El Tomás Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés en el llarg camí que ens portaria des de Vallès Occidental fins a la capital de la comarca de l’Urgell on assistiríem al lliurament dels premis Culturalia 2017, ens aturàvem a retratar l’esglesiola de Sant Isidre, en la que no es du a terme cap activitat religiosa en l’actualitat.
Patrimoni Gencat ens descriu aquest edifici del segle XVII; església de nau rectangular. Té un campanar d’espadanya cobert amb lloses, amb dues finestres cobertes amb arcs de mig punt adovellats. Al frontis destaca un ull de bou. Existeixen dos contraforts laterals a la cara nord. En el llindar de la porta principal consta la data 1666. A l’interior, volta de mig punt i creuada a la sagristia. La sagristia és d’època posterior. Destaquen a la façana principal dues gàrgoles. Presència de dues finestres en la totalitat de la nau. Les parets interiors estan enguixades i pintades.
https://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/09_vidal.PDF
En una primer impressió Falou té una possible assimilació a un malnom. Pensem ben al contrari que té o tenia un significat que ens agradarà ens feu arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com
https://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/04_vidal.PDF
Joan Coromines i Vigneaux(Barcelona, 21 de març de 1905 – Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), defensa ben al contrari que Falou, tindria relació amb un indret on hi havia un foc de senyal o alimara. La hipòtesis, atès l’espai que es divisa des del turó on està l’església de Santa Magdalena/ Sant Isidre em sembla del tot versemblant.
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà l’edifici va patir danys de consideració, els soldats aprofitaven l’interior de la nau per habitacle, i es van destruir els dos retaules existents, dels que no se’n tenen dades, l’advocació de Santa Magdalena també apareix relacionada en el nomenclàtor de 1865 amb aquesta esglesiola.
Les proporcions del temple fan pensar que exercia funcions quasi parroquials, atesa la distància amb Sant Pere de Llobera, i àdhuc amb Santa Maria de Montraveta.
Disposa Llobera d’un Catàleg de Masies que fa poca més que enumerar-les, la petjada de mossèn Antoni Bach i Riu, ( 1917 + 31.10.2014 ), que feia un excel·lent treball a Pinell , no va arribar dissortadament a tota la comarca.
De la masia, un sòlid edifici, no en trobava cap dada.
Antonio Mora Vergés