LES EXCAVACIONS

Les excavacions fetes a l’estiu de 1986 per Anna Oliver,  han aportat noves dades i conclusions sobre l’edifici de l’església i, molt especialment, del seu interior.

Es van excavar tres capelles de l’absis, una de les del creuer i una rasa de connexió entre elles.

També s’obriren, a la terrassa immediatament superior, dues cales perpendiculars al mur de tancament de l’església, per comprovar la possibilitat que hi restessin estructures del convent.

L’enderroc de tota aquesta part estava formada per pedruscall amb algun carreu provinent del reble de les parets i a les capes properes al paviment de l’església, es localitzaren els carreus de la volta i de les parets.

La capella té una planta hexagonal i es va construir més tard que la resta com s’ha comprovat pel «mur corregut que originalment era el tancament de la nau i sobre el qual es va obrir aquesta capella que feia de creuer». Es troba més aixecada que el paviment de lloses de la nau de l’església.

Entre els elements decoratius que la campanya d’excavacions va aportar, hem de citar, per la seva importància:

1. Tapa de secció triangular amb una figura masculina jacent molt ben treballada i esculpida. Es tracta de la coberta d’un sarcòfag, i hi apareix la figura d’un cavaller vestit amb l’arnés propi del segle XIV. A partir de l’heràldica que s’ha emprat profusament sobre el perpunt masculí, i també en l’orla que adorna el contorn del coixí sobre el qual recolza el cap, s’ha identificat el militar, amb certs dubtes, com un membre de la família Cervelló».

2. En la part excavada i arrambat a la paret sud es localitzà un sarcòfag i una clau de volta. El sarcòfag, rectangular amb tapa de tipus triangular de secció, amb decoració escultòrica. En un dels costats llargs apareixen diversos relleus amb escuts i el cérvol. Hi ha també inscripcions. En un vessant de la tapa apareixen tres escuts: dos, quarterats en sectors; el tercer té el motiu del cérvol. Els tres  escuts, emmarcats en un cercle, podrien ser de la casa Cervelló i Josa. Un text, amb lletres gòtiques, resta encara per transcriure. El sepulcre es reutilitzà i seria gairebé de fossa comú, ja que es va fer un gran forat que perforà les capes d’enderroc dins del sarcòfag, com també en la mateixa fossa. Sota la tapadora fragmentada del sarcòfag es trobaren dos suports esculpits amb cap de lleó i tres fragments d’un altre que feia de suport. Sota el sepulcre, possiblement arraconat a la paret, es recolzava una clau de volta, artísticament esculpida, amb l’«Agnus Dei» i figures laterals, amb restes de policromia. En un lateral de la clau hi veiem la representació escultòrica d’una Verge amb el nen en braços, flanquejada per dues abadesses amb els seus res­pectius bàculs. De la clau surten els arcs que originàriament coronarien una capella del segle XIV.

3. En aquest paviment, amb elements de datació del s. XIV, es localitzà la llosa funerària de pedra dedicada a una abadessa, on hi ha una decoració en relleu. Apareix el bàcul d’abadessa i dos escuts als peus del bàcul abacial que indica el seu llinatge. En la part superior de la llosa hi han dos relleus: una creu, i un altre element decoratiu que forma una roseta. Per l’heràldica dels escuts, és versemblant que pertanyés a Aldonça de Castre,  abadessa de 1392 a 1404.

4. Clau de volta que representa a un guerrer a cavall, hi apareix el cérvol amb profusió, tant a l’escut com a la gualdrapa del cavall. També en un lateral de la clau hi han armes amb el cérvol. De la clau surten sis arcs, i per la disposició dels mateixos, es pot pensar que pertanyien a una capella del segle XIV.

5. Dos carreus, on hi ha un relleu en forma d’escut amb el motiu d’un lleó i altra pedra amb el motiu del cérvol.
Tots aquests materials confirmen la cronologia de l’edifici i de les fases de la construcció de l’església que es completarà amb l’excavació global de tot el recinte. lot plegat confirma que l’obra més important es va fer durant la primera meitat del segle XIV.

Es realitzaren també cales de cinc metres de llarg per un i mig d’ample a la terrassa superior, perpendicular a l’edifici, on s’hi mostraren aportacions de terres erosionades de la muntanya. S’observa en la paret nord, dins de la cata, un ull de bou que donava llum a la capella de l’absis, avui colgada de terra.