escoberta  de   la  Vila  Medieval



1.- ARCS I COBERTS DELS CARRERS DE LES PIQUES I JUSSÀ
: Carrer de les Piques. Casal de Guimerà.
Plaça de la rubina de Sta. Tecla.
2.- PORTALS D'ENTRADA: Portal de Tàrrega, a ponent, s. XIV-XV ( 2 ). Portal d'Orient, família Alemany - Pinós, s. XIII-XIV ( 6). Portal del Nord, creu de terme, darrera de l'església. s.XVI.
3.- LA PUJADA. CAL MINGUELLA: Nuclis de cases medievals on es poden visitar els cellers, estables,
cambra oliera i antics cups, amb botes de vi. Carrer de la Cendra, Carrer de l'Hospital. Les Costetes. Carrer Mn. Camí.
4.- ESGLÉSIA PARROQUIAL DE STA. MARIA DE GUIMERÀ: Edifici gòtic de transició s XIV. Retaule
d'alabastre de l'arquitecte Josep M. Jujol ( 1941 ).
5.- RESTES DEL CASTELL: Torre de guaita i de l'homenatge (s. XI ). Restes del castell ( Pati d'armes, planta de les dependències, cups de vi, cisterna, etc.) Les excavacions arqueològiques.
6.- LA BAIXADA DE LES MURALLES: Portals d'entrada amb els escuts heràldics de les famílies senyorials
( Cervelló, Alemany, Pinòs, d'Évol, Castro...). Carrer Montserè. Muralla. Cementiri Vell. Portal Vescomte d'Évol.
7.- RACÓ DE LA PAU. PORTAL D'ORIENT: Absis de l'església. Muralla .Escales. Portal
8
.- LA BASSA DEL MOLÍ. C/ DE LA CAPELLA : c/ del Cacau, c/ de la Capella, Casal de Guimerà.
9.- CAPELLA DE SANT ESTEVE ( s. XIV ) . FAÇANA DE CAL MANSETA : Antic hospital amb
quatre finestrals renaixentistes.
10.- LA PLAÇA MAJOR: Lloc del mercat setmanal fins el començament del s. XX. Centre del poble. Botigues i forn de pa. Les Corones. Els Aubalços. Museu ( antiga Casa de la Vila ).

La  Vila  Medieval  de  Guimerà

La vila de Guimerà situada al sud-est de la comarca de l’Urgell, amb fortes singularitats segarrenques, es troba al curs mitjà de la vall del Corb, té ascendències de població a partir del neolític, restes de l'època romana i possiblement continuació de la visigòtica a la Reconquesta  El propi nom de Guimerà, s’ha atribuït a un topònim germànic, WIGMAR, encara que hi ha referències de poder demostrar que és una paraula del Baix Imperi Romà, d’arrels germàniques.

Les viles medievals són la majoria de les poblacions que tenen tota la seva urbanització al voltant d'un o més punts dominants (castell, temple...) ; altre grup les anomenades ciutats acròpolis, les que cercaven llocs elevats i destacats.

L’origen de la ciutat medieval és el mercat. Els protagonistes d’aquestes repoblacions foren: el pagès, el monjo, el noble, el burgès. La ciutat medieval va néixer, com a tal, en el segle XI i es desenvoluparen en els segles XII i XIII.

ELS CARRERS I  PORTALS


La vila medieval està dividida en una sèrie de barris i els seus carrers són estrets i costeruts. Els carrers porten al centre, a la plaça Major, i també condueixen a les portes de sortida de la vila.

Els carrers són: estrets, costeruts i tortuosos. Els ràfecs sobresurten de les teulades, i fan de canaleres continuades. L’alçària de les cases és de quatre pisos: la part baixa, on hi ha l’entrada, l’es­table i, per sota l’entrada, el celler; el primer pis, la cuina, el men­jador, un rebost i alguna habitació; el segon, la sala gran, les habi­tacions, entre elles, la cambra fosca; el que seria el quart pis, és la golfa, normalment, tota d’una peça, sota teulada, on s’hi guarda de tot; a vegades també hi podia haver una i part de galliner, si la casa no disposava d’un corral.

El casc antic queda delimitat perfectament dintre d'una forma rectangular irregular, amb variacions el.liptiques, per quatre portals que foren altres tantes portes d'entrada, així tres possibles coberts prop de la muralla que també podien tancar-se.

Són importants els carrers que surten dels portals; només un d’ells, el portal de Tàrrega o de Ponent, va donar lloc a la formació d’un carrer raval.

Actualment es conserven tres portals adovellats, de mig punt, que donen l’entrada a la vila pel nord, est i oest, a més a més de dos coberts-portals, situats a l’oest, lloc per on va créixer més el poble de Guimerà.

El portal principal devia estar en la part baixa, prop de la carretera actual i del riu, en el lloc on encara avui els guimeranencs, per una tradició oral, anomenen precisament «el portal», on comença el carrer de la Font i no hi ha cap mostra d’antic portal i que  possiblement va fer desaparèixer l’anomenada rubina de Santa Tecla, del 23 de setembre de 1874, la qual s’emportà la major part dels carrers de les Piques i Jussà, degut a les febles parets-muralles que tenien dites cases  per la part sud.  

Joan Duch i Mas Baixar el text complert