|
LES EXCAVACIONS
Les excavacions fetes a les restes del Castell de Guimerà
foren realitzades amb tres campanyes i comprenien tres fases:
1.
Delimitació
dels sectors i àmbits de la fortalesa i localització de les estructures
conservades
2. Assessorament
i seguiment del projecte arquitectònic de consolidació i accessos
3. Excavació
de les habitacions i estructures localitzades per completar el coneixement
i evolució de la fortalesa.
Durant la primera campanya de
1990 a 1992 es va engegar la primera i tercera fase. En la segona,
1994-1996 es va portar a terme la segona fase,
i en la tercera campanya
1997-1999 s'han acabat amb els treballs de la tercera fase i s'han
consolidat totes les estructures aparegudes.
PRIMERES
CAMPANYES
Els resultats obtinguts els podem resumir:
-
recuperar les dimensions parcials del primer
castell, corresponent al període romànic (s. Xl-Xlll),
- el
límit de la fortalesa gòtica (s. XIV-XV),
- les
modificacions de la moderna (s. XVI-XVIll)
- i
les darreres alteracions i espoli del segle XIX i XX.
Restes de l'escala monumental d’accés a la
planta superior i l’enllosat del pati central, completen el conjunt.
Seguirien les estructures de
l'exploració
de la tercera fase, normalment en la planta baixa:
hi són
tres cups de vi i quatre dipòsits de gra de forma rectangular.
Restauració
 Dels
darrers treballs podem destacar la localització de la primitiva rampa
d’accés que en tres zigazagues puja des del nivell de l'església fins al
de l'entrada del castell. Està conservada en alguns trams, cosa que permet
reconstruir el seu recorregut original. El terra era format per pedres
allargassades que avui es combinen amb el nou ciment utilitzat per
indicar el camí recuperat en aquells sectors on era perdut el terra
original. L'estructura de la construcció correspon a la rampa del segle XVI, associada al baluart de parets atalussades que defensava la
fortalesa pel costat sud-est i que dominava perfectament a aquells que
pugessin pel camí indicat fins a la porta del castell situada en la part
sud.
Altres treballs han permès descobrir
l'habitació construïda en el baluart indicat, així com estudiar el procés
constructiu de la muralla i de la preparació del paviment de lloses
rectangulars que formava el terra de tota la cambra. S'ha
localitzat
una volta que cobreix el nivell inferior de l'àmbit meridional d’aquesta
dependència.
PROCÉS D'EXCAVACIÓ 1997-1998
Excavació de la rampa d'accés al castell.
S'han contrastat dues entrades
al castell. Una provenint de la plaça de l'església, a l'est de la
fortificació
i
la segona amb origen al carrer de Montseré .
S'ha
trobat per sota de la construcció de
la rampa d'època moderna (s.XVI) un nivell inferior, d'època medieval que
també faria la funció de facilitar l'accés a la plataforma principal. El traçat localitzat del segle XVI està fet d'un empedrat.
El medieval era
de
terra premsada que varia segons la seva relació amb la roca natural.
Si l'entrada natural era per
la part nord, pujant pel camí de
la vall i als peus de les muralles s'hi
entraria per l'entrada a l'actual carrer de Montserè, on hi hauria un
portal d'entrada per entrar al peu del castell. Aquest camí seria la
pujada al castell amb cavalleria o al seu moment amb carruatges.
La planta baixa de la torre
La planta baixa es trobava
segellada des de la restauració realitzada l'any 1984.
Per
sota dels materials del s.XIX, apareix tota una estarigrafia corresponent
a diferents moments d'enderroc de la torre. Un
estrat compost de teules i guixos i per sota una gran capa formada
per grans blocs de pedra (del farciment dels murs).
Descoberta d'elements
ibèrics
Dos grafits en la cara
interna dels murs d'elevació de la torre a uns dos metres del paviment.
a) un es una figura
antropomorfa esquemàtica, amb les cames i braços oberts.
b) l'altre un rectangle
fraccionat per línies verticals i horitzontals.
L'excavació del fons va permetre i identificar un estrat d'època ibèrica
just per sobre de la roca natural.
 CAMPANYA DE 1998-1999
L'objectiu era
recuperar
les estructures i estrats de la plataforma principal d'enlairament del
Castell al sondejar l'exterior nord
de l'edifici. (cantonada de la muralla nord-occidental, just en el seu
contacte amb l'entrada al carrer de Montseré) a fi de conèixer el lligam
de panys de muralla i l'entrada per aquests sector.
Al fons apareixeran materials
d'època baix medieval, bàsicament de ceràmica reduïda.
Es va
documentar una menjadora de
bestiar; restes d'un revestiment de guix amb la funció de anivellar el mur
i de servir al mateix temps de plataforma d'alimentació; presència d'un
entramat relacionat amb la funció de menjadora; s'utilitzava com a
pavimentació la roca natural.
Un espai rectangular que
podia formar part de les cavalleries i estable.
