|
La romanització de la vall es podria seguir amb l’estudi de les restes
romanes a l’entorn de cada poble i en les de les terres fèrtils que
cultivaven a la vall . Un seguit de descobertes ha fet possible situar el
pas d’una via romana i de diferents viles i restes romanes.
- Restes romanes «Palaus - Molí de la Cadena» Vallfogona de
Riucorb.(1967)
Restes d’un possible cup o cisterna romana.
Un tros de columna de pedra que pot
provenir d’una antiga vil·la romana. Possibles restes de l’antic pont, per
on podia passar l’antiga via romana, d’un forn, avui aterrat, de
construcció romana a la part del riu Corb.
- Vil·la romana « Els Palaus »
Guimerà (l’UrgeIl) (1967)
Agustí Boleda, pagès de Guimerà. Al límits de les comarques de la
Segarra i de l’Urgeil, una important vil·la romana . La primera descoberta
fou la base d’una columna que va motivar una recerca en tota la zona.
Nombroses restes de ceràmica romana trobats en superfície. Trossos
d’àmfores, teules, d’oliums i altres materials de terrissa.
- Inscripció d’un milliari «Els
Palaus», terme municipal de Guimerá.
Traducció:
«Tiberio Claudio, hijo de Druso, César Augusto
Germánico, Pontifice Máximo, en su cuarto año de tribunicia potestad, ocho
de mando y tres de consulado, Padre de la patria. 218 millas».
Per Hübner es coneixia la inscripció
del milliari que fou trobat entre Vallfogona i Guimerà, a la partida de
terme «els Palaus», i que actualment es desconeix la seva situació.
Darrerament es va localitzar restes romanes en dita partida on sembla hi
havia una important vil·la prop de la carretera actual. Per les restes de
ceràmica és veu que va perdurar fins als darrers moments del Baix Imperi.
Sembla que fou erigida prop de la Via des dels Pirineus, per la indicació
del consulat i se la localitza tenint present que Claudi va governar des
de l’any 41 al 54. Aquest milliari fou col·locat en la Via, prop de
Guimerà entre els anys 44 o bé 45 de la nostra era.
- Inscripció en un tros de
ceràmica «Els Palaus»
Epigrafia romana Transcripció: MERCA... (OR).
La inscripció es va trobar en un tros
de ceràmica que formava part d’un plat de terra sigillata romana. Sembla
que aquest estampillat incomplet podria acabar amb les lletres «OR» i
formar la paraula «MERCATOR».
- Restes romanes «Solans dels Palaus» Guimerà. (1977)
En un terreny que hi ha entre el riu Corb i la serra, coneguda per Solans,
en la partida dels Palaus i prop del rec del Molí Nou, es trobaven restes
de ceràmiques romanes i altres elements en superfície.
-Restes romanes «Molí Nou»
Guimerà. Urgell. (1979)
Al marge dret del riu, abans d’arribar a Guimerà, hi passa un rec, conegut
per Molí Nou, on hi havia a l’Edat Mitjana, un molí que aprofitava les
aigües del Corb, on s’hi localitzà restes de ceràmica romana. Un tros de
pedra de molí.
- Restes de ceràmica romana
«Obacs Xist» Guimerà. (1976)
Davant del poble de Guimerà, a la
partida anomenada Obacs, prop de la font Cirera, i en uns bancals de
conreu de cereals i de vinya es localitzaren restes de ceràmica romana i
també algun tros de terna sigillata clara.
- Restes «Obacs Saldònia» Guimerà
Molt prop del carrer de sant Jordi, i
en mig de la cruïlla de camins antics que anaven a Passanant i al camí
ral, es trobaren restes de ceràmica romana. Possiblement fossin petites
construccions prop de la via romana, en la part plana i no molt lluny del
riu Corb.
- Restes romanes «Vallsanta»
(1975) Guimerà.
Prop de les ruïnes del monestir de Vallsanta, la carretera actual,
es localitzaren restes de ceràmica romana. Trossos àmfores possibles
plats, però sense cap tipus d’identificació
especial.
Amb el romans va acabar lentament la cultura Ibérica i es transformarà amb
l'adaptació a les seves normes, costums i maneres noves de fer. Cal
recordar que els romans tardaren mes de 200 anys a dominar i sotmetre
definitivament els habitants de la península.
Està documentat que la vall del Corb fou molt romanitzada.
Si l'any 218 aC els romans arribaren a Empúries, molt aviat les terres de
Catalunya foren conquistades i en alguns llocs destruïdes pels nous
pobladors que imposaren una nova visió de la vida social , religiosa i
econòmica.
Si l'any 476 donen com apagada la cultura romana, passaran molt anys
conservant les túniques, els jocs, els cultius i la llengua. Seguia el
record dels romans , així podem recordar: tègula...dereivarà a teula;
fenistra a finestra...i d'on sorgiran les llengües romàniques com el
català.
|
