|
 1. La condició
d’esculpir i pintar els escuts de la família Montornès, carlans de
Guimerà, citada documentalment en referència a la construcció d’un
dormitori comú, del qual esperem tenir en el futur la constància
arqueològica. Aquest dormitori de les monges «formava un cos independent
de l’edifici dintre del monestir que tancava la clausura de Va1lsanta”.
També, noves excavacions a l’entorn del recinte donaran la resposta.
2. La
construcció d’una capella on hauria de ser enterrat el cavaller Bernat de
Boixadors, ha motivat diferents interpretacions. Segons s’ha documentat,
Sibil·la de Boixadors, priora de Vallsanta, signa el contracte per a la
construcció de la capella. Sembla ser que, per diversos motius, aviat
l’església va tenir seriosos problemes arquitectònics. Les obres de la
capella dels Boixadors (1345), fetes per «Arnaldo Sabeyla, magister
lapidis habitatori Guimerani”. la qual cosa va motivar tocar la paret de
migdia, podria ser la primera causa de deixar feble alguna fonamentació o
no tenir previstes les pressions dels arcs i voltes de la nau en la
construcció de la capella.
3. En un
moment no determinat, ara bé, abans de 1367, l’església de Vallsanta es
va enfonsar total o parcialment. Va perdre el plom la volta i es trencaren
les arcades i nervis de la nau. Encara avui s’observa l’esquerda ben
marcada, de dalt a baix, al migdia, entre l’absis i la paret del sud que
obligá a reforçar-la. Aquesta esquerda fa possible documentar avui, com a
principal causa, el desequilibri de les arcades i la caiguda de les claus
de volta.
4. Coneixem
contractes d’obres on es poden comprovar el que s’ha de fer, davant
l’esfrondrament: «ayen de fer en l’església damunt dita III archs a cada
peu d’arch ayen a fer tres filades de parelys y los archs respalats que
daran lo rest de la teulada...”
Les obres de
reconstruccjó deurien ser prou importants. Fins i tot sabem que la primera
proposta es va desnonar per part del mestre d’obres, segurament per les
seves dificultats.
Actualment es
conserva, restaurat i consolidat, un dels tres arcs diafragmàtics de la
nova construcció, i es pot seguir l’arrencada de volta dels altres dos
arcs.
5. La reforma
prevista i urgent no es va arribar a fer, doncs el mestre d’obres Pere
Cardona de Cervera va tornar una quantitat per no haver començat l’obra.
El mateix any de 1371, al mes d’agost, fou contractada l’obra definitiva:
«Ego Petrus Belo lapicida habitator loci Conesia».
6. Són
d’aquesta època els contraforts en l’absis i l’afegit d’arc diafragmàtic
en la part de ponent. Encara avui s’observa un gran contrafort de base
quadrada fet per aguantar el pes de la paret de migdia de l’absis.
Les obres de
refer la volta de creueria i la teulada van ser motiu per completar alguna
dependència. Queda també part de l’arc enderrocat on hi ha l’arrancada del
nervi de la columna amb les armes dels Cervelló, sobre els quatre
capitells.
|
