A la societat medieval i moderna l’activitat ramadera suposava una important font d’ingressos en l’economia de les nostres viles i alhora un factor de sostenibilitat del territori. Com a conseqüència la possessió del dret d’ús de les herbes era un motiu de conflicte molt comú en el nostre entorn. Sovint hi havia disputes entre universitats, senyorius i particulars pel fet que ramats entressin a pasturar en terres alienes sense permís i malmetessin les collites.
La vila de Guimerà, com la resta de viles, arrendava en subhasta pública la carnisseria i les herbes. En el contracte d’arrendament la universitat establia una sèrie de capítols que l’arrendador havia d’observar que s’apliquessin. Aquesta posava guardians en el seu terme per a vetllar per la salvaguarda dels interessos del comú i imposava bans o multes als qui cometien aquestes infraccions.
En el fons documental de l’ajuntament de Guimerà que es conserva a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell hem localitzat un litigi de finals del segle XVI sobre aquesta qüestió el qual contextualitzarem i analitzarem. Es tracta del procés i sentència sobre la possessió de les herbes de la Quadra de Vallsanta, alias de la Bovera, entre la vila de Guimerà i Bernat de Guimerà, senyor de Ciutadilla.
La universitat de Guimerà defensava la possessió del dret de les herbes des de temps immemorials sobre el seu terme i la quadra de Vallsanta, possessió que passà a mans del senyor de Guimerà l’any 1591 quan Bernat de Guimerà, senyor de Ciutadilla, en plena decadència econòmica li va vendre tot el terme de Bovera i la quadra de Vallsanta per 2.583 lliures.
L’any 1593 es produí un fet que desembocà en un procés que es va dirimir a la Reial Audiència. Uns veïns guimeranencs van trobar vint cabres i dos cabrits, que eren del noble Bernat de Guimerà, senyor de Ciutadilla, pasturant i malmetent herbes i arbres en la partida de la Bovera i quadra de Vallsanta. El batlle i jurats de Guimerà van imposar ban i van intervenir empenyorant les dites cabres i van executar la seva venda per a satisfer el ban i les maleses que varen ocasionar. Bernat de Guimerà, senyor de Ciutadilla, estava en desacord amb aquests fets i procediments, i a tal efecte endegà un procés qüestionant la possessió del dret de les herbes i la facultat de la universitat de Guimerà per imposar bans. Malauradament només tenim a mà la versió dels guimeranencs, estaria bé poder conèixer els documents aportats per Bernat de Guimerà per fonamentar les seves pretensions.
Tot això va succeir en un context de pretensions entre Guimerà i Ciutadilla sobre la possessió d’aquests drets de la quadra de Vallsanta i l’abandonament del seu monestir i el consegüent descontrol dels seus béns. Sembla evident, doncs, que darrere aquest qüestionament sobre el dret de l’ús de les herbes i en altres ocasions de les aigües, hi havia interessos territorials entre els senyorius de Guimerà i Ciutadilla per la possessió de les pastures de Vallsanta i la Bovera.
En aquest procés sobre les herbes de Vallsanta (1593-1598) la vila de Guimerà va aportar documents i testimonis de veïns de diferents indrets per a fonamentar els fets i els seus drets. La resolució del conflicte no arribà fins a la pronunciació de la sentència que feu la Reial Audiència. El 21 d’octubre de 1597 la Reial Audiència resolgué a favor de la vila de Guimerà i en contra del senyor de Ciutadilla, entenent que aquella estava en el seu legítim dret d’aplicar el ban i penyorar les cabres donat que els fets van ocórrer dins el seu terme i jurisdicció i que històricament posseïen la facultat d’imposar bans pel dret de l’herbatge.
Així doncs amb aquesta sentència Guimerà va fonamentar l’aplicació d’aquest dret en el futur i la consolidació dels ingressos provinents de les pastures del seu terme.
Miquel Àngel Farré Targa
Miquel Angel aquests documents son joies !
I tant Josep Maria! Aquest document només és un exemple del ric arxiu documental i alhora força desconegut que té Guimerà. Sovint ens oblidem que els documents són una part molt important del patrimoni de Guimerà. Si important és el llegat patrimonial històric i artístic que conserva Guimerà no hem d’oblidar que és igual o més important poder conèixer el quan, el context i el perquè dels diferents episodis de la història del nostre poble i això ens ho ofereixen els documents d’arxiu.
Si senyor, molt ben dit !
Tot això també es poble.