LA TORRE ROSA DE M. TERESA AMATLLER CROS. CABRERA DE MAR

Ens sorprenia agradablement la visió de la Torre Ametller des de l’alçada del castell de Burriac, anàvem la Carmen, el Tomàs, l’Antoni, el Feliu i l’Antonio; organitzava la tornada per Argentona, i això ens facilitava arribar-nos fins al veïnat de l’Agell on es troba aquest veritable tresor que a instàncies de M. Teresa Amatller Cros (1873-1960) es comença a aixecar l’any 1.917 i s’acaba l’any 1.920 La casa mereix i fins diria que demana una acurada visita o fins uns dies d’estada aprofitant que d’ençà de 1.985 és un dels Albergs de Joventut de la Generalitat. El periple vital de M. Teresa Amatller Cros despertava la meva curiositat, i en la meva recerca de dades constatava – una vegada més – els criteris absolutament capriciosos en que es va confegir la mal dita GRAN ENCICLOPEDIA CATALANA. Trobava però algunes informacions sobre la que incloc a la meva particular llista de ‘ Patricis de Catalunya’ : Va ser única filla D’Antoni Amatller i Costa, darrer representant baró d’una nissaga que des del 1797 eren fabricants de xocolata i van convertir el seu cognom en marca de la seva empresa. La M. Teresa Amatller Costa no es va casar. Per aquesta raó els bens que procedien de l’herència paterna els va cedir per a constituir el que avui és coneixer com l’Institut Amatller d’Art Hispànic, situat a l’anomenada Casa Amatller de Barcelona. La ‘Torre Rosa’ fins quasi l’esclat de la guerra civil va ser l’habitual destinació estiuenca de M. Teresa Amatller . Passada la contesa bèl•lica la situació l’idíl•lica de la finca la convertirà en objecte del desig del regim franquista que l’any 1.943 la convertirà en un ‘centre de reeducació de nenes orfes del bàndol republicà’; la tasca d’esborrar de les ments infantils qualsevol anhel de llibertat, de justícia, i fins de pertinença a una cultura diferent, l’assumiran les monges de l’ordre de l’Estonnac. En devia succeir alguna de molt grossa – el feixisme es va permetre tota mena d’accessos i aberracions- , perquè les monges van abandonar la seva tasca, emparant-se en que s’ampliaven desmesuradament les instal•lacions. Lògicament no he trobat cap informació relativa a aquest període que es despatxa en dues breus línies en els llibres ‘oficials’. Mentre recollíem imatges de l’exterior, pensava que més enllà de les aparences, potser l’existència de la M. Teresa Amatller Costa, no va ser tant ‘rosa ‘ com l’actual color de la casa d’estiueig . Fora de la tanca perimetral em cridava l’atenció el que semblen runes d’una capella, de la que no comprovo astorat que no existeix cap informació; heu provat alguna vegada el xocolata amarg ? Sou pregats d’ampliar, matissar, corregir i/o modificar les dades a que hem pogut tenir accés. El nostre e.mail coneixercatalunya@gmail.com