  |
|
Gairebé esta ben
documentat que tots els pobles de la vall del Corb tenen petjades ben
marcades de la cultura Ibérica. |
|
El trobador descriu, segons els relats trobats que tothom està d’acord que la Mediterrània, durant l'antiguitat, fou l’element aglutinador del desenvolupament cultural que donaria lloc a la cultura del món occidental. Fou aquest un lligam cultural i comercial entre els pobles que tenen uns mateixos trets geogràfics, etnològics i climàtics de la Mediterrània.
Segons la documentació motivaren aquest
canvi, als volts de l’any 1000 aC, una nova gent que procedia de la
Mediterrània oriental, pertanyia a dues ètnies, amb religió i llengua
diferents, i deixa la seva influencia cultural: els fenicis i els grecs.
Moltes foren les aportacions culturals en aquelles expedicions comercials
durant un llarg temps fins l‘arribada dels romans el 218 aC a les terres
d’Empúries. Fou un traspàs testimonial dels contactes culturals de
l’Orient al món occidental. l'ús massiu del ferro i una millora dels estris agrícoles, molt semblants ais que han fet servir els darrers pagesos de la Segarra i de l’Urgell, la qual cosa ha premés conrear noves terres; s’estableix un comerç entre els pobles de l'interior i de la costa un sistema d’escriptura; la indústria artesana i nous oficis fan d’una cultura una civilització. Amb això es pot també confirmar que en les terres de la vall de l'Ebre el radi d’acció comercial no penetra més de 60 km a l’interior. Aquestes ceràmiques gregues són el fil conductor dels arqueòlegs. Amb la ceràmica àtica de figures negres de Ciutadilla s’amplia aquest espai a l'interior i també la cronologia dels contactes comercials
|
|
RESTES IBÈRIQUES A LA VALL DEL CORB Consta per la descripció de les fitxes arqueològiques, la vall del Corb posa en aquest temps la base dels pobles actuals. Gairebé tots els poblats foren bastits en llocs elevats i de fàcil defensa. Solament el poblat de la Cadena (límits de Lleida i Tarragona) es troba a la mateixa vall, en ser repoblat un antic camp d’urnes. En tots es basteixen unes incipients muralles o recintes fortificats, a la part solana de la vall.
Citarem també de l'arxiu de Guimerà alguns jaciments on també es localitzaren restes ibèriques l'entorn del terme de Guimerà.
Restes d’un poblat ibèric de la Cadena que quedar destruït amb l’arribada l’establiment de nous pobladors romans.
- Poblat ibèric “La Cadena” (1973)) Al mig de la vall i entre el riu Corb i el seu afluent el Saniol, hi ha el jaciment ibèric, conegut per “Les Cadenes” . S’hi localitzaren materials ceràmics de tot tipus: comuna feta a ma, a torn, pintada amb motius geomètrics; percutors de sílex, nombrosos trossos de pedres de molí de ma; fusaioles 1 còdols treballats.
- Restes ibèriques, “Solans del Pla de I'Ametlla” (1974) Prop del camí del pla de l’Ametlla hi ha constància de ceràmica comuna Ibérica, pintada de vernís negre i un tros de color gris, espatulada amb decoracions estampillades amb cercles concèntrics repetits.
- Poblat ibèric “Els Quintals” (1974) Al costat del camí de Guimerà a Montornès ¡ que arriba a Cervera, en la partida Quintals es localitzaren restes de ceràmica Ibérica a toril, comuna , pedres de molins de ma circulars ¡ una possible columna que encara es troba a la paret d’una cabana.
- Materials ibèrics Pla de la Creu del camí de Tàrrega (1976) Seguint el camí ral que segueix de Guimerà al Pla d’Urgell, s’hi trobaren restes de ceràmica
- Restes arqueològiques al castell de Guimerà (1967)
En la part alta del poble de
Guimerà i als voltants de les ruïnes del castell i en tres llocs diferents
es van localitzar trossos de molí de ma ibero-romà. de matèria volcànica i
d’una altra peça de molí rodó de conglomerat.
- Restes ibèriques “Ermita de la
Bovera” (1976)
- Restes ibèriques Pla del
Castell (1973)
La població de tota la vall va viure un
període de temps relativament tranquils però hi havia freqüents moments
on el grups de guerrers tenien participacions en fets de lluites internes
i com a mercenaris d'uns i altres espacialment dels cartaginesos, enemics
dels romans, que estaven a les portes de la seva arribada a Hispània. Eren
uns bons agricultors i artesans però també vivien de les guerres i la
lluita. |
Està confirmat que la vall del Corb i els petits poblats que s’estaven
formant , van tenir contactes comercials amb la Mediterrània a través de
les conques fluvials i dels camins prehistòrics que comunicaven amb la
costa. Durant els segles IV i III aC es comencen a diferenciar amb noms
propis diferents pobles ibèrics, que gaudeixen d’una total independència
política i que formen coalicions entre ells. A la vall del Corb hi podria
haver contacte amb els ilergetes, lacetans i els cossetans. Avui limita i
es parla de l’Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà.
- Camp d’urnes “La Cadena”
(1976)