|
En el decurs de lany 1986 es fu una remodelaci a fons de
la gran casa annexa a lactual esglsia de Santa Maria de la Bovera,
segons el projecte de larquitecte reusenc Joan Figuerola i Mestre.
Lobra es dugu a terme grcies a un ajut substancis de la
Generalitat de Catalunya i a les aportacions voluntries i annimes,
tant en diners com en materials de construcci sobretot en treball
voluntari (joves), de molts guimeranencs de naixement o b
dadopci. Entre tots fou possible de salvar de la runa total el
gran casal annex a lermita i de consolidar aix peces
arquitectniques de gran vlua histrica.
Lenderroc de les parets afegides i dels envans recents de els
lantiga casa de lermit de la Bovera ha perms plantejar la
pregunta per la configuraci del primitiu monestir de monges
cistercenques que, arribades de Vallbona, van fundar la comunitat
monstica a la segona meitat del segle Xll, i, ms en concret, a
finals de segle. De fet, seria necessari fer prospeccions al subsl
actual de la casa i de lesglsia per resoldre lenigma ms
important: la situaci i les dimensions de lesglesiola romnica
primitiva. Laltre problema que safegeix unit a aquest, deriva dels
canvis constants de fesomia en la histria del Santuari.
Es fa difcil de refer, pas a pas, el procs seguit per les
edificacions durant set-cents anys de destruccions i
reconstruccions. La modificaci ms substancial es produ durant el
segle XVIII. Lany 1726 lesglsia romnica fou desfeta per tal de
bastir lactual ermita. En fou el constructor Ramon Nicolau, mestre
dobres de Guimer. Encara, lany 1799 fou aprovada la renovaci de
la casa dels ermitans, projectada per Francesc Albareda, arquitecte
de desglsia de Mald. Aquestes i altres noticies es troben en el
llibret admirable de mossn San Capdevila, illustre historiador
dels monuments guimeranencs, que fou publicat a Tarragona lany 1929
(reimpressi facsmil lany 1982 pel Patronat de la Mare de Du de
la Bovera) amb el ttol El Santuari de la Bovera. Aquesta obra s
prou important, tot i la seva brevetat, doncs es de la poca
informaci histrica que es conserva. Larxiu monstic de la Bovera
pass a Vallsanta primer, i posteriorment al Pedregal i a Sixena, on
fou destrut lany 1936.
Lesglsia actual
El contracte de construcci de lesglsia actual s reportat per
mossn San. Shi llegeix que el constructor aprofitar la obra
de la Iglsia Vella i lo tros que sia menester adoveli de la casa y
capella de Nostra Senyora per lo mbit y terreno sud-oes de la
Iglsia nova. Aquesta descripci podria correspondre a les tres
edificacions que hi havia a la Bovera en aquell moment: lesglsia
romnica, la casa de lermit i la capella.
El lloc daquesta petita edificaci al costat de lalzina era
lexterior de lesglsia romnica tocant al presbiteri, mentre que
lalzina o, millor, el que quedava de la fusta del tronc va ser
aixoplugat en lhabitaci entrant a m dreta de lesglsia actual.
Per tant, hem de suposar que ledificaci de lesglsia neoclssica
supos la desaparici de lesglsia romnica, la mutilaci de la
casa de dermit i la desaparici del petit oratori, si s que lhem
didentificar amb lanomenada capella de Nostra Senyora del dit
contracte de construcci.
A les parets exteriors de lactual edifici es poden veure encara
moltes pedres amb senyals de picapedrer (poca gtica) i carreus ms
rstecs i mal tallats pertanyents a lesglesiola romnica. Els
carreus aprofitats de la faana van ser repicats de nou per
uniformar tot el frontispici. Fins i tot a la paret de llevant, a
uns dos metres dalada, hi ha fragments dun rellotge de sol gravat
a la pedra. Dintre lesglsia actual es conserven dues peces
antigues: un peu daltar del 1740 (primera capella entrant a m
esquerra) i la lauda sepulcral de Bernat Fayet, rector de Guimer i
fundador dels beneficis de la Bovera, mort el 1719 i traslladat a la
nova esglsia lany 1731.
