ORIGEN
I UBICACIÓ
 Sobre possibles restes
anteriors ibèriques s'aixeca la torre de guaita i defensa del castell de
Guimerà. Situada estratègicament en el límit entre l'altiplà i la carena
de la vall del Corb, al damunt d'un fit de roca viva, té al seu
voltant restes de recinte del castell medieval, ampliat en diverses
fases fins a l'extrem de ponent, i relacionat a través del cementiri
vell amb l'església gòtica.
És una construcció
fortificada,
destinada a la guàrdia i defensa d'un territori
determinat en els principals llocs estratègics de la comarca i de la
vigilància de la vall del Corb. Aquestes torres es comunicaven
amb altres i així poder emetre senyals a l'entorn de Tàrrega, Cervera i
altres zones geogràfiques.
A Catalunya,
molts
castells
medievals aprofiten fortificacions
antigues pre-romanes i romanes.
Es
poden relacionar les torres de planta circular que es coneixen des
l'època ibero-romana,
emprades amb una finalitat semblant, amb
el món àrab.
En aquesta zona geogràfica es donen conjuntament amb les de
planta quadrada que es localitzen al santuari de la Bovera, restes a la
part més alta de Passanant i es conserven les de Pobla de Farran, La
Glorieta i la Sala.
LA TORRE I EL CASTELL
El passos seguits en
l'ampliació del castell confirmen la seva adaptació a les noves funcions
segons els temps. De vigilància i defensiu a residencials, i
progressivament el convertiren en un edifici d’explotació agropecuària.
Estan confirmats els
aspectes defensius per les participacions en les guerres:
1. “ A la meitat del segle XIV, i amb ocasió de la guerra entre Pere d'Aragó i Pere de Castella, foren
refetes les muralles”.
2.
“ Referent a la guerra de
Joan II consta que, al 8 de juny de 1462 els jurats Ramon Boleda,
Berenguer Vendrell i Bartomeu Boleda reuniren el poble a la plaça, davant
de la capella de Sant Esteve i donaren con d'unes lletres rebudes de la
Generalitat de Catalunya i resolgueren anar personalment al exèrcit del
Principat…”
3. Una nota corresponent al
8 de març de 1463 diu textualment:
“Dimarts a vuit de març lo molt noble
senyor don Godofre de Castre, constituït personalment en lo cementiri
apel·lat les roques davant lo castell on era tot el poble de Guimerà o la
major part d'aquell, lo batlle amb los jurats ensems amb lo ple consell
determinaren e resolgueren en llur consell de fer capità lo dit molt noble
senyor e estar a tota ordenació e manament seu.”
4. “Al juliol de 1464 el
castell de Guimerà es troba regit per Felip Galceran de Castre , qui
apareix lluitant al bàndol de Joan II, el qual s'apropià els bens de
tots aquells qui seguien el partir de la Generalita de Catalunya” Hi ha
constància que es bastiren torres dins de l'àrea catalana entre la segona
meitat del segle X i el darrer quart del segle XI .
Anteriorment,
al segle IX, ja s'havia començat a fortificar la frontera Superior d'Al-Andalus, com Balaguer.
DESCRIPCIÓ GENÈRICA
 Edifici fortificat a voltes aïllat (turris, domus) destinat a la
vigilància
i guarda d'un territori. Construïdes en
llocs estratègics,
la principal missió de les torres de guaita és vigilar una zona
determinada
i donar l’avís de perill a la torre o castell més
proper. Solen
formar part d'una xarxa defensiva, organitzada entorn d'una fortalesa
central, amb la que es comuniquen visualment.
Segons J. Bolós “molt sovint, la funció d'aquestes torres era la de vigilar
un camí..” Aquest fet s'ha comprovat en la localització de les restes de
las torre del
Muntdessó o Ravinagre, al terme de Guimerà, que controlava un
antic camí estratègic que va de Guimerà a Pobla de Farran i Passanant i
que podia comunicar amb el “camí ral”.
En aquest segles s'edifican
les torres rodones de pedra, amb la porta situada al
primer pis, inaccessible des de l'exterior i on viu
el castelà o
vigilant en un espai molt reduït.
