Aquí, a aquesta composició podem veure en tot el seu conjunt la grandiositat de l'obra més important de Ramon de Mur, el RETAULE DE GUIMERÀ que va ésser pintat entre 1402 i 1412. Solament tenim breus referències de recollida d'almoines entre 1402 i 1412 per pagar el retaule i que han estat les úniques que han servit per datar tan important obra. Es un retaule grandiós, dels més grans de la època, doncs les seves mides eren 7.30m d'alt per 5.24m d'ample.

La seva ubicació a l'església de Guimerà està plenament justificada al tenir documentació de les reformes fetes l'any 1865 per la construcció de l'absis actual i la desfeta del gran mur pla amb que tancava l'església i que no cal dir que fou el lloc ideal pel grandiós retaule. Si bé la reforma va seguir un estil de línia gòtica es va quedar el retaule desmuntat en algun lloc de la sagristia i "substituït per un de falç d’aparença gòtica".

Es tracta d’una pintura al tremp sobre suport de fusta de noguera. Les motllures originals són de fusta de pi. El suport està cobert per tela però no homogèniament a tot el retaule, ja que en alguna zona hi ha trossos de teles de diferent trama. La preparació es de tipus tradicional: guix i cola d’ossos, blanca i gruixuda.

L’obra s'enquadra dins de la pintura gòtica catalana d'estil internacional. Aquest estil es defineix per l'elegància de les formes, la desaparició del color daurat dels fons i per la utilització abundant de colors. El gòtic català va ser un moviment íntimament lligat a Europa, un referent continu al llarg de dos-cents anys, doncs les manifestacions inicials del gòtic a Catalunya daten de final del segle XIII.

El Retaule de Guimerà ha estat restaurat en dues ocasions (els anys 1985-86 i l’any 1997). Els criteris de restauració han estat amb criteris totalment oposats. La primera restauració va afectar a la taula centra (El Judici Final) i es va fer amb criteri il·lusionista. La restauració de 1997 es va fer amb un criteri totalment arqueològic i el resultat es el de la imatge, tal i com el podem admirar avui al Museu Episcopal de Vic.

Es una obra molt interessant per les mostres de perspectiva i pels dissenys d'arquitectura i mobiliari que, junt amb els elements de dibuixats i acolorats paisatges, donen el marc ideal a les seves estilitzades figures, riques en color i estudiat vestuari. Les elegants composicions d'interiors són la mostra complementària de les pintures on integra la terra amb plantes i animals.

Aquesta es una de les nombroses obres que l'autor des del seu taller de Tàrrega, va realitzar a les comarques de l'Urgell, la Segarra, la Conca de Barberà i les Garrigues. Una característica de Ramon de Mur es que no se li reconeixen deixebles degut a que tenia la costum de treballar sol o bé amb molt poca ajuda. Això ens porta a suposar que el Retaule de Guimerà el va fer ell tot sol.

Actualment d'aquest retaule se'n conserven 23 taules, de les 32 que tenia originalment, al Museu Episcopal de Vic.

El retaule va entrar al Museu Episcopal de Vic a finals del segle XIX, ja que figura en el catàleg del Museu, que va ser editat l’any 1893. Les taules estan inventariades amb els números 853, 854, 870, 876, 877, 878, 880, 881, 882, 883, 884 i 888.

Nosaltres ens preguntem com aquest retaule va arribar al Museu de Episcopal de Vic. Es molt probable que fos quan el bisbe de Vic Josep Morgades amb motiu de la exposició Universal de Barcelona de 1888 va fer una crida a tots els capellans dels pobles arreu de Catalunya per tal de recollir tota mena d'obres que tinguessin a algun racó de la seva parròquia. Tres anys desprès, a l'any 1891 el mateix bisbe Josep Morgades va inaugurar el Museu Episcopal de Vic on hi va col·locar totes les obres que va recollir.

El retaule fou una de les grans creacions del gòtic. La paraula retaule és una contracció de rere taula. És una estructura que va evolucionar quan els frontals, elements decoratius de forma horitzontal que es col·locaven davant dels altars, es van situar també a la seva part posterior. A Catalunya, el retaule va tenir la mateixa transcendència que el vitrall a França. Els edificis francesos buidaven els seus murs, i cobrien les obertures amb finestrals i rosasses de vidre policrom que vessaven jocs de colors al seu interior. Però la catalana era una arquitectura meridional que no donava tanta importància a la llum, i per això va potenciar altres solucions decoratives. Allò que distingeix el retaule és el seu sentit narratiu, oposat a la lectura simbòlica, metafòrica, del romànic. Els artistes necessiten espai per explicar les biografies de Crist, de la Mare de Déu o dels sants, de forma que la peça, que al principi tenia una mida pròxima a la dels frontals, va anar augmentant les seves dimensions. A la segona meitat del segle XV, moment culminant d’aquest procés, els retaules van arribar a tenir proporcions que gairebé es podrien qualificar de gegantines.