La Cisterna
En la darrera campanya es va
situar la cisterna al mig d'una dependència prop de les restes de
l'escala noble. Es va localitzar un paviment de lloses de pedra sorrenca i
el que seria la boca d'entrada a la cisterna de la fortificació i el seu
extradís.
A
l'interior s'observa una volta feta amb pedres de litologia calcària
col·locades de forma vertical i unides amb morter
de molt bona qualitat. Es tracta
d'una cisterna de volta de mig punt excavada a la roca. Encara podem
observar la darrera marca indicadora del nivell de l'aigua en les
parets.
El fons
es a base d'una doble capa de maons rectangulars, els quals varien el seu tamany segons el lloc on es localitza, més grans els perimetrals i més
petits els centrals.
 L'escala noble
L'escala noble
donava accés a la primera planta.
Dos cups
Es varen posar al
descobert l'accés a la part superior dels cups
a través d'unes
escales de pedra adossades all cup situat al pati de l'edifici.
Enllosat del pati
El pati del
castell estava pavimentat de lloses ben treballades de pedra sorrenca,
que juntament amb la roca natural marquen el nivell d'excavació.
Restes
d'una estructura murària i d'un estrat associat d'època Ibérica,
cronologia relativa III-II aC tot per sota del nivell de preparació del
paviment i allí on la roca natural era més baixa que la cota de la roca
utilitzada com a paviment.
 Dipòsit de gra
Es va confirmar
la fase agropecuària del castell al descobrir unes estructures senzilles
de guix, que a les cases del poble es deien “calaixos” que fins a la meitat del segle XX
servien com espai per guardar la collita de gra.
Restes ibèriques
“... nivell
ibèrics, indiquen una ocupació del tosal en uns moments propers als segles
III-II aC com queda testimoni per ceràmica de vernís negre,...."
“Grafit
incís sobre la superfície exterior d'una pedra d'un dels murs d'aquest
moment cronològic, els signes corresponen XIII…."
Aquests nivells ibèrics es
troben tallats per la rasa de fonamentaria del mur mestre meridional de
l'edifici.
Torre quadrada
i tercer cup
Lloc del tercer cup, el seu
accés, datat a voltants del segle XVII.
Els quatre
murs que delimiten el cup formen una única estructura de planta
quadrangular.
Es descobreix l'existència d'una torre de planta quadrangular anterior a la
construcció de l'edifici principal, malgrat que estructuralment el parament
d'aquesta no difereix gaire de la dels murs mestres del castell. Els
murs de la possible torre s'eleven damunt de la roca natural, i tots els
nivells anteriors han quedat arrasats en l'espai que l'ocupen,
respectant-se únicament el centre de l'estructura o lloc ocupat pel cup, indret on
s'han localitzat restes d'estratigrafia ibèrica alterada per la construcció moderna del dipòsit de vi, que va rebaixar els nivells interns
fins al nivell bassal.
L'estructura
quadrangular ens situa en una cronologia relativa anterior al segle XIV.
Construcció
pentagonal fortificada
S.XII
Tres
espais separats per dos murs, formaven part d'una mateixa unitat
emmarcada per una construcció de forma pentagonal que s'enterra a la
estructura quadrangular.
El seu
parament està fet amb carques ben treballats de pedra sorrenca lligats
amb un morter de molt bona qualitat.
El seu
interior es troba recobert per un conjunt de grans fragments de
pedra i
morter, col·locats verticalment, per donar més força al conjunt.
L'assentament
es fa directament sobre el nivell bassal, i el seu recorregut constructiu
és d'esta a oest, fins a topar amb la possible torre quadrangular.
Podem
trobar davant d'una segona fortificació del turó, en un moment
posterior a la construcció de la torre de guaita (s.XI) i anterior a la
construcció dels murs mestres de l'edifici avui més visible (s.XIV)
Aquesta
construcció constaria d'una torre quadrangular i un element adossat a
l'est, d'estructura pentagonal, que podria correspondre a una construcció
de caràcter residencial.
Muralles
atallusades
 Espai
entre l'exterior de l'edifici principal i les muralles situades al nord.
Datació un moment d'ús a
voltants del segle XVI-XVII, que correspon al moment de construcció de les
muralles atalussades.
Al mateix
angle oriental del sector 10, el fons d'una sitja possiblement d'època
ibèric, excavada en la roca.
S'ha pogut buidar la meitat del seu
rebelment, ja que el mur mestre nord de l'edifici passa directament pel damunt.
Altre
buidament en la roca que sembla correspondre a un forat de pal.
MURALLA ANTERIOR AL s.XI
-
“Estructures exteriors, a base de grans blocs de pedra calcària lligats
amb morter de molt bona qualitat
-
S'aixequen molt verticals en relació al tossal i a una certa distància de
la roca, i a no atallusar-se com la resta, semblaven d'una cronologia
anterior als segle XI.
