació escènica, el segon premi de Direcció, un segon premi per Actriu secundària (Marta Huguet), un tercer premi per Actor secundari (Jordi Dalmau), un tercer premi com a Grup i el premi de Votació popular.
Al mateix temps, la primavera de 2011, vam assajar i representar a Guimerà “Arsènic i puntes de Coixí”. Obra de Joseph Kesselring, una història d’humor més aviat negre, on en Miquel Puigdemort, tendrament enamorat, descobreix que les seves tres dolces tietes amaguen un petit i compassiu (però verinós) secret. La falta de dates, però, no ens va permetre representar-la en altres ocasions.
L’obra que vam preparar el 2012 va ser “La Ratera” d’Agatha Christie. I, com sempre, amb la nova obra vam assumir nous reptes. Un va ser el canvi de registre. Acostumats a l’humor, passar a una obra d’intriga, més seriosa, va ser tot un desafiament. El segon va ser representar l’obra envoltats de públic, en un escenari reduït, enmig de la platea. Aquesta vegada sí, vam poder representar-la, també a Sant Martí de Maldà i Verdú.
La ratera. Pasqua de 2012.
“Família”, de Fernando León de Aranoa, la vam estrenar a Guimerà el diumenge de Pasqua de 2013. Una família que no ho és, una actuació per un estrany amfitrió. El repte el suposaven els matisos, els canvis de registre i l’humor recaragolat a costa de les petites misèries dels personatges. La vam representar, també, a Sant Martí de Maldà.
L’obra triada per Pasqua del 2014 va ser “El secretari de dos patrons”, adaptació d’ Ares Piqué i Gabriel Solans de “El criat de dos amos” de Carlo Goldoni. Els assajos ens van donar algunes nocions del què és la Commedia dell’arte. Aquesta obra també la vam presentar al Concurs de Teatre Amateur i vam aconseguir un segon premi a l’actor principal (Jordi Dalmau) i un segon premi a la Direcció (Ares Piqué). A més de la preceptiva representació el diumenge de Pasqua a Guimerà, vàrem portar-la a Ribes de Freser i a Aitona.
El 2015 tornem a canviar de registre, i passem de la comèdia clàssica a l’actual. L’obra triada és “El mètode Grönholm” de Jordi Galceran, que adaptada i passada per les mans dels nostres directors/adaptadors de capçalera, és quedà en “Grönholm“. El repte en aquesta ocasió era el text, més dens i més important en la trama que en les comèdies a les que estàvem avesats. Aquesta, després d’estrenar-la a casa, ens va portar a actuar a Montornès de Segarra i al Vè Concurs de Teatre “Buscatalents” de Massoteres, on aconseguírem el Segon premi.
El 2016-17 ens vàrem atrevir amb “Lletja” una adaptació del “Sóc lletja” de Jordi Sánchez i Òscar Roig. Una comèdia dramàtica on vàrem tornar a l’humor negre. Va ser un passet més en els reptes per al grup, per la interpretació de personatges estripats i extrems, i el fet de cantar en directe diverses cançons de teatre musical. L’esforç ens va donar un premi més (segon premi a Actriu protagonista per a l’Anna Macià) al Concurs de Teatre Amateur de Tàrrega. Amb aquesta obra vàrem anar també a Ivorra i al Centre Cívic de Drassanes, a Barcelona.
Des del 2018-19 representem “Incendis”, adaptació de l’obra de Wajdi Mouawad. Primer drama del nostre repertori. Un altre repte de text per a nosaltres. Un text contemporani on es mostra el pitjor de la condició humana i la resposta valenta de les protagonistes.
Incendis. Diumenge de Pasqua de 2019.
En els darrers deu anys, també col·laborem (com a grup, en solitari, actuant o en l’apartat tècnic) en l’espectacle que coordinen diferents entitats i grups del poble a favor de la Marató de TV3. Com a exemple, el 2013 vam participar, juntament amb altres voluntaris, a l’espectacle “Un tomb per Sinera“, dirigits aquest cop per Josep Minguell.
Pel que fa al Mercat Medieval, després del reinici de 2010, vam seguir col·laborant a nivell tècnic i actoral en la representació dels espectacles ideats per Roger Rosich i dirigits per l’Ares Piqué. I com a animació al Mercat, des del 2008 fins al 2016, vam preparar (dirigits per la mateixa Ares) petites escenes, que provaven de ser divertides, per diferents punts del mercat. En aquestes petites representacions o esquetxos seguíem un guió base i després ens deixàvem dur per la improvisació. Aquesta experiència ens han ajudat a veure un teatre més proper i espontani que té el públic a tocar.
Bruixes. Mercat Medieval, 2013
Vint-i-cinc anys de teatre amb canvis i transformacions. Altes i baixes d’actors i actrius, directores i directors. Assajos, textos i cançons. Al Casal, als carrers, al Riu. Reptes i obligacions assumides de grat que ens han servit per formar-nos en tots els àmbits que engloba el teatre (l’actoral i el tècnic). I per posar voluntàriament el nostre proverbial gra de sorra a una gran part de les activitats culturals que s’han portat a terme al poble els darrers vint-i-cinc anys. I els que vindran.
Associació Wigmar Teatre
