|
A partir de
les excavacions de 1986 de les primeres interpretacions sobre l’heràldica
apareguda, s’hi identifiquen els Boixadors, que, segons els armorials, es
tracta d’una sírvia d’argent. Amb tot, durant els segles XIV i XV, pel
segell d’un membre del llinatge i les armes familiars presents a la llosa
sepulcral de Jerònima de Boixadors (1512), abadessa de Vallbona, tenim el
testimoni que aquesta sírvia duia banyes.
Per tant, pels
historiadors és perfectament versemblant intensificar el destinatari del
nostre sepulcre amb Bernat de Boixadors, finat vers 1343 el gran
benefactor de Vallsanta. Tant Capdevila com Piquer identifiquen el cérvol
amb la família Boixadors. Amb tot, els estudis heràldics atribueixen també
a aquesta família la imatge de la cérvola, és a dir, el mateix tipus
d’animal, però sense banyes.
Per tal de
confirmar aquesta hipòtesi, Francesca Español ha seguit la vida del
possible autor d’aquesta obra. En aquest sentit, va seguir l’obra d’aquest
escultor, Guillem Seguer, arquitecte i també pintor, documentat com a veí
de Montblanc d’ençà de 1341 fins a 1348, indret des del qual va executar
obres per a la pròpia vila, per Vinaixa, Nalec i Santa Coloma de Queralt,
la qual cosa pot justificar que sigui l’autor d’aquesta obra escultòrica
a Vallsanta.
L’arqueologia
ha fet la recerca dels materials, però la seva interpretació històrica i
heràldica no esta clara. Si la capella coincideix en el temps i en l’estil
de mitjan segle XIV, una altra cosa es creure si la figura jacent pot ser
de Bernat de Boixadors. Nosaltres ho dubtem, per les següents raons:
1. El seu
darrer títol fou el de governador i reformador de Sardenya (1340) i Pere
III ordenà bastir la seva sepultura en el convent de frares menors de
Lleida, al costat del rei Alfons. Un altra dada documental confirma que
l’escultor Guillem Seguer era també enterrat a Lleida. Consta que va
morir abans de 1371, atès que a leshores van traslladar les seves
despulles d’un indret a un altre de la catedral.
2. La capella
construïda en aquella època es pot atribuir a què fos conseqüència del
testament de Bernat de Boixadors, per a ser-hi enterrat. Cosa ben diferent
i independent és que la figura jacent trobada en un lloc de trasllat, fos
de dit senyor.
3. La figura
del cérvol, propi de l’heràldica dels Cervelló, és la més emprada en tota
l’església de Vallsanta, i no en trobem cap com la què es pressuposa dels
Boixadors: una sírvia esmotaxada o sense banyes.
4. Cal tenir
present que també Guerau Alemany, en el seu testament de 1304, ordena que
el seu cos fos sepultat a l’església d’aquest monestir.
Hi ha un altre
fet arqueològic controvertit referit a Vallsanta. Es traca del sarcòfag i
el posterior trasllat, de l’esposa de Guerau Alemany, Sibil·la de Guimerà,
al fossar del monestir de Vallbona. Alguns estudis recents indiquen que
aquest trasllat no es va efectuar mai, sinó que el sepulcre es féu
directament a Vallbona. Nosaltres creiem que sembla més probable que fos
enterrat primerament a Vallsanta; a més, l’abadessa de Vallsanta era la
germana de Sibil·la, esposa del senyor de Guimerà i del patronat del
monestir. El fet més lògic i raonable, doncs, és que fos enterrat al
monestir de Guimerà i més tard, traslladat a Vallbona.
|
