L’olivera, un arbre molt arrelat en la cultura mediterrània.

L’olivera constitueix un dels cultius tradicionals més antics de l'Europa temperada i càlida. Resulta molt difícil precisar el lloc exacte on es va cultivar per primera vegada, i , encara que les investigacions semblant suggerir que els seus orígens caldria buscar-los 4000 anys aC en l’antiga Mesopotàmia, que coincideix políticament, més o menys, amb les actuals nacions diran i Síria, la veritat és que hi ha referències històriques del seu cultiu en la majoria de cultures del Pròxim Orient i Mediterrani Oriental.

Apareix amb freqüència en els monuments egipcis, com la tomba de Tutankhamon on es van trobar figures de corones fetes amb les seves branques. Recordem , dins de la cultura jueva, l’episodi de la crucifixió que va ser portat a terme en un camp d’oliveres o la importància del seu oli dins de la litúrgia religiosa. Els grecs, que al costat dels fenicis van ser responsables de l’expansió d’aquest cultiu en la Península Ibèrica, li van donar una importància capital, considerant-lo un arbre sagrat i màgic. La ciutat d'Atenes estava completament decorada amb jardins on l’olivera era la planta principal i on ningú podia tallar-los o ferir-los sense sofrir la pena del desterrament. Recordem com premiaven als vencedors en les Olimpíades amb una corona realitzada amb les seves fulles. Aquesta mateixa veneració va ser continuada pels Romans i pels pobles successors que van convertir aquesta planta ,no sols en un símbol de pau i fertilitat, sinó en un cultiu fonamental del poble mediterrani.

Catalunya és un dels països de l’Arc Mediterrani amb més oliveres i amb una tradició oleícola més forta. Disposa de 4 olis amb Denominació d'Origen Protegida (DOP) un distintiu de qualitat que s’atorga als productes agrícoles o agroalimentaris produïts, elaborats i transformats en determinades zones geogràfiques. Els olis catalans amb DOP són l’oli Siurana, l’oli Les Garrigues, l’oli de la Terra Alta i l’oli Baix Ebre-Montsià.

 

Varietats d’olives.

Entre les varietats més plantades actualment es troben:

Arbequina: És una espècie molt resistent al fred que produeix olives més petites i arrodonides. Produeix fruits a mitjan novembre. És dels més apreciats en la producció d’oli, donant collites altes. Rendiment del 20 al 22 %.

Picual: És de les més primerenques, recollint-se el fruit per novembre. L’oliva és de mesura gran i de forma allargada, acabada en un bec. Els arbres d’aquesta varietat produeixen fruits ja en els dos o tres anys primers, donant collites molt regulars i abundants. Procedeix de Jaén i resisteix molt bé les gelades. Producció d’oli del 21 al 25 %

Mançanilla Vilallonga:És també una espècie que produeix fruits prou semblants per la mesura a la picual, encara que més arrodonides. S’empra per a olives en endreç i per a produir oli. Rendiment del 22 al 25 %

Cornicabra: Produeix olives esmolades que poden servir per a la producció d’oli o per a olives verdes de taula.

Mançanilla fina: És de les espècies que maduren més aviat. Es destina a la producció d’olives en endreç verd.

Blanqueta: Semblant a l’arbequina. Rendiment 22 o 23 %.
Farga: Produeix fruits aviat i és molt irregular en la producció. Espècie que es plantava molt anteriorment i que ha estat substituïda per les anteriors. La raó d’aquest canvi cal buscar-la r en el fet que els arbres d’aquesta varietat tarden prou més a produir fruits. Rendiment 23 - 25 %.
Aragonesa o empeltre: És una espècie que fructifica molt aviat , podent-se recollir ja al novembre. S’utilitzen els seus fruits per a olives en endreç negre i per a produir oli. Rendiment del 22 al 23 %.
Sevillanes: Entre les que es troben les varietats de Casp u Gordal. Donen fruits molt grossos que es destinen a l’endreç en verd.