|
Recollida de les olives |
|
Actualment s’intenta acurtar el període que existeix entre que
l’oliva és despresa de
l’arbre fins que és portada a l’almàssera on s’extrau l’oli. S’intenta, a ser
possible, que tot aquest procés es realitzi en un sol dia.
Manualment:
Per mitjà de rasclets, que en forma de pintes es refreguen sobre els fruits
fent-los caure sobre uns tendals, col·locats davall dels arbres. Per mitjà de
canyes o pals colpejant les branques, la qual cosa s’anomena la tècnica de la
batuda.
Aquelles olives
que no caiguin amb aquest mètode s’hauran de desprendre de l’arbre manualment o
amb màquines adaptades a la presa de força del tractor, o propulsades amb motors
de gasolina independents. Les que caiguin soles, per estar massa madures o per
l’acció del vent, s’hauran de recollir del sòl amb màquines de cilindres amb
punxes o manualment. |
|
L’extracció de l’oli |
|
Per mitjans físics, per premsat del fruit o per centrifugació del qual raja el que es coneix com a oli d'oliva verge extra fins a un contingut del 1% en àcid oleic, del oli d'oliva verge - amb un 2% d' acidesa, fins a arribar a l' oli llampant que supera el 3'3 % d'acidesa i que s’ha d’emprar per altres usos que no siguin alimentaris. |
|
|
Tradicionalment
es deixava madurar les olives en l’arbre fins que queien al sòl. Una vegada en
el sòl, eren arreplegades a mà o amb uns corrons proveïts de punxes. Així
arreplegades, eren portades a casa, on es netejaven per a treure les fulles,
branquetes, pedres i terra. Encara se segueix mantenint el mètode, encara que
ara, en comptes de deixar-les caure sobre el sòl, es col·loquen unes malles
davall dels arbres per a facilitar la recollida. Aquests mètodes suposen un
període molt llarg, que pot prolongar-se fins ben entrada la primavera, durant
el qual l’oliva sofreix un procés d’alteració dels seus àcids grassos que
augmenten la seva acidesa i produeixen olis de menor qualitat.