La torre de defensa
 En
segon lloc, estudiem el conjunt format per la torre de defensa (ben
visible desprs de lultima restauraci), que form part de la casa
engrandida al seu voltant, i el porxo gtic, alineat actualment amb
el frontispici de lesglsia. Sembla que la part ms antiga daquest
conjunt s la torre de defensa o de guaita, la qual presenta un
petit gruix de pedra que sobresurt per tres costats (nord, oest i
sud) i que s la base de ledificaci, ja que aquesta est assentada
directament damunt el fiter. Podem suposar que aquesta torre-casa
era ms o menys quadrada amb unes parets dun metre de gruix (es
conserva ntegre el llen de ponent i un fragment del llen de
migdia) i amb cares bones de pedra picada, tant per la part de
dintre com per la part de fora. A aquesta primera torre-casa, hi
correspon una porta petita i ben adovellada que mira a ponent i una
cisterna situada a langle sud-oest. La porta s de punt rod.
Apareix en el plnol amb la lletra D.
La torre-casa
Daltra banda, mirant a migdia hi ha una altra porta daccs a la
torre-casa, en aquest cas una porta doble: es tracta de dues portes
de punt rod superposades, lexterior de les quals continua
exactament la lnia de construcci del llen de paret de la torre-
casa. Aquesta porta t un dibuix de pedra trencat a laltura de
larrencada de larc amb un motiu geomtric (fris de puntes de
diamant?). Com que aquest dibuix sembla continuar cap a la porta
interior, dedum que es tracta dun nic mdul constructiu.
Aquesta doble porta era laccs principal de lantiga
torre-casa i estava situada al centre de la paret sud de
ledificaci. Per aix, van construir la paret de lesglsia del
segle XVIII (el mur occidental) damunt o b aprofitant la gran paret
oriental de la torre-casa. Notem, en aquest sentit, que la porta D
s parallela, en la seva orientaci, a la paret de lactual
esglsia. Finalment, pel cant nord, i amb un escaire particular, es
conserva un fragment del llen de mur de la torre-casa, suficient
per fonamentar lexistncia daquesta edificaci petita de
superfcie (uns 20 m.2), amb unes parets dun metre de gruix, de 6 o
7 m. daltura, amb planta baixa o entrada i un o dos sostres, amb
espitlleres (una de les quals sembla entreveures a la paret nord,
vora langle oest) i sistema de recollida daiges pluvials
canalitzades a la cisterna descrita, amb dues portes daccs
exterior (la de ponent, lletra D del plnol i la doble porta de
migdia, dilatar B del plnol), i una possible porta daccs interior
a lesglesiola romnica. |
|
El porxo gtic
El porxo gtic (lletra C del plnol) es drea a migdia davant lentrada principal
de la torre-casa i en parallel irregular amb la paret sud daquesta.
Consistia originalment en quatre arcs de mig punt, recolzats en cinc
columnes. Dues de massisses als extrems i tres de compostes al mig
(amb un feix de quatre columnetes com a sustentaci dels arcs per
cadascuna de les tres columnetes). Quan lesglsia actual va ser
edificada en el segle XVIII, es va suprimir la darrera columna, pel
cant est, que era parallela amb la de laltre extrem i es va
esbotzar larc que hi descansava. Posteriorment, aquest arc va ser
cegat. La construcci daquest magnfic porxo gtic, esvelt i
original, an aparellada amb la reconversi de tot el complex. En
efecte, les tres mnsules gtiques existents a la paret que
discorren parallelament els arcs, afilerades verticalment amb les
tres columnes compostes, indiquen clarament que es guany un trvol
com a espai til (uns 40 m.2). Daltra banda, sobr una nova porta
(lletra E del plnol) que comunicava amb una sala on hi havia una o
ms voltes de pedra: entrant per aquesta porta a ma dreta, a la paret
de la torre-casa, hi ha un buidat a la pedra que ho indica. Es
difcil dibuixar aquesta ampliaci amb exactitud (com tancava pel
cant nord?), per sembla ser que la idea de la torre-casa,
defensiva, sabandon i sadopt un punt de vista ms residencial.
Es volia construir una gran i bella residncia amb uns espais amplis
i obrint ledificaci al sol i a la vall del Corb. Les tres
finestres situades damunt el porxo gtic semblen reforar aquesta
impressi: la del cant de ponent sorprn per el elegant rebaix en la
pedra, el cap hum que la corona i els signes a banda i banda deis
muntants.
