1939, JUJOL A GUIMERÀ

Gairebé tots els guimeranencs saben que en Josep Mª Jujol fa la seva obra a Guimerà per l’amistat personal amb el rector Mossèn Francesc Camí. El Senyor Rector (tal com el meu avi l’anomenava), cridà l’arquitecte a l’agost de l’any 1939 per demanar-li la restauració de l’església de Guimerà que havia estat molt malmesa durant la guerra civil. Jujol, va acceptar i el projecte va tirar endavant. El va tenir enllestit al novembre de 1940 i el contracte se signà al 18 de febrer de 1941. Finalment el retaule es va inaugurar per la Festa Major (el dia de Sant Sebastià) el 20 de gener de 1946.

dibuix

La creativitat i la força de Jujol eren inversemblants i feien joc amb la seva fe que era ardent com així ho demostren les seves creus flamejants que podem veure sobre els dos aparadors del presbiteri.

L’altar (Ara Màxima) està deslligat del retaule i és molt senzill. La mesa la forma una llosa de marbre de 2.50m x 0.80m suportada per un peu amb el Pantocràtor fet en relleu de pedra sense polir.

esglesia

El retaule de pedra és modern però s’adapta perfectament al marc gòtic que l’envolta. Per començar no podem deixar de dir que pels temps que corrien era si més no força atrevit. Es va construir en dues fases. A la primera (1942-1943), es va fer la mesa i el basament del retaule fins al pedestal de les imatges als tallers Melendres de Tarragona. A la segona (1944-1945), es van fer la imatge central, els àngels, la Santíssima Trinitat i totes les ornamentacions al taller Torrens-Arana de Barcelona. Quan el retaule va estar muntat, Jujol el va decorar personalment, pintant directament tant sobre les imatges com sobre les parets, ajudat per Miquel Martí (1895-1981) un pintor decorador de Tàrrega. Els daurats els va fer un daurador de Barcelona anomenat Serra.

La Verge Maria és la gran figura central portada per quatre àngels. Aquesta escultura fou treballada per l’escultor tarragoní Josep Arana Esteve, a Barcelona.

verge

Es diu que la cara de Maria no va agradar del tot a l’arquitecte Jujol, encara que jo no hi sé veure el perquè. Les figures són policromades i s’hi veuen elements de pedra de color natural. Sant Antoni i Sant Josep completen el conjunt, a part d’uns àngels músics, del més pur estil jujolià i de l’Esperit Sant que se’l pot veure a dalt de tot.

Destaquen a aquesta obra els tres dossers fets de fusta. És obvi que per les seves mides (4.40m el central i 2.80m els dels costats) i pel fet de ser aeris no podien ser de pedra. Varen ser treballats en el taller d’un fuster de Tarragona.

La porta de fusta que va a la sagristia, encara (de moment) ben conservada, consta de quatre plafons. La va dissenyar Jujol fent traços amb guix sobre ella. Segons Josep M. Martí, fill de Miquel Martí, el plafó de dalt de l’esquerra el va pintar el mateix Jujol mentre que el plafó de dalt a la dreta i el de baix a l’esquerra, el va pintar el pintor de Tàrrega Miquel Martí i Florensa.

sacristia

El plafó inferior dreta el va pintar el Josep M. Martí. És aquí clara l’obsessió de Jujol, volia originalitat i no repetició en els seus traçats modernistes.

Pot ser que la millor obra que Jujol va deixar a Guimerà sigui el sagrari. En aquesta obra de ferro daurat i policromat, Jujol va trobar un perfecte equilibri entre funcionalitat i elegància. Va pintar el sagrari amb or fi tant per fora com per dins. El sagrari amb les portes obertes és, tal com deia ell mateix, un magnífic expositor del Santíssim Sagrament.

Jujol també té a Guimerà projectes que no van veure la llum per raons econòmiques, però que són força interessants. Un projecte fins ara inèdit és el retaule de la capella de Sant Sebastià. El 7 d’abril de 1945 el projecte ja estava llest, però la falta de diners va aconsellar esperar un temps. Llastimosament el moment encara no ha arribat i allà el tenim esperant.

Qui s’anima fer-li el seu altar a Sant Sebastià?

Pasqual Prous



Comparteix la publicació:

3 comentaris a “1939, JUJOL A GUIMERÀ”

  1. Benvolguts,
    Desprès de llegir aquest article tant interessant de Paqual Prous sobre Jújol a Guimerà m’interessaria contactar-hi atès que tinc un dubte sobre si, amb el senyor Josep M. Martí de Tàrrega, algú recorda si també hi va intervenir el pintor decorador Josep Minguell, que era el meu padrí.
    M’interessaria saber-ho, potser si algú en té constància…
    Moltes gràcies!
    Camil·la Minguell
    667447225

    Respon

Respon a Camil·la Minguell_667447225 Cancel·la les respostes