1428, EL TERRATRÈMOL DE LA CANDELERA

Un fet, per sort no gaire comú a les nostres terres, van sacsejar (mai millor dit) Guimerà fa gairebé 6 segles. Els seus efectes, però, encara són presents. Només cal saber on mirar…

Catalunya no és una terra amb massa activitat sísmica, amb moviments d’una intensitat baixa o moderada. Ara bé, molt de tat en tant, algun terratrèmol de certa intensitat sacseja les nostres contrades. Aquest és el cas del 2 de febrer de l’any 1428, quan va tenir lloc el terratrèmol més important de la història de Catalunya (conegut popularment com el terratrèmol de la candelera). Un terratrèmol de 6,5 graus a l’escala de Richter i amb l’epicentre als Pirineus, al voltant del poble de Queralbs, va sacsejar tota Catalunya, el Rosselló i la Cerdanya. Va deixar greus desperfectes arreu del territori, amb 2000 persones mortes o desaparegudes. Les destrosses es van fer evidents en molts indrets de Catalunya, com l’ensorrament del campanar de la vila d’Arles, dels monestirs de Sant Joan de les Abadesses. El monestir de Sant Martí del Canigó s’ensorrà totalment, i la capella de Núria va quedar derruïda. A Barcelona, a l’església de Santa Maria del Mar finalitzada un segle abans, es van originar desperfectes sorprenent els feligresos que assistien a la missa matinal de les nou del matí, presos pel pànic i quan fugien aterrits del temple, la rosassa va esclatar sobre la multitud deixant una trentena de morts.

Afectació del terratrèmol de 2004,d’intensitat 4,0 amb epicentre de nou, també a tocar de Queralbs.

Aquest potent terratrèmol de la candelera es manifestà també a les nostres contrades, amb la desfeta de més d’un castell, com el de Savallà del Comtat.

A Guimerà, un dels edificis afectats, on encara podem veure’n l’efecte, és l’església de Santa Maria. Aquest moviment sísmic afectà, especialment, les parets del sud i de ponent. Fou puntual, la qual cosa s’observa, ja que les esquerdes no van continuar en altres moments i s’ha de tenir present el fort estrat de roques que forma la base de la planta del castell i de la mateixa església. Fou possiblement, doncs, aquell desgavell orogènic el causant de l’enderrocament de la paret sud de l’església que suportava la capella de Sant Joan. Consta, documentalment, que la dita capella es va restaurar l’any 1440.

Esquerdes en les pareds sud i de ponent  a l’església de Sta. Maria.

Part del poble va patir també la forta sacsejada com es pot veure en les façanes d’algunes cases del carrer de la Goleta, amb forts desnivells d’algunes portalades.

Carrer de la Goleta. Observeu la inclinació de le parets i la verticalitat de les portes.

La Catalunya d’inics del segle XV era una Catalunya empobrida i amb un alt índex de mortaldat, que encara sentia les conseqüències dels brots de pesta bubònica arreu del Principat. És clar que van fer falta dècades abans que els danys materials, socials i humans del terratrèmol de 1428 fossin superats i oblidats.

Durant el segle XX tenim testimonis importants a tenir presents, com el dibuixat per l’arquitecte Josep  Jujol quan va fer estades a Guimerà en 1939 (veieu l’article 1939, JUJOL A GUIMERÀ). Podem observar el croquis de l’estat de l’església de Santa Maria, segons el petit traçat, de puny i lletra del mateix Jujol, en la data 30 d’agost de 1939, dia que li fou encomanada la restauració (Arxiu Pujol). Qualsevol tros de paper era bo per a Jujol per fer un croquis. En aquest cas va fer servir un tros del diari (La Vanguardia).

Joan Duch i Mas, Jordi Sender i Beleta



Comparteix la publicació:

Deixa un comentari