MAS TORRES DE BAGES A SANT JOAN DE VILATORRADA

La plana de les Torres està senyorejada avui per les instal•lacions del Centre Penitenciari Lledoners que em calia vorejar fent camí cap al Mas Torres de Bages.

Malgrat que a mitjans del segle XVIII, el fill segon de la casa, Reverend Josep Torras de Bages, apareix com beneficiat de la Seu de Manresa, no hi ha cap relació – més enllà de la quasi coincidència, un és DE, i l’altre I – amb el Bisbe, Josep Torras i Bages (Les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 – Vic, Osona, 7 de febrer de 1916).

El mas apareix documentat des del 1034; aleshores era una petita explotació agrícola, aixecada aprofitant la protecció que oferirien algunes construccions defensives- alguna torre o guàrdia propera-. Albert Benet al seu estudi sobre el terme de Manresa al segle XI, va localitzar entre el mas Poal i el mas Torres de Bages una torre anomenada Torre Cardener, la proximitat de la qual podria donar nom al mas.

Jurídicament era un alou [ possessió del domini útil de béns immobles, d’una manera lliure de serveis reals i personals, o subjecta a qualque cens o servei petit, molt menor que el feu]en mans de la família Lluçà vicaris comtals en aquestes terres (COMAS, 1988).

No hi ha dades fefaents que permetin resseguir com el mas va anar canviant de propietaris, al segle XVI però , trobem ja la línia familiar, doncs al fogatge del 1553 apareix Pere Torra com a propietari del mas (AA.DD, 1984).

A finals del segle XVII se’n van a viure a Manresa com a ciutadans honrats i hi aixequen un gran casal a la plaça Valldaura. La proximitat a Manresa, i la manca de conreus alternatius, va fer que bona part de les terres del mas fossin durant aquest segle dedicades al pasturatge del bestiar de la ciutat. (AA.DD, 1984) .

D’aquella època és l’església de Sant Jaume, un edifici senzill de planta única rectangular documentat des del 1635, cobert amb volta de canó a l’interior i a doble vessant de teula a l’exterior.

S’aprecien a la façana restes de l’antiga teulada modificada en un moment posterior, enderrocant l’antiga i aixecant l’alçada general de l’església i construint la teulada nova i l’actual campanar d’espadanya. La part superior d’aquest campanar va ser refet a mitjans del segle XX amb totxana.

L’església és construïda en mur de maçoneria i té la façana principal orientada a ponent. S’accedeix a l’edifici mitjançant una porta adintellada segurament també refeta en algun moment posterior. La llinda superior de la porta conserva la inscripció següent: “Torres de Bages. Iesus. 1635” .

Sobre aquesta llinda sobresurt una altra amb l’advocació de l’església: “Sant Jaume Apostol”. Completen la façana una fornícula sobre la segona llinda amb la figura de Sant Jaume i un rosetó de petites dimensions.

L’any 1773 s’emparenten, amb els Argullol que posseïen cinc masos i eren senyors jurisdiccionals de la quadra de Mataporros a la Segarra.

Al segle XIX el cultiu de la vinya – que es va generalitzar a la Comarca del Bages – va donar grans beneficis a la casa que va arribar a tenir tenia 54 rabassaires (AA.DD, 1984).

La fil•loxera, i més tard la industrialització de les conques del Cardener i el Llobregat, suposaran un canvi radical en el món agrícola.

La propietat de la casa s’ha mantingut dintre de la mateixa línia familiar fins a l’actualitat, encara que a principis del segle XX van perdre el cognom Argullol i van adquirir el de Gallifa per línia de successió paterna.


Publicat per antoniomora.verges@blogger.com a Conèixer Catalunya

Feu un comentari