escoberta de
la Vila Medieval
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
La Vila Medieval de Guimerà La vila de Guimerà situada al sud-est de la comarca de l’Urgell, amb fortes singularitats segarrenques, es troba al curs mitjà de la vall del Corb, té ascendències de població a partir del neolític, restes de l'època romana i possiblement continuació de la visigòtica a la Reconquesta El propi nom de Guimerà, s’ha atribuït a un topònim germànic, WIGMAR, encara que hi ha referències de poder demostrar que és una paraula del Baix Imperi Romà, d’arrels germàniques. Les viles medievals són la majoria de les poblacions que tenen tota la seva urbanització al voltant d'un o més punts dominants (castell, temple...) ; altre grup les anomenades ciutats acròpolis, les que cercaven llocs elevats i destacats. L’origen de la ciutat
medieval és el mercat. Els protagonistes d’aquestes repoblacions foren: el pagès,
el monjo, el noble, el burgès. La ciutat medieval va néixer, com a tal, en el segle XI i
es desenvoluparen en els segles XII i XIII. Els carrers són: estrets,
costeruts i tortuosos. El casc antic queda delimitat perfectament dintre d'una forma rectangular irregular, amb variacions el.liptiques, per quatre portals que foren altres tantes portes d'entrada, així tres possibles coberts prop de la muralla que també podien tancar-se. Són importants els carrers que surten dels portals; només un d’ells, el portal de Tàrrega o de Ponent, va donar lloc a la formació d’un carrer raval. Actualment es conserven tres portals adovellats, de mig punt, que donen l’entrada a la vila pel nord, est i oest, a més a més de dos coberts-portals, situats a l’oest, lloc per on va créixer més el poble de Guimerà. El portal principal devia
estar en la part baixa, prop de la carretera actual i del riu, en el lloc on encara avui
els guimeranencs, per una tradició oral, anomenen precisament «el portal», on comença
el carrer de la Font i no hi ha cap mostra d’antic portal i que possiblement va
fer desaparèixer l’anomenada rubina de Santa Tecla, del 23 de setembre de 1874, la
qual s’emportà la major part dels carrers de les Piques i Jussà, degut a les febles parets-muralles que tenien dites cases per la part sud.
|
