LA CIRERA

Publicat per admin el 31 juliol 2009 en General |


Esglesia_parroquial_de_la_Cirera_____12_.JPG

Esglesia_parroquial_de_la_Cirera_____9_.JPG

Ens desviàvem a la dreta de la carretera que comunica Santa Coloma de Queralt amb Guimerà i el Coll de la portella, la nostra destinació era la Cirera.

Anava amb el Tomàs Irigaray i Lopez , continuàvem amb la recollida d’imatges de la Vall del Corb.
L’Associació www.guimera.info , està treballant en la posada en marxa d’una pàgina web , que sota el nom www.valldelcorb.info es proposa donar a conèixer aquestes terres. Des de l’experiència sabem que des del coneixement virtual, s’incentiva el desig de veure i trepitjar.

La nostra tasca te un caràcter substitutori, i donarem absoluta preferència al treballs elaborats des de la Vall. En tot cas, en aquesta línia de donar a conèixer, de la Cirera s’explica :

El poble és situat al centre del terme de Llorac, a l’altiplà segarrenc, a la dreta del Riu Corb.

Es formà a redós del turonet (750 m d’altitud) on es bastí el castell de la Cirera, documentat al segle XII.

A mitjan segle Guillem de Cirera, amb consentiment del bisbe de Vic, donà a l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem l’església de la Cirera.

Al segle XIV pertanyia, juntament amb Llorac, als Alenyà de Montblanc, mentre que al segle XVII constava com a baronia de Dalmau d’Ivorra.

L’església actual de Santa Maria de la Cirera conserva alguns elements gòtics.

La festa major se celebra per la festivitat de la Mare de Déu d’agost

Quan a l’origen d’aquest topònim, reproduïm aquí la tesis de Pere BALANÀ I ABADIA.

fet que la primera citació documentada del topònim Cirera (la de Llorac), datada a la primera meitat del segle XW°, presenti la grafia Cireza, convertida després en Cirera, Çacirera o Sacirera, em duu a proposar, sense cap mena dé dubte, l’ètim aràbic hiràza, «la guàrdia»”^ que trobem també a Siresa (municipi d’Hecho, província d’Osca) i a Ciriza (Navarra).

Respecte als nombrosos Cirera (i derivats) de les terres catalanes, un estudi monogràfic de cada cas em donarà segurament la raó, atès que són generalment en llocs enlairats”*^, on escau de col.locar-hi una «guàrdia» o «protecció»”^, que alhora desenvolupa també funcions de guaita i de transmissió de senyals, com els «Hariza» esmentats en terres de parla castellana’*^. Per la mateixa raó, en recuperar l’indret els cristians, s’hi sol edificar un castell o fortalesa més sòlids. En canvi, l’altitud elevada dels múltiples Cirera (i derivats) s’adiu ben poc amb les necessitats biològiques del «cirerer», arbre fruiter que imposa igualment unes condicions determinades de caire edafològic

Per acabar, doncs, diré que Cirera és «La Guàrdia», que el castell de Cirera, al terme de Llorac, és el castell de «La Guàrdia» i que, segons la teoria de les sèries tiponímiques, la presència d’ aquest nom de lloc en un indret que era ensems frontera del regne musulmà de Lleida, del de Tortosa^” i dels comtats cristians, al límit entre la Segarra i la Conca Alta del Gaià^’, concordaamb la proximitat relativa de La Guàrdia dels Prats (Montblanc), La Guàrdia Lada (La Segarra), La Guàrdia Pilosa (Anoia) i Guardiola de Font-Rubí (Alt Penedès), tot determinant una zona de «marca» al sud de la Catalunya Vella.

L’experiència del Tomàs, fa senzilla la tasca de recollir imatges d’aquests indrets, on sembla que la col•locació del cablejat dels serveis públics de llum i telèfon, s’ha fet amb la clara voluntat de degradar i embrutir aquests nuclis rurals , quin major atractiu justament és la seva imatge bucòlica.

Sou pregats d’afegir i/o esmenar allò que calgui en el nostre text adreçant-vos al correu
tribuna@guimera.info

Ens agradarà rebre les vostres aportacions, tant pel que fa a la Cirera, com a qualsevol dels nuclis de la Vall del Corb.

Per endavant gràcies.

© Antonio Mora Vergés

Esglesia_parroquial_de_la_Cirera_9.jpg

Esglesia_parroquial_de_la_Cirera_____5_.JPG

 

Copyright © 2007-2017 Conèixer Catalunya All rights reserved.
Desk Mess Mirrored v1.8.3 theme from BuyNowShop.com.