Ens aturàvem al costat de la carretera, i ens meravellàvem el Joan Navazo Montero i l’Antonio Mora Vergés, davant el singular edifici , conegut com ‘La Giralda de l’Arboç’, que va ser construïda per encàrrec de Joan Roquer Marí [ d’ofici pagès ] ,i Candelaria Negrevernis Lasala, membre d’una família de l’alta burgesia catalana, establerta a Sarrià.
El matrimoni va tenir lloc a darreries del segle XIX i en el viatge de noçes entre d’altres llocs van visitar Sevilla, de quina bellesa varen quedat meravellats, fins al punt de voler fer una replica de la Giralda al poble de l’Arboç.
L’obra es va realitzar entre 1877 i 1889 i va ser dirigida pel mateix Roquer. L’element més destacat és la reproducció de la Giralda de Sevilla, a escala 1:2, que ha esdevingut un dels elements més emblemàtics del poble. Al conjunt hi ha també una rèplica del Pati dels Lleons de l’Alhambra de Granada, i del Saló d’Ambaixadors de l’Alcàsser de Sevilla.
La família residia en aquesta propietat bàsicament durant l’estiu, i això en el període 1900 – 1940, any aquest darrer en que va se venuda.
El recinte de la Giralda pot ser visitat : els horaris [ que cal confirmar a l’Ajuntament ] son : de dilluns a divendres de dos quarts de deu del matí a dues del migdia , i de dos quarts de cinc de la tarda a dos quarts de vuit del vespre.
Recollíem imatges de l’exterior, i continuàvem el nostre viatge; haurem de tornar per visitar amb detall aquesta població, quin topònim sembla tenir relació amb l’arbust o arbre de la família de les ericàcies: Arbutus unedo, en castellà – la única llengua que entenen a Espanya – en diuen madroño. Té les fulles lanceolades, asserrades, llises i coriàcies, sempre verdes; flors blanques o rosades i fruit rodó, granulós, de la grossària d’una cirera, de color vermellós quan és madur; que val a dir-ho és avui difícil de veure per aquestes terres.