|
Veig les ruïnes
on creixen les heureres,
amb la verdor amaguen
la freda soledat i la nuesa
de les parets que van caient.
Un àngel plora somnis,
pels finestraIs gemega el vent,
els ocells canten, xiuxiuegen,
el lluminós matí
sembra la pau i escalfa
la pell rugosa dels camins.
De nit somnien les estrelles
i entre el silenci i soledat
escolten els desigs d’aquestes pedres
ara despullles d ‘un passat.
A cau d’orella sento un prec:
Tu que el son rònec del meu viure
saps despertar, la pots escriure
quina és la veritat del temps.
|