|
"No per obvi deixa de ser inevitable
afirmar que Jujol és un dels millors arquitectes no solament catalans
sinó europeus de tota una època, com també una personalitat de valor
universal. Per diverses raons la seva obra no és únicament contextual,
en un sentit històric. Sens dubte, pertany al seu temps, de transició
i de canvi, i també pertany al seu lloc i a la seva cultura; però
manté, per diferents motius, una vigència no comú fora d’aquells.
L'obra de Jujol s'ha fet, en els últims anys, especialment suggerent
per a moltes sensibilitats contemporànies, possiblement perquè,
almenys en part, s'havia situat sempre al marge de posicions ortodoxes
pel que fa a la modernitat. Gairebé un segle més tard Jujol és vist
com un precursor: certs aspectes de la seva obra o de la seva actitud
han estat relacionats unes vegades amb mecanismes surrealistes o
dadaistes, unes altres, amb maneres de fer expressionistes, de
figuració abstracta, informalistes. Si bé és molt possible que
aquestes consideracions siguin aventurades, no per això estan mancades
d'interès, ja que inviten, sens dubte, a posteriors estudis en
profunditat.
La seva arquitectura és modesta pel que fa a la quantitat i a les
característiques dels encàrrecs que la genera. Són unes quantes obres,
realitzades entre 1908 i 1923, les que formarien el gruix de la seva
producció arquitectònica. No hi ha grans encàrrecs. Però això no vol
dir que Jujol es quedi a mitges i no pugui portar a terme la seva
obra; al contrari, és el contrast entre la relativa precarietat dels
seus treballs, el baix cost dels pressupostos i allò que té de
desbordant la seva arquitectura el que, a hores d'ara, fa que la seva
obra es consideri extraordinàriament contemporània. Jujol treballa
sovint a partir del fragment i d'una varietat heterogènia d'objectes
que pertanyen al món que l'envolta, d'objets trouvés, de filferros,
taules de fusta, un martell, plats vells, trossos de metall o a partir
del vidre d'una ampolla trencada. Partint del fragment arriba al
resultat d'uns fragments difícilment classificables, però de caràcter
unitari.
Si bé està clar que Jujol és abans que res un arquitecte, la seva obra
elimina diferències entre disciplines tradicionalment separades. No és
únicament arquitectura, no és escultura, no és pintura. És tot això
alhora: una obra de caràcter total. I també suprimeix, en aquest
mateix sentit, diferències entre personalitats tradicionalment
separades. Jujol no és un arquitecte que no s'acosti a la matèria, és
un artesà i manipula personalment les coses. I aquestes coses són
materials generalment pobres, coses que l'enginy reuneix per produir
una obra rica i desbordant."
|