-
El
sondeig no ha donat cap motiu per situar-la en una cronologia anterior al
segle XIV
-
Si exteriorment predominen els grans
blocs, internament no difereix gaire dels altres murs mestres de l'edifici
-
La base
es lleugerament atalaiada, fet que únicament ens indica que ens trobem en
un moment cronològic anterior a la resta de panys però no anterior a la
torres de guaita.
- Aquesta cantonada es va
mantenir enlairada des de la seva construcció i en canvi la seva
continuació cap a l'est es devia
-
Ens
trobem davant del que queda del primer emmurallament del tossal al segle
XIV.
 SONDEIGS EXTERIORS
-
Pel que
fa a l'assentament dels panys que conformen la muralla i la seva relació
amb l'accés al castell té l'origen en el diferent esglaonament que la
roca natural li dona al tossal.
- Aquesta panys de parets,
datats entre els segles XVI i XVII, no s'han trobat rases de fonamentaria
i el seu assentament es localitza al peu de l'enlairament del tossal.
-
El
sondeig exterior va permetre localitzar el traçat original del camí que
donava accés al poble entre la cantonada nord-oest de les muralles del
castell i la muralla de tancament de la vila en aquest sector. És tracta
d'una rampa originalment empedrada, que té el seu origen en l'extrem
nord-est de la vessant del
turó, agafant alçada per salvar el diferents nivell de la roca natural
present en aquest lloc.
-
La
cronologia de la primera rampa podria estar a voltants del segle XV
TORRE ATALLUSSADA
-
Davant de
la torre quadrada que es troba en la muralla de tancament del poble, que
des del castell arriba fins al campanar de l'església gòtica. Torre de base
atallusada i cos rectangular en situa en una cronologia propera al segle
XIV
-
Una
rasa nord-sud va confirmar la seva existència amb una
tipologia en
forma d'u que retalla la roca natural i rebaixa el nivell a una
profunditat d'un metre i mig, i tindria un recorregué paral·lel al de la
muralla.
Materials
Durant nou segle i al pas de diferents
cultures els materials que s'hi podrien trobar havien de ser molt variats
i de diferent tipologia. Cada generació ha deixat les seves empremtes.
La cronologia que donen els
elements localitzats van del segle XV al XX, també s'han trobat fragments
materials d'època medieval i, com a fet molt important, alguns pertanyent
al món ibèric, com és el cas de fragment de vernís roig.
Pel que fa a les restes
ceràmiques són les decoració de reflex metàl·lics (s.XV-XVI), les
decorades en blau (s.XV-XVIII) i les polícromes (XVIII).
Es predominat i
característica, per la seva proximitat, la ceràmica reduïda del tipus
Verdú; altres són les ceràmiques envernissades.
Pel que fa a les monedes foren
poques i molt deteriorades i diferents fragments de vidres de diferent
tipologia d'objectes: fragments de metalls, restes de fauna, matèria
tèxtil.
També aparèixeren elements
arquitectònics de pedra que mostren una seguida d'intervencions i
d'estils.
CONCLUSIONS
1.- Coneixement de la planta
baixa de la darrera fase d'utilització de la fortalesa (s.XVI-XIX) i de la
seva fonamentació.
2.- Informació sobre les fases evolutives de
l'edifici
segons les seves funcions. Una primera fase evidentment defensiva, seguida
d'una més residencial i una darrera com a centre d'explotació.
agropecuària i administrativa.
3.-
Amb el temps, l'edifici
adquiria menys importància i
va motivar l'abandó de l'ús d'alguns espais i estructura i poc a poc la
seva clausura.
4.- S'ha comprovat que
l'edifici s'adapta a les diferents desvinculacions que la roca natural té
en aquesta zona del poble.
5.-
Els diferents panys de
muralles són el recobrament i protecció del rocam per fer més sòlida la
fortificació.
6.- Finalment es pot observar
el procés d'enderroc i d'abandonament i espoli de les restes del castell.
7. Un fet important es
localització de la rampa empedrada, camí de pujada a la fortalesa des del
poble en el moment que deixa el caràcter defensiu i és més administratiu
i receptor dels fruits de l'agricultura.
8.- Aparició en diferents
llocs d'estructures ibèriques per sota de determinats nivells i que
mostren una clara estarigrafia amb fragment de ceràmica pintada de
radiació ibèrica., del tipus vernís roig així com ceràmica
sandvitx de vernís negre del tipus campaniense.
9. Es pot afirmar que les
construccions medievals hagin provocat la desaparició de vestigis dels
Camps d'Urnes, com es la ceràmica acanalada,
que ha aparegut dins de l'estratigrafia ibèrica.
El procés de recuperació
del castell de Guimerà s'ha realitzat pels arqueòlegs Joan-Ramon González
i Josep Medina que des de l’any 1990 han portat la responsabilitat del
projecte d’excavació des del Servei d’Arqueologia de la Fundació Pública
institut d'Estudis llerdencs de la Diputació de Lleida.
|
La fortalesa de Guimerà va
néixer al segle Xl com un fortificació de la xarxa fronterera que els
cristians establi
