Aquesta també és denominada tempranillo, cencibel (la Manxa), negre fi o negre del país (Castella i Lleó). Es troba en abundància a Burgos, La Rioja, Cuenca i Ciudad Real. Es considerada la varietat principal en les denominacions d'origen Calatayud, Cigales, Conca de Barberà, Costers del Segre, La Mancha, Penedès, Ribera del Duero, Rioja, Somontano, Utiel Requena, Valdepeñas i vins de Madrid. El seu grà es mitjà, rodó i de pell normal. De brotació més aviat primerenca, madura a mitjans de setembre.  
La vinya d’aquesta varietat és vigorosa, d'aspecte semidret. El seu carràs és mitjà, compacte, llarg i alat. S'adapta a qualsevol terra, però dóna la millor qualitat de most en les parcel·les orientades a migdia, ben assolellades. Es poc sensible a les gelades primaverals. Aquesta varietat dóna vins de molta qualitat, ben equilibrats i aromàtics, d'acidesa i graduació mitges, poc color, encara que molt estable, amb moderada acidesa fruitera, agradable perspectiva aromàtica (prunes negres, cireres, gerds) i excel·lents aptituds de criança. Són vins molt aptes per madurar. És una varietat recomanable per millorar els vins negres. El seu escàs nivell d'oxidesa s'adapta tant als vins joves, com als envellits en bóta de roure.

Malgrat que hi ha diverses hipòtesis sobre els orígens d'aquesta varietat, una de les més plausibles la presenta com a originària d'Àsia Menor, punt d’origen de moltes varietats mediterrànies. No obstant això, sabem que aquesta vinya és conreada a la Península des de temps molt antics, des d'on es va propagar al sud de França.
La varietat es troba pràcticament en totes les regions vitivinícoles de l'estat espanyol. El seu principal cultiu s'estén a Catalunya, l’Aragó, l’Alt Ebre i el Midi francès. És un cep de port dret, de brotació tardana i maduració de mitjana a tardana, i en conseqüència es defensa bé de les gelades. És molt sensible al mildiu, l'oídio i, sobretot, a la botaytis, el que n’impedeix un cultiu massiu a les planes o en terres excessivament elevades. El macabeu viu molt bé en pendents assolellats, ja que és molt resistent a la sequera, motiu pel qual va ser molt conreat i apreciat a Algèria. Produeix vins de color groc palla, rics en alcohol, amb una acidesa elevada, d'aroma afruitat i sabor lleugerament astringent, i amb un bon equilibri entre l'acidesa i l'alcohol, el que permet l'obtenció de bons vins de criança.
A Catalunya forma part, al costat de les varietats xarel·lo i parellada, de la famosa trilogia varietal del cava. A la Rioja se n’elaboren vins blancs monovarietals, alguns dels quals fermentats en bota i envellits. A França es troba profusament en tota la regió dels Pirineus Orientals, on madura bé, i és així que ha esdevingut una part important de les composicions vitivinícoles de les denominacions de la Cétes-du-Rousillon i dels clàssics dolços naturals de Rivesaltes.