|
EL POBLE, CASTELLNOU
D'OSSÓ
HISTÒRIA
El poble s’edificà a la segona meitat del segle
XI. Estava tancat per dos portals i sorprèn la
gran distància que hi ha entre l’església i la
resta del poble.
Els romans van deixar-hi la seva empremta amb la
fortificació d’època romana que més tard
s’utilitzà en època medieval construint una
torre sobre la base romana. Cal recordar que
prop del poble, a Puigverd d’Agramunt es
trobaren també restes d’una antiga vila romana.
Així es creu que a la ribera del Sió hi hagué
una important comunitat romana.
El poble ha tingut diferents noms Castell LLiuró,
Castellnou de Montfalcó, Castellnou d’Agramunt,
Castellnou de Sió fins que finalment s’anomena
Castellnou d’Ossó.
Vers el 1070 i després de la conquesta del terme
pel comte d’Urgell Ermengol IV es bastí
l’església romànica de Sant Pere. El castell
s’edificà al costat de la torre medieval de base
romana Castell Lliuró. Lluís Santmartí, senyor
del castell, el reformà l’any 1408 i a la fi de
les senyories, l’any 1831 pertanyia al marquès
de Dosaigües, que també era senyor del castell
de Montfalcó d’Ossó.
UBICACIÓ
El poble està situat a la dreta del riu Sió a
372 m d’altitud i és agregat a Ossó de Sió.
LLOCS D'INTERÈS
ESGLÉSIA DE SANT PERE
La primitiva església romànica data del segle
XI. És un edifici d’una sola nau amb un absis
semicircular. La nau és coberta amb volta de
canó. La façana és coronada amb un campanar
d’espadanya. Al llarg de la nau hi ha diversos
contraforts.
A l’interior de l’església hi ha un sarcòfag
paleocristià del segle VIII. Està compost per
quatre peces. Tot i que no es veu massa bé
s’aprecia la imatge d’un personatge que porta
una creu a la mà dreta i un ram de flors a la mà
esquerra. També hi ha altres personatges
esculpits que semblen plorar la mort del
personatge principal. Es creu que al costat del
cementiri hi ha alguna estela discoïdal de pedra.
MOLÍ DEL MARQUÈS
Aquest edifici romànic del segle XIII era un
antic molí hidràulic fariner. Té una estructura
quadrada i té dos pisos. Havia servit també
d’habitatge. Té dues portes d’accés, una de les
quals permetia l’entrada a la casa. Sembla que
també hi havia unes golfes.
TORRE CIRCULAR ROMANA
Data del segle II aC i és d’estil romà. Al
damunt d’un petit turó hi ha aquesta estructura
en forma circular de 24 m de diàmetre i una
porta al nord. Es conserva part de la torre del
castell. Al centre d’aquesta hi ha la torre
medieval que fou construida més tard, quan el
terme fou conquerit pel comte Ermengol IV
d’Urgell l’any 1070. La torre romana també
s’anomenava Castell Lliuró. Era un punt de
fortificació defensiva per vigilar les antigues
rutes de la vall del Sió. És una construcció
romana que manté bona part de la seva fisonomia
i monumentalitat, amb unes característiques
úniques a Catalunya i a Espanya. L’any 1985 fou
declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.
|
|