Fèiem una estada el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés al conjunt monàstic de Sant Daniel, emplaçat ran del riu Galligants, a l’extrem est del nucli de Sant Daniel, prop del barri Vell de Girona. Disposa d’una notable extensió de terreny, encerclat dins murs, on s’aixequen les construccions destinades a permetre el bon funcionament diari de la comunitat monàstica , i de l’esplèndida hostatgeria on s’acull seguint la Regla de Sant Benet als hostes.
Patrimoni Gencat ens diu quan a la descripció ; que l’església del monestir de Sant Daniel correspon bàsicament a l’edifici del segle XII, restaurada, i resta incorporada al conjunt d’edificis monàstics, molt renovat els segles XVIII-XIX. És de planta de creu grega, com la de Sant Pere de les Puelles. La nau central és coberta de volta de canó, separant-la del creuer uns arcs recolzats sobre pilastres. Les impostes amb decoració geomètrica d’aquestes darreres constitueixen un dels escassos elements ornamentals presents al temple. Sobre el transsepte s’aixeca el cimbori sobre trompes que, exteriorment, és un campanar octogonal decorat amb arcuacions, bandes llombardes i finestres geminades. A l’interior presenta una particularitat poc freqüent, als murs del creuer, sota el cimbori, hi ha un fris d’arcuacions llombardes amb molt relleu. L’absis i el presbiteri van ser renovats al segle XVII. El braç sud va ser reformat en època gòtica, suprimint l’absidiola que en cara es conserva al de l’altre costat amb decoració de tipus llombard. La porta fou substituïda al segle XV. A la façana es pot veure un finestral de doble esqueixada i un ull de bou al capcer emmarcats per la façana primitiva, amb un fris d’arcuacions, actualment integrada en l’ampliació posterior. Le construccions afegides als murs laterals han amagat el parament exterior original.
El claustre, de dues galeries, és l’element més remarcable del conjunt. És de planta rectangular, lleugerament irregular, i les ales E i W són el doble de llargues que les altres dues. La galeria inferior, de sis i dotze arcades de mig punt que descansen sobre columnes dobles i capitells corintis, és una excel·lent mostra del romànic de principis del segle XIII, caracteritzat per l’austeritat decorativa i l’estilització formal. La galeria superior, d’arcs ogivals, bastida el segle XV, té una belleza senzilla. Les galeries són cobertes amb volta de canó.
El sepulcre de Sant Daniel, és al costat esquerra del creuer de l’església. Es tracta d’un sepulcre molt senzill, amb només una caixa de 146 centimetres de llarg per 34 centimetres d’ampla i 42 d’alt. La tapa amida 154 centimegtres de llarg, 40 d’ample i 30 d’alt. Al damunt d’ ella s’hi troba la imatge jacent de Sant Daniel decantada vers l’espectador. Vesteix túnica llarga fins els peus i un mantell en forma de casulla. Sosté amb les mans, creuades una damunt l’altra, un bastó de caminant. El seu cap descansa sobre un coixí, mentre els peus ho fan en una roca. El frontal de la caixa està dividit en sis espais, a cadascun dels quals s’hi representa una escena de la vida del sant. Aquestes tenen lloc sota arcades trilobulades coronades amb decoració vegetal. Una viva policromia s’emprà tan a la imatge jacent com a les escenes hagiogràfiques, encara que és a les darreres on s’aprecia millor. El conjunt és proper a les formes practicades per l’escultura gòtica catalana de meitat segle XV d’un accentuat idealisme però amb una creixent atenció als problemes en la representació de la figura humana. La iconografia no presenta novetats respecte a la majora de sepulcres monumentals realitzats durant l’època gòtica.
A la pàgina http://www.santdaniel.com/ca/mil-anys-dhistoria/ trobareu més dades.
El monestir existeix des de fa més de mil anys, la comunitat i el personal auxiliar però, son del nostre temps, i esmercen totes les seves energies tant en la continuïtat de la vida contemplativa, com en la més exquisida atenció a les persones que s’apropen fins aquesta Vall.
