El poble de Maldà és un municipi de la comarca de l' Urgell, situat al sud d’aquesta comarca, dins la vall del riu Corb. La població de Maldà es de 290 veïns i quasi tota la població es dedica a l'agricultura i a la ramaderia. Tradicionalment els homes i dones d’aquest territori s'havien sentit segarrencs. Sense anar més lluny, a Maldà, entre els anys 1925 i 1927 s’hi publica, a iniciativa de Josep Iglesias, un quinzenari intitulat Segarra, que llueix a la seva capçalera, branques d’olivera. Per què els habitants d’aquests pobles s’han sentit segarrencs fins fa escasses dècades? Doncs per diverses raons; per la morfologia del terreny de la zona, caracteritzada per sistemes de tossals i de fondals i de petites valls, per una consciència històrica en aquest sentit; i pel fet que el canal d’Urgell no ha irrigat les seves terres o ho fa en algun cas de manera eventual.

El terme de Maldà té una extensió de 31'62 km2, cosa que en fa en un dels termes més grans de la vall del Corb. Aquesta grandària del terme no pot explicar-se al marge de la condició senyorial dels pobles de Maldà i Maldanell, i més en concret, de la importància estratègica d’aquests enclavaments durant l’alta edat mitjana, quan són possessió dels Cardona. El terme de Maldà confronta pel nord amb els Sant Martí de Maldà i Belianes; pel sud, amb els de Llorenç de Rocafort i els Omells de Nagaia; per l’est, amb els de Sant Martí de Maldà  i Llorenç, i per ponent, amb els d’Arbeca, l’Espugla Calba i els Omells de Nagaia. L’extensió del terme de Maldà és especialment acusada cap a la seves bandes sud i occidental: això explica que en el marc del vigorós creixement agrari de la segona meitat del s. XVIII i de les dècades centrals del s. XIX, quan es roturen noves terres per als conreus, es (re)construeixin masos en aquestes zones: el mas de la Rata, el mas de les Comes, el mas del Puig, el mas del Vid, el mas de les Setze, etc.