1481, UN CASTELL D’11 TORRES?

La tradició oral que ha arribat fins a l’actualitat ha volgut fer bastir on ara hi ha la torre de guaita, un “castell d’onze torres” i una història enmig de passadissos i de túnels que comunicaven el castell amb l’església i amb el portal de Tàrrega, prop del carrer Major.

Molt probablement, el Retaule de la Bovera (1481) d’en Francesc Solives té bona o tota part de la culpa d’aquesta llegenda.

L’historiador Sanç Capdevila, al llibre publicat a Tarragona, en 1927, sobre el Castell de Guimerà, mostra un dibuix d’un gran edifici on es poden comptar, gràficament, unes possibles 11 torres. Primera teoria i de fàcil explicació de com inventar una llegenda. Simplement, era un dibuix copiat, justament del retaule de la Bovera, pintat per Francesc Solives en 1481, avui al museu de Vic, on s’observa, com a fons d’unes escenes del retaule, la silueta d’un suposat castell.

En l’església romànica de la Bovera hi constava un important retaule del segle XV, on s’explica en les diferents taules, una part de la història de l’ermita i monestir de la Bovera. Consta que el trasllat d’aquest retaule al museu de Vic, fou a partir de 1891 i la tradició dels que no van veure el majestuós edifici sencer, van sentir comentar i explicar que el castell de Guimerà era molt gran i tenia 11 torres. Aquesta tradició oral va aconseguir que els guimeranencs manifestessin que el seu castell tenia, segons aquell dibuix, la grandiositat, d’11 possibles torres, dalt de la serra. Nombre exacte que tothom repetia, mirant a la part alta del poble, les restes de la torre i d’una imaginable gran fortalesa.

Sanç Capdevila féu la primera descripció del retaule:

En la taula de la troballa de la Imatge s’hi ovira a primer terme un Preste mitrat, revestit amb capa pluvial i assistit de dos ministres amb llurs dalmàtiques i servant tots tres el litúrgic gremial; a la dreta un personatge vestit a la faiçó de senyor feudal i a l’esquerra el pastor amb caputxa i gaiato agenollat juntament amb el bou davant de la imatge de la Mare de Déu col·locada en la soca de l’alzina; als peus de la cleguècia hi figuren dos escolanets agenollats amb sengles candelers a la mà i vora d’ells el sotsdiaca que fa de creuer. A segon terme una multitud de frares i monges cisterceses i a l’enllà s’hi oviren les torres i merlets d’un sumptuós castell feudal.

Aquest castell va fer pensar a l’autor que podia ser el de Guimerà i, en altre llibre, el publica com un gravat referent a la dita fortalesa.

Una de les característiques de la pintura en les obres sobre retaule de Francesc Solives és tenir molta cura dels paisatges representats, i especialment en els fons de cada una de les taules. Els seus paisatges tenen una bellesa singular i volen representar l’entorn on anirà destinat el retaule.

No hi ha cap referència als fons del retaule de la Bovera i cal pensar que la seva inspiració fos motivada pel seguit de castells que hi havia a la vall del Corb, especialment els més pròxims de Ciutadilla i de Guimerà.

Aquest castell que es mostra molt esplendorós en dues de les taules i, més retirat i en un costat, en l’altra, sembla un exemple de fortalesa medieval típica del segle XV, però molt difícil de poder situar, per les seves característiques, al voltant de la Bovera i de la mateixa vall del Corb.

Realment al dibuix hi ha onze torres principals i una zona completament emmurallada. Guimerà al segle XV tenia un castell fortificat però, per les restes, la ubicació i el possible traçat urbanístic es podria configurar entre els castells que s’han edificat al voltant de la torre de guaita, i tindria una possible semblança amb les característiques arquitectòniques del de Verdú.

Veiem en el gravat del cartell informatiu situat al peu del castell, una imatge molt més realista del que podia haver estat el castell de Guimerà.

Una vegada fetes les oportunes excavacions i comprovades les estructures reals de parets i dependències, es pot manifestar i documentar que el castell de Guimerà tenia una tipologia que derivava de la torre de guaita i que conserva els seus aspectes evolutius com el castell de Verdú, encara avui ben conservat i sencer.

La descripció que cita Sanç Capdevila i que fa referència a un episodi sobre lluites dinàstiques que dividien el camp de Tarragona en dos bàndols a la 2a meitat del segle XIV: «el pres fou transportat secretament al castell de Guimerà, el qual estava fora del territori de l’Església i del qual llavors n’era senyora Guevara de Rocaberti, viuda de Guerau Alemany. La host tarragonina, burlada a l’Albiol, es dirigí vers Guimerà amb el propòsit d’assetjar la població i barrejar el castell fins a deslliurar el presoner; però en presentar-se l’exèrcit davant de la fortificada vila, el veguer Copons qui menava la forsa, atenent que aquella fortalesa “era inexpugnable, i van desistir d’atacar-la i es retirà als contorns de Constantí»

(Segons Sanç Capdevila (1927,p.11)

Durant el setge de Guimerà (Primera Guerra Carlina, setembre de 1835), el castell estava encara sencer i s’hi van fer fortes les tropes carlines. Aquells fets de guerra foren els causants de l’enfonsament de part de les parets i de la muralla i més tard, la torre de guaita es va esberlar a causa de les esquerdes i per les pluges (podeu trobar la narració d’aquests fets a l’entrada 1835, LA LEGIÓ ESTRANGERA ENVAEIX GUIMERÀ).

Una altra, podem dir, enredada històrica és la que se citava “sota voce” per tradició oral que els senyors de Guimerà, des del Castell tenien algun passadís secret i que permetia accedir, directament a l’església; també es parla d’un pas subterrani per sortir del Castell al Portal de cal Canyo o de Tàrrega o de Cal Biel, per sortir directament, per una emergència urgent, fora muralla. Avui podem dir que era una impossibilitat absoluta i manifesta. Res de res, docs, pura llegenda.

Per tant, podem concloure:

1. Que no hi havia cap túnel o passadís que anava del castell a l’església per la paret interior de la muralla, com s’ha pogut comprovar.
2. Que era impossible un túnel, pel fort desnivell del terreny, que anava des del castell al portal de Tàrrega. Sí que hi ha la possibilitat d’un pas entre els baixos d’una casa de prop del portal, que podria comunicar fora de la vila o del portal.
3. La impossibilitat arquitectònica de bastir aquella sumptuosa fortalesa en l’espai actual de les restes al voltant de la torre de guaita.

Joan Duch i Mas