PORTALS PER ENTRAR A LA VILA CLOSA

El creixement lent de la vila de Guimerà, a l’entorn del castell, va permetre arribar, a començament del segle XIV, a l’ampliació del primer recinte medieval. Sortiren del primitiu cercle i s’obriren a la nova població.
A la meitat del segle XIV foren refetes les muralles, i és en aquest moment que es construí¡ la paret muralla que unia l’església i el castell amb una torre de base quadrada i que vigilava aquell recinte. Molt aviat el binomi que formava l’acròpoli va formar un conjunt que tancava i emmurallava tota la part nord i orient del poble. Era la moda d’aquells temps: fer la vila closa i construir portals d’entrada en diferents llocs estratègics.

Molt aviat, els habitants de Guimerà, davant de la necessitat de tenir una protecció en cas de perills, durant el temps dels senyorius dels Alemanys i Pinós, ampliaren el recinte amb muralles i situaren els portals que tancaven la vila per l’est i l’oest. Documentalment hi ha constància de l’escriptura de l’any 1393 per a la cessió d’una casa a canvi de la que li enderrocaren per a la construcció del pany de paret de la nova part de muralla.
 

Portals d’entrada a la vila closa, realitat arqueològica.
Portals d'Orient i de Ponent s. XIV

a) Portal d'Orient obert a la paret de la muralla que baixa i forma part de l'absis de l’església. Per aquest portal se sortia als horts i al camí del Pla de l’Ametlla. Construït en temps de l'Alemany Pinós.

L’enderroc d’un tros de la paret muralla propera a dit portal, l’any 1990, va donar a conèixer, per abundants restes d’ossos, el fossar de l’antic cementiri.

b) Portal de Tàrrega o de Ponent. Aquest portal que sortia al camí de la Bovera, Verdú i Tàrrega va fer ampliar i créixer el poble formant el raval. Senyors Alemany i Pinós. Damunt del portal hi ha una inscripció de Pere Galceran que porta la data de 1591.68



Portal del segle XVI

c) Portal del Nord o d'Evol, al costat de l’església. Entrada oberta a la part de la muralla que comunica el castell amb les parets del campanar de l’església, també és citat com portal del vescomte d'Évol per l’escut que hi ha damunt de l’arc. És el més modern i data del segle XVI. En aquest temps el castell tindrà moltes restauracions i ampliacions, des de refer parets de la muralla nord, resseguir i millorar la cisterna, i fer dos nous cups per al vi.



Portals d’entrada desapareguts

d) Portal de la Font (sud) Era possiblement l’entrada principal al poble des de la carretera. Portal que es podria situar a l’entrada del carrer de la Font i fos el principal, per la part sud, i que la rovina de Santa Tecla, possiblement va enderrocar en 1874; "Guimerà, 33 morts i 96 cases enderrocades".La tradició oral ha deixat motius per pensar que hi havia el portal d’entrada per la part sud, Ha quedat com a memòria històrica el nom del portal on no hi ha cap detall ni restes de la seva ubicació.
A l’entrada, a la paret del ferrer de cal Doreta, carrer de la Font, es pot veure una pedra gravada amb una data: 1861. Aquesta casa fou enderrocada per la riuada i reconstruïda posteriorment. Aquesta pedra formava part d’una llinda d’una casa, relativament nova, i que aprofitaren posteriorment, el 1874, per refer la nova construcció.

Altres entrades amb sota cases-coberts

1) L'entrada pel carrer de l'Estudi (nord-oest)

A l’entrada pel carrer de l'Estudi hi havia un portal que tancava amb un cobert i era una sortida secundària de la població per als habitants de la part alta i de sota el castell. La muralla baixava des del final del carrer Montserè i arribava fins al carrer del Portal.

El portal no està documentat. S’observa a la paret d’entrada al cobert del carrer de l'Estudi, una columna empotrada amb un senzill capitell.
 

2) Cobert del carrer de la Trinitat (est)
Si bé no hi ha constància de com era el portal, per l’est i sota el portal d'Orient, era una de les entrades pel camí dels horts i comunicava també amb el carrer del Migdia i amb la bassa del moll. Si seguim la baixada de la muralla des de l’església en arribar al carrer de la Trinitat, un portal o cobert, podria tancar la vila closa per aquest indret. Un altre fet és el cobert que hi havia al començament de dit carrer i que formava part de la casa que hi ha a la part de dalt.
 

3) Portal de Baix (sud-oest)
Avui encara s’ha conservat el nom de carrer de Baix, que és la continuació, fora muralla, del carrer de Jussà. La portalada que tancava pel carrer de Jussà i formava part de la casa-torre de defensa, està situada en un costat sud-oest del rectangle de la planta urbanística de la vila.

4) Entrada al carrer de les Piques
Damunt del riu. Era un portal-cobert més petit. Comunicava amb el carrer de les Piques, i va aguantar l’empenta de la rovina de Santa Tecla. Un carrer obert, fa pocs anys, ha restat importància al petit portal que estava preparat per aguantar les crescudes del riu, amb la col·locació d’unes fustes sobre una guia de ferro.
Hi ha documentació escrita que demostra que arran d’uns problemes socials i religiosos, aprofitant una processó fora del portal de la Font (podria ser amb motiu de Sant Jordi, quan es feia la benedicció del terme en la creu de Sant Jordi), algunes persones des de dintre tancaren les portes dels portals de baix i sembla que la processó va haver de pujar pel camí dels horts i, travessant el riu, anar a la part alta que estava oberta.
Aquests portals estan construïts de forma més senzilla, normalment adintellada, rectangular o quadrada.

Torres de defensa dels portals i muralles

A cada angle del rectangle medieval de Guimerà s’edificaren altres cases, torres cantoneres, per a defensa de les entrades i muralles, com les que sobresurten i que formen la muralla pel sud. És el moment més important per millorar la defensa del recinte medieval.

a) Una torre atalussada i de cos rectangular, datada en una cronologia propera al s. XIV, podria ser un element defensiu per la part nord i de control de la plaça, anomenada del cementiri, o de les roques, pels grups de grans pedres saulonenques que foren trencades per fer la paret sud del cementiri al segle XVIII.

b) Casa com a torre quadrada construïda al costat dret del portal d’entrada de Ponent o de Tàrrega, segons documentació de 1563, quan el senyor Felip Galceran de Castre i de Pinós acensava un pati al portal del forn nou. "sense cap mena de porta ni finestral, a la banda de fora, i que l’entrada fos entre la porta del forn i el portal de la vila".

c) A la cantonada sud-est del rectangle que forma la planimetria de la vila medieval de Guimerà i sobresortint del cos, s’observa la casa-torre que vigilava l’entrada prop del riu i del moli del senyor.

d) Al portal de Baix, al carrer que seria la continuació, fora muralla, del carrer de Jussà, es pot observar la casa que sobresurt del traçat de tot el carrer per la part sud i mostra una posició de tancament i vigilància. La muralla baixa tot recte des del castell i passant pel portal de Ponent arriba fins a aquesta entrada que es podia tancar. EI portal és adintellat i formava part de la casa-torre cantonera que controlava la part sud-oest.

e) L’entrada principal al poble, en temps moderns, seria a la part baixa on hi havia possiblement el portal de la Font. Avui no en queda cap mostra ja que probablement fou destruït per la riada del 23 de setembre de 1874, que també va deixar mig enderrocat el carrer de Jussà i el de les Piques. De Guimerà, l’aiguat s’ha emportat un carrer sencer. "21 cases enderrocades, 40 més en estat ruïnós, més de 50 corrals esdevinguts inaprofitables".

Tornar