En
temps carolingis, aquestes torres eren de materials
simples (fusta,.. i foren substituïdes als segles
X i XI per altres materials com la pedra.
A partir dels segles
X-XI es
van tornar a bastir amb materials més forts, bàsicament
de pedra,
doncs la construcció de murs i muralles amb tàpia i adob quedà
relegada als castells musulmans.
La torre s'envolta d'una
muralla també de pedra, adaptada al terreny, i dona així lloc al tipus
de castell senzill, propi del segle XI.
Al segle XI,
algunes d'aquestes torres s'envoltaren d'una muralla
que seguia el relleu del terreny i van constituir el tipus primitiu de
castell que se sol trobar a la Catalunya Vella. La torre s'envolta d'una
muralla també‚ de pedra, adaptada al terreny, i dona així lloc al
tipus de castell senzill, propi del segle XI.
Aquest fet ens permet relacionar les torres de planta circular, que es
coneixen des de
l'època
ibero-romana, emprades amb una finalitat semblant a la de l'època que ens
ocupa, amb el món àrab.
És
una tipologia de torres que es donà conjuntament amb les de planta
quadrada, com es pot observar en els exemples citats per Puig i Cadafalch.
Amb tot el que caldria tenir
present en l'estudi arqueològic que són les tipologies d'argamasses, els
aparells i les troballes de ceràmica els que ens
ajuden a donar una cronologia precisa de
les diferents estructures.
EVOLUCIÓ
 L'avanç de la Reconquesta
cap a ponent provocà l'abandonament de moltes d'aquestes torres i de
primitius castells, en perdre la funcionalitat originària.
Assentada sobre
un llit rocós i constituïda per grossos murs formats per un cos de rebla a
base d'argamassa de calç i cascots de pedra, revestits internament
i
exteriorment per una aparell amb clar precedent tardo-romana.
Observem les
característiques generals d'una torre de guaita:
“La torre
s'aixeca sobre la part més elevada i té uns 20 metres d'alçària i
s'assenta directament sobre la roca. Està constituïda per un cilindre
revestit interiorment i exteriorment per una aparell de filades de carques
de pedra viva del país i repleta d'una argamassa de cascots de pedra i
morter de calç i arena.
La porta d’accés, situada a
6,30 metres, esta encarada al sud i comunica amb la primera planta. El
gruix de la paret en aquest indret de la porta finestra és de 2,40 metres.
El diàmetre entre 6 i 8 metres.
El gruix del mur entre 1`5 i 2´5 metres; mur que
es desgruixa gradualment d'un a l'altre pis mitjançant rellueixes que
serveixen ensems per disposar els empilats dels sostres dels diferents
pisos".
Pel que fa
a l’accés‚ exterior no més es podia realitzar
amb escales de corda o de fusta plegables, per defensar-se i ésser
inexpugnable.
La comunicació entre el
celler interior, la planta d'accés‚
la planta superior, el trespol entremig,
el sostre sota la volta i la sortida al terrat superior, es pressuposa
que es realitzava amb escales de fusta.
 El celler, magatzem
de queviures o possible presó, situat en la part inferior, té forma de
con.
Sembla ser que
aquesta cultura de vigilància, terra endins, els àrabs
l'introduïren a
l'interior del país quan aquest tipus de torre era tradicionalment
costanera. Recordem de que les ràpites, fortaleses-convent, estan
pensades amb una finalitat semblant (la Ràpita de Balaguer).
Una vegada
construïda la
torre, el tipus de castell més senzill i tradicional és el que es genera
d'una planta quadrada, a voltes tancada dins del seu perímetre, com és el cas de Verdú.
Un fet arquitectònic que pot
marcar una cronologia seria el tipus d'arc un xic ultrapassat en els
portals elevats d'ingrés de certes torres que data
de finals del s.X, ben
diferenciat del tipus d'arc rovellat de mig punt amb un extradossat de
petites lloses allargades
En molts llocs la torre de
guaita i els primers restes de castell van associats a una petita església
romànica, normalment separada del nucli defensiu, com també podria ser el
cas de Guimerà.
|
