|
Un tema que ha
de resoldre l’arqueoiogia és la ubicació i existència del claustre, peça
central de tot monestir cistercenc, que no és citat a l’inventari que
conservem del monestir, i tampoc está situat arqueològicament.
1. Està
documentat que l’any 1272 Jaume I estableix un llegat per a la construcció
d’un claustre.
2. En el comentat inventari, de 1436, no s’esmenta el claustre i sí, en
canvi, un porxo. Tant Sans Capdevila com el propi Josep Joan Piquer i Jover creuen
que no es va arribar a construir.
3. Sobre el trasllat del possible claustre, en el seu moment, Anna Oliver
ja va comentar que «el document de Jaume I, és un tema tractat en extensió, tant
per Piquer com per Capdevila, els quals han suggerit que el claustre a
què es refereix el document deuria ser traslladat en una època posterior a
un altre monestir».
Segons Joan Bonavia, el «claustre vell» de Santes Creus podria haver
estat el de Vallsanta, i que part de les pedres de Vallsanta varen ser traslladades
al Cenobi del Gaià durant el segle XVII.
No sembla lògic que un claustre sencer es traslladi a un altre indret,
així com no seria la primera vegada que ens trobem amb uns llegats reials destinats
a obres que mai no van arribar a realitzar-se. Per tant, fins que no es pugui
excavar tota l’extensió que originàriament ocupava el monestir, no ens atrevim a fer
cap hipòtesi respecte a l’existència o no d’aquest claustre, el qual, en
tot cas, hauria ocupat un espai en el conjunt de les dependències
localitzades una vegada s’hagin excavat, la qual cosa no exclou un
possible trasllat.
Com diem, no és concloent que el claustre de Vallsanta hagués estat
traslladat a Santes Creus. Les marques dels picapedrers a Vallsanta comparades amb les
de Santes Creus i respecte a la hipòtesi que comenta Eufemià Fort del
claustre, «les marques dels picapedrers a
Vallsanta, les hem comparat amb les marques de picapedrers de Santes Creus, i no hi ha cap signe coincident».
4. Per a l’inventari de l’església, crida l’atenció que un monestir
tan petit tingui tanta roba litúrgica i de qualitat, amb els senyals
heràldics dels senyors que havien fet l’ofrena i que són els mateixos que
van sufragar l’església”.
L’espai que hi ha al costat sud de l’església ofereix grans
possibilitats de la seva ubicació al centre del recinte del monestir. Els picapedrers i mestres
d’obres que treballaren a Vallsanta demostraren vèncer les dificultats i
no sembla que la construcció d’un claustre d’unes formes com el vell de
Santes Creus fos tampoc un problema pressupostari.
5. Nous
treballs al recinte de la clausura donaran llum a poder justificar la
possibilitat de saber les dependèncias del monestir de Vallsanta i dels
fonaments de tota la planta.
|