Els escuts del
porxo
La caracterstica ms notable del porxo gtic sn els escuts
esculpits als capitells actualment visibles de les columnes i a les
pedres dels arcs. Hl trobem nou tipus descuts. El ms freqent s
el dels Rocabert, que apareix 6 vegades als capitells i 18 vegades
als arcs. Lescut dels Alemany apareix 6 vegades als capitells.
Lescut dels Guimer noms apareix 4 vegades per sempre en un lloc
dhonor. Tot seguit, reprodum els diversos escuts: |
|
El terme ms enll del qual no podem anar de cara a la
dataci del porxo gtic s el 1371, any en qu es casen Aldona de
Castre i Alemany, senyora de Guimer, i Bernat Galceran de Pins i
de Fenollet, vescomte dIlla i Canet. Aquesta data suposa larribada
deis Pins al senyoriu de Guimer. El fet de no trobar el seu escut
al porxo de la Bovera indica que no podem ultrapassar el 1371. Per
laltre cant, trobem lestel dels Castre i aix significa que no
podem baixar ms de lany 1343, quan Francesca Alemany, senyora de
Guimer, es casa amb Felip de Castre i de Saluzzo. Aquestes dues
dates (1343 1 1371) tanquen un perode en el qual la presncia de
Gueraua de Rocabert, vdua de Guerau Alemany des dei 1326, es fa
palesa en els afers de Guimer (a tau dexemple, la construcci de
Santa Maria) fins a la seva mort, ocorreguda lany 1354. Aquesta
presncia important de la gran senyora de Guimer durant el segle
XIV es completa amb lescut dels Guimer, senyors de Ciutadilla,
amics i protectors del monestir de Vallsanta. Notem que Agns de
Guimer ser dabadessa de Vallsanta des del 1349 al 1353 i que
Berenguera Alemany ho havia estat des del 1337 al 1349. Beatriu dErill
ho ser des del 1353 en endavant. Aquestes dades ajuden a situar la
el construcci del porxo gtic de la Bovera a mitjans del segle XIV. |
|
Construcci duna torre damunt de les parets de lesglsia
Per completar les aportacions de la Baixa Edat Mitjana a
larquitectura de la Bovera, hem desmentar la construcci duna
torre assentada damunt les parets de lesglsia romnica, tal com consta en la documentaci (un esborrany i uns captols)
aportada per mossn San Capdevila (El Santuari de la Bovera, 14-17). Aquest illustre historiador parla del campanar de la Bovera,
per marca en les reformes que Felip Galceran de Castre-Pins,
anomenat El Bo (1428-1442? o 1464?), dugu a terme en el Santuari.
Segons sembla, fou aquest personatge, antic pelegr a Terra
Santa (1421), el qui fu construir la que podrem anomenar torre de
lesglsia per distingir-la de la torre-casa, ms antiga, i que
havia quedat desfigurada ran de les reformes a mitjans del segle XIV.
Aix, doncs, el 1438, dos mestres de cases aragonesos, els
Ferran Llopis i Joan Miquel, aixecaren una torre, la qual, entre
lalria de lesglsia i la part que havien dalar, tenia
cinquanta palms, palm de cana amb els angles de pedra picada
i les parets de pedra i dargamassa. Es tracta, per tant, duna
notable construcci que aprofita lesglsia com a base, amb unes
parets de uns tres pams i amb dos sostres. La pedra per construir-la ha de
sortir de les runes anteriors (la pedra qui ara ja s fora
dobra) i, si no nhi ha prou, de les pedres de la casa e parets
de la casa barrera, s a dir, de la torre-casa esmentada i del dos
(la barrera) o tanca que devia envoltar el conjunt dedificis.
Aquestes disposicions donen a entendre que la Bovera torna a ser
considerada des del punt de vista militar i defensiu i que
sabandona la concepci residencial del segle anterior. Daqu que
les necessitats monstiques passin al darrer lloc (i amb elles el
Santuari com a tal) de cara a les vicissituds dun segle ple de
daltabaixos poltics i socials com fou el segle XV. A finals de
segle, la degradaci de lantiga torre-casa era tan gran que el
vicari general de larquebisbat va haver descriure a Guimer
demanant que la gent dei poble contribus a la seva restauraci.
La torre de lesglsia i lesglsia romnica desapareixen lany
1726, quan senderroquen per bastir lesglsia actual. |
