1935, EXCURSIÓ A GUIMERÀ

Sec davant de l’ordinador i en pocs segons el navegador d’internet posa al meu abast desenes, centenars d’enllaços a informació de Guimerà de tota mena: allotjament, rutes, història…

Guimerà és, avui en dia, un potent pol d’atracció turística. Hi ha contribuït, sens dubte, el fet que el nucli medieval fos declarat Conjunt Històric-Artístic l’any 1975 i també la celebració del Mercat Medieval de forma ininterrompuda des del 1995.

Ha estat, però, sempre així? Bé, segur que el grau de coneixement era força menor anys enrere, però no passava desapercebut pels coneixedors del territori (l’excursionisme va venir arran de les ganes de coneixement i estudis, juntament amb una creixent estima pel territori propi que va ressorgir durant la Renaixença).

Hem trobat aquest article publicat l’any 1935 al diari La Publicitat (principal òrgan del catalanisme intel·lectual, on hi col·laboraren els millors escriptors dels Països Catalans, a més d’articles ocasionals de polítics, historiadors, crítics literaris i especialistes científics catalans. El diari desaparegué definitivament amb l’entrada a Barcelona de les tropes de Franco).

E. Ametller ens proposa una excursió que travessa la vall del corb, fent menció especial a Guimerà, com es pot veure clarament en el mapa de la ruta. Reproduïm a continuació els paràgrafs dedicats a Guimerà. Podreu trobar l’article complet a la pàgina 3 del diari en aquest  ENLLAÇ del blog Guimerà Recorda.

GUIMERÀ, (550 m altitud), potser és el més típic de tots els pobles que haurem vist en aquesta regió.

Esgraonat damunt el ràpid pendís, entrem per un pontet sense baranes; …. de conjunt de color terròs, amb les curioses perspectives de les construccions sobreposades i dels plans i buits de les façanes, galeries i finestres, tot plegat coronat per les runes de l’antic castell i el gran cos de l’església parroquial d’estil gòtic. Pels seus carrers estrets i extraordinàriament costeruts, hi ha ran nombre de portals que li donen una fesomia ben característica. Des de dalt del castell, on hi ha dues creus de terme, es domina tota la vila amb un formidable panorama de teulades.

Sortim de la població arran de riu per un carrer que té un quilòmetre de llarg. Un parell de quilòmetres més avall, entre vinyes i ametllers on es barregen les oliveres, trobem a l’esquerra, tocant la carretera, les belles runes gòtiques del monestir de Santa Maria de Vallsanta, que fou de monges del Cister, d’un romanticisme que fa de mal … amb la suculència del paisatge … volta. I ja veiem des d’aquí la grossa silueta del castell de Ciutadilla, al fons a mà esquerra.

A tres quilòmetres de les runes de Vallsanta trobem la polsosa carretera de Montblanc a Tàrrega, que agafem per l’esquerra, per trencar al cap d’un moment un altre cop a l’esquerra per agafar la de Passanant, que ens puja amb sis-cents metres a Ciutadilla. Al peu de carretera I a la vora del Corb hi ha les restes de l’antic convent de Roser, amb l’església d’un gòtic decadent.

Va haver-hi un increment de visitants a Guimerà arran de la publicació d’aquest article? Potser si, però ben segur duran un període malauradament curt. Ben aviat, l’inici de la Guerra Civil va sacsejar completament la quotidianitat de la vida i poques excursions es van fer al llarg dels següents anys.

Josep M^a Minguell i Llorens, Jordi Sender i Beleta