|
1. Obres de
restauració i consolidació:
a) Per a la
consolidació de l’edifici, davant la necessitat de protecció de les
restes, es realitzaren treballs per garantir les activitats dels
arqueòlegs i consolidar algunes de les parets de l’absis, la portalada
romànica i damunt del gran arc restaurat en 1372.
b) En un
altre moment, es va restaurar l’espadanya; així mateix, es va reforçar la
columna que aguanta l’arc del mig de l’església.
Malgrat la
potència de l’enderroc acumulat de la nau, tot fa pensar que tota la
volta, avui colgada, es conserva pràcticament sencera a sota terra.
2. S’han fet
escassos estudis sobre la planta i estructures de l’edifici.
a) Les tres
capelles de la capçalera excavades fins ara corresponen al mateix moment
constructiu de la nau, que s’ha de situar a mitjan segle XIV.
b) La
capella lateral, que fa funcions de creuer, es construeix després, segons
el que ens indica el mur originari de tancament aparegut durant
l’excavació, segurament durant la segona meitat del segle XIV. Aquesta
capella és la que sembla correspondre amb la que Bernat de Boixadors manà
construir.
c) Anna
Oliver ha comprovat que la nau presenta un desnivell considerable entre
la capçalera i els peus, alhora que les capelles es troben alçades
respecte d’ella per un o dos graons.
d) Els
paviments eren fets de lloses de pedra més o menys regulars, i en alguns
punts havien estat substituïts per lapides funeràries.
e) Una de
els capelles, la situada al sud, en la paret de migdia, va ser
acondicionada com a aixopluc i possiblement utilitzada només de forma
esporàdica.
3. Descobertes pel coneixement de l’entorn del monestir.
a) La
carretera actual (L-241) que passa pel costat de Vallsanta, no tenia antigament
aquest traçat, i menys durant l’època medieval; només es pot parlar d’un
camí venial que portava als horts del rec, al molí de Vallsanta i al monestir. L’aigua de la sèquia arribava des de l’entollada, sota les
primeres cases de Guimerà, al llit del niu Corb, i regava els horts fins
als límits amb el terme de Ciutadilla.
b) Una altra
entrada a la finca podria ser la que comunicava, per l’obaga, amb la
partida dels Diumenges, a Guimerà i Ciutadilla, pel traçat de la primitiva
via romana que passava per la vall del Corb; pel nord, el camí puja a la
Bovera.
c) Per una
cata feta a la part exterior i superior a la paret nord dc l’absis de
l’església, es va observar que la terra que cobria el sòl era de
reemplenament, abocada durant la construcció de la carretera, i per
erosió del terreny. Gairebé aquesta capa de terra tapava el portal romànic
de l’entrada.
d) El
recinte, amb totes les dependències del convent, podria ocupar tot l’espai
que hi ha entre la sèquia, al nord, i el niu Corb, al sud. Pel que fa a la
frontera per l’est seria, per l’arqueologia, un testimoni de situar uns
carreus grans, alineats i molt ben treballats que formaven part de la
paret i entrada al recinte.
e) Pel que
fa al seguiment del camí per passar i salvar el riu Corb, cal seguir en
direcció a ponent, fins al lloc més fàcil passar el riu, amb carruatge,
amb animals o, amb passeres, a peu. Aquest pas es troba als límits dels
termes municipals de Guimerà i Ciutadilla.
f)
L’arqueologia també fixarà l’espai del celler i el cup que estaven
inventariats, com també de L’hostatgeria.
g) Per a la
historia, defensa i recuperació de les restes del monestir de Vallsanta,
un document de l’arxiu municipal de Guimerà testimonia l’arrendament de
la finca de l’antic monestir, i que la reserva de les pedres que eren
propietat del senyor de Guimerà: «Item, se ha reservat dit Pror. La pedra
de la església de Vallsanta que esta contigua a dit hort y la de las casa
que estan dintre de dit hort tot lo qual consta més llargament amb acte
rebut en poder del rector de Guimerà a 2 de octubre de 1684».
|
