ELS MOLINS FARINERS
 

Malgrat que el pas del temps ha significat la degradació de la majoria dels molins fariners d’arreu de Catalunya, encara en queden notables empremtes. El molí fariner formava part de les poques indústries artesanes complementàries del sistema pagès català. El molí se situava a la vora d’un curs d’aigua suficient, en un indret on hi hagués un desnivell per obtenir un salt que li proporcionés l’energia per fer moure les moles.
 

Als molins de les nostres contrades calia una resclosa que permetia desviar l’aigua per un canal -rec o sèquia- fins a la bassa. Aquesta servia per a aconseguir una regularitat en la pressió de l’aigua que cau sobre el rodet i també per assegurar l’abastament en períodes de sequera. El molí fariner atenia la molta de gra de les pagesies del seu entorn.
 

Els molins fariners van aparèixer durant l’època medieval i es localitzaven principalment als Pirineus, doncs els condicionants físics necessaris per a la seva implantació eren idonis. Cal però, fer un salt en el temps fins al segle XVIII, que coincidint amb un període de molta expansió en el món agrari (noves rompudes de terres, comercialització, especialització, etc...) va significar també una expansió quantitativa de molins fariners.

Tot i que no és el cas d’aquests esmentats, molts molins del segle divuitè devien aprofitar el lloc i sovint les construccions de molins més antics per tornar-se a implantar.

Amb la industrialització iniciada al segle XIX, alguns d’aquests molins fariners especialment els establerts a les ribes dels cursos d’aigua importants- es van adaptar per altres finalitats, i encara varen continuar funcionant fins que ja no pogueren competir amb les farineres modernes.
 

També durant el primer terç del segle XX es donà la implantació de l’electricitat al nostre territori, amb la qual cosa molts molins adaptaren alguns mecanismes per a produir electricitat per a la casa o pel poble. Actualment hi ha pocs edificis dels vells molins amb una utilitat, i en molts casos han estat abandonats i s’enrunen lentament.


Text del llibre La Vall del Corb (1986)

• Molins pàg. Piqué i Jové ,84-85
  Estretament relacionat amb els afluents del Corb i amb les sèquies que en regulen el regatge, tenim els molins fariners, en nombre notòriament excessiu, inconstància que ens indica llur poca eficàcia. El refranyer popular assenyala corn un ideal difícil d’aconseguir ‘‘d’arribar i moldre’’. Nosaltres recordem, d’infants, que quan el pare anava a fer farina al Vilet s’enduia menjar per dos o tres dies, durant els quals li feien de llit els sacs de gra, i això passava igualment als altres molins.

• Hi ha dos tipus de molins, que tenen en comú l’entollada i la turbina: l’un està armat de ‘‘pouet’’, per donar pressió a l’aigua, i l’altre té una gran roda impulsora, feta de fusta i circumdada de catúfols. Entre els models (del primer tipus), esmentaren el molí del Nieasi (de Nalec), encara ben conservat, i entre els exemplars del segon tipus, hem de fer esment del molí del Senyor de Ciutadilla.

 
Molins fariners a l’entorn de Guimerà

Molí de la Cadena, entre Vallfogona i Guimerà, és el més important de tots

Molí del  Fonoll, entre el caseriu del Fonoll i Forès, al fons del barranc, prop de la font de la Teula, abans que el Seniol rebi les aigües de Conesa i Saladern.

Molínou, a la part oriental del terme de Guimerà. Rep l’aigua del rec apel·lat Molinou.

Molí de la Vila, dins del poble de Guimerà. Rep l’aigua de la síquia del Molinou.

Molí de Baix, també dins del poble de Guimerà i sota el molí de la Vila. Les aigües del Molínou tornaven desprès al Corb.

Molí de l’Armengol, a uns l00 m. desprès de Guimerà i al marge esquerre. Rep l’aigua del rec dels Alemanys.

Molí del Colomines, a la dreta del riu i a uns 150 m. abans del monestir de Vallsanta, rep l’aigua de la síquia de Vallsanta.

Molí del Senyor, a l’esquerra del riu, al peu de Ciutadilla.

Molí del Valls, a l’esquerra del riu i al SW de Ciutadilla. Els darrers anys funcionà amb màquina de vapor.

Molí de la vila de Nalec, ara dit del Nicasi, a la dreta del riu, junt a la carretera del Coll de la Portella a Sant Martí i davant de la població.

Molí de la vila de Rocafort de Vallbona, ara dit de l’Aiguet, a la dreta del riu i pocs metres després de la font de l’Aigua de Rocafort

Molí de la vila del Vilet, a l’esquerra del  riu.
 

© guimera.info