Un retaule es composa d’una taula central, on apareix el titular o sant - podia ser més d’un- a qual està encomanada l’obra. A dalt, s’acostuma a representar el Calvari (Crist a la creu). A les taules laterals, també conegudes com carrers, es representaven els episodis més transcendentals de la vida dels titulars, distribuïts en compartiments. A la part inferior hi ha un bancal apaïsat: la predel·la. Sovint, reprodueix el Crist sofrint (sense creu), flanquejat per la Mare de Déu i per Sant Joan. De vegades també són presents els comitents de l’obra - autors materials de l’encàrrec- i els seus escuts, signes propagandístics de llinatge. Igualment, els emblemes heràldics es col·loquen en altres punts estratègics del retaule, sense destorbar la visibilitat de les escenes.

La taula central: El Judici Final

El Retaule de Guimerà és per damunt de tot un retaule de salvació. Podem veure al mig de la taula central i a la única taula que encara es conserva, una magnífica representació del Judici Final.

A aquesta taula, l’artista mostra tota la seva imaginació utilitzant una gran riquesa de dibuix i color. Cal fixar-se com reflecteix les escenes gesticula’ns dels condemnats i les cares molt expressives dels dimonis, com a contrast de la serenor de línies i color de les figures que formen l’entorn celestial.

Es una taula surrealista, on a la part superior està el cel on veiem a Deu impartint justícia. Al centre hi podem veure un remolí d’aigua roja que arrossega alguns personatges cap al infern i finalment a l’esquerra, dins d’uns forats, es veu gent demanant ajuda, el que es una manera de representar els llimbs.
Podem veure aquí que l’església era força tolerant en aquell moment. Si observem els personatges que estan representats al infern podrem veure gent de molt alta posició, reis, clergues, dames vanitoses i fins i tot un bisbe.

Taula del Judici Final

 El carrer esquerra: L’Antic Testament

El carrer de la esquerra del retaule està composat per deu taules totes elles relacionades amb temes de l’Antic Testament.

Les taules que es conserven son:

1. Creació d’Adam i Eva.
2. Pecat Original.
5. Expulsió del Paradís.
7. Adam i Eva treballant i l’assassinat d’Abel.
6. Moisés al Mont Hereb.
8. Pas de la Mar Roja.
     Detall de la taula Expulsió del Paradís

Creació d’Adam i Eva El Pecat Original

Creació d’Adam i Eva El Pecat Original

Expulsió del Paradís
Moisés al Mont Hereb

Adam i Eva treballant i assassinat d’Abel
Pas de la Mar Roja

El carrer dreta: El Nou Testament

El carrer de la dreta del retaule està composat per deu taules totes elles relacionades amb temes del Nou Testament.

Les taules que es conserven son:

 3. L'Anunciació.
 4. La Nativitat.
10. L'Epifania.
11. Baptisme.
12. Aparició de la Mare de Deu a Sant Tomàs.
13. El Sant Sopar.
14. Anunciació de la mort a Maria. Aquesta taula il·lustra un passatge dels evangelis apòcrifs molt poc representat. L'àngel Gabriel anuncia a la Verge la seva mort, li dona una palma i li diu que en tres dies abandonarà el seu cos.
15. Dormició.

 L’Anunciació

La Nativitat

L’Epifania
 Baptisme

Aparició de la Mare de Deu a Sant Tomàs  El Sant Sopar

   Anunciació de la mort a Maria
Dormició

La predel·la: Passió i Resurrecció de Crist

A la predel·la podem veure imatges de la Passió i de la Resurrecció de Crist.

Les taules que es conserven son:

16. Empresonament
17. Flagel·lació
18. Calvari.
19. El Sant Enterrament.
20. Crist als Llimbs.
21. Resurrecció. A la capella de Sant Esteve de Guimerà hi ha una copia de la taula.
22. Incredulitat de Sant Tomàs.
23. Ascensió.

Les dos peces de la predel·la

Empresonament

Flagel·lació

Calvari 

 Crist als Llimbs

Resurrecció

Incredulitat de Sant Tomàs.

Ascensió