Santuari de la Bovera


RESTES DEL MONESTIR PRIMITIU
Les arcades romniques La problemtica al voltant de la primitiva esglsia romnica pe de Santa Maria de la Bovera se centra en el seu emplaament i en la seva configuraci. Des del punt de vista arquitectnic cal interpretar les arcades situades actualment al interior de la casa annexa a lermita, i cal veure si en el futur una prospecci en el subsl de la casa i de lesglsia aporta dades ms definitives. s segur que el monestir cistercenc de la Bovera enclou una esglesiola construda a finals del segle XII i que perdurar, amb modificacions, fins al segle XVIII (1726). Com hem vist, el 1438 hom hi afegeix una torre muntada sobre les antigues parets. Endems, segons el P. N. Cams en lobra esmentada, lesglsia antiga tenia forma de creu (cf. El Santuari de la Bovera, 18). Aquesta dada concorda amb la noticia que trobem en el contracte dedificaci de lesglsia nova, on es diu: las mesas del altar major y de las Capelles se han de fer de pedra picada y podran servir las que avui se troben en las capelles i se han de fer noves las que faltaran y arrancalar a son punt (dem, 22). Per tant, hem de suposar que en algun moment o altre entre els segles XIII i XVII hom afeg dos altars laterals o, millor, dues capelles laterals, a banda i banda del presbiteri.

Es impossible determinar el temps en qus fu aquesta ampliaci. Sembla que quan Cams parla de presbiteri es refereix a dabsis romnic, probablement semicircular, que posteriorment esdevingu la capalera de la creu. Pel que fa a la dataci de les capelles, podrem pensar si els dos sarcfags gtics que es conserven no hi podrien estar relacionats. Un dells s molt rstec i es guarda al Museu de la Pedra de Guimer. Laltre, ms recent per clarament gtic (mides aproximades: 170 x 40 x 60), t gravats tres escuts consistents en un castell de dues portes i una torre. Es conserva a la casa annexa a lactual esglsia.

Dues peces gtiques, a part daquestes, sn dos fragments darcada, conservats a la Bovera, un dels quals est entaforat a les escales del cor.

El porxo romnic de la Bovera El porxo romnic de Santa Maria de la Bovera s una pea singular, duna remarcable puresa de lnies i dun esperit prxim a lausteritat i profunditat dels orgens del Cister. Es lelement arquitectnic ms interessant del recinte de la Bovera. Es tracta dun conjunt de quatre arcs de mig punt sostinguts per cinc columnes (lletra A del plnol). El conjunt s orientat llevantponent. El darrer arc i la darrera columna pel cant oest han estat refets recentment. Els arcs recolzen sobre tres columnes compostes (amb un feix de quatre columnetes per cadascuna), que sn les centrals. En canvi, les deis extrems tenen dues columnetes, que sagafen directament a la pedra duna antiga paret perpendicular al conjunt. La llargada del porxo s de 65 metres. Descansa sobre un scol de pedra que t uns 70 cms. dalada (50 cms. sn actualment soterrats). Aquest scol est trencat a lextrem est per tal de permetre el pas, per originriament semblava que noms permetia laccs pel cant oest. La pedra, dun tallat fi, permet de comprovar que el porxo estava orientat a migdia i que la cara exterior s la que ara dna al sud. Aquest detall s confirmat per la disposici deis escuts que es troben en les columnes centrals segona i tercera comenant a comptar des de llevant. A la segona columna hi ha gravada la creu del Cister. A la tercera columna hi apareix gravat sis (o menys?) vegades lescut dels Alemany, amb la tpica ala.
Abans de passar a presentar les hiptesis que es poden fer sobre aquesta pea romnica singular, detallem les altres troballes fetes en el decurs de les obres de consolidaci i reforma de la casa de la Bovera lany 1986. Les peces que descrivim a continuaci foren material constructiu reaprofitat en els murs i parets de ledifici. No hi ha, per tant, en principi cap indicaci derivada del lloc de la troballa. Probablement es tracta delements romnics pertanyents a lesglesiola construda a finals del segle XII. El ms important daquests elements s un capitell de 30 centmetres daltura, amb una base de 20 cms. de dimetre (mida equivalent al gruix de la columna) i un quadrat superior de 27 centmetres per costat. El capitell presenta una decoraci vegetal i geomtrica ben original, de manera que insinua a travs de les formes un motiu antropomrfic: una mena de cara, dibuixada pels cargols de les fulles de banda i banda, que emergeix en cada cantonera. Trobem cares semblants al portal de Llad i a Cisteha (vegeu les figures 961 i 962 de lobra J. PUIG 1 CADAFALCH - A. DE FALGUERA Siviu - J. GODAY i CASALS, Larquitectura romnica a Catalunya, 2 vols., Institut dEstudis Catalans, 1918, ed. facsmil 1983). La caracterstica ms interessant daquesta pea sn els forats que es troben a cadascun dels angles de la part superior del capitell i que demostren el perfeccionament tcnic daquest capitell. Aquest joc amb el buit dna, daltra banda, un cert to misteris, propi de lesperit romnic. En aquest sentit, s interessant la comparaci amb el claustre del Monestir de Sant Cugat del Valls. Una remarca final: la riquesa decorativa del capitell contrasta fortament amb la senzillesa i lausteritat dels capitells del porxo romnic, suara descrit. Podem, dones, preguntar-nos si es tracta duna pea anterior o posterior a la data de la primera construcci de lesglsia. Sembla dar que aquest capitell no es correspon massa als cnons de sobrietat de la reforma cistercenca. La segona pea t 20 cms. dample i 50 cms. de fons i s un fragment dun frontal. El dibuix s un nus geomtric molt simple. La tercera pea, de mides semblants, sembla ser tamb un fragment de frontal. Hi ha esculpits dos caps de bou que es miren lun a laltre. La quarta pea, de forma triangular, sense cap decoraci, sembla ser una pea de tancament duna portalada romnica per langle superior esquerre (vegeu una pea semblant a la figura 1.179 del llibre citat de Puig i Cadafalch, corresponent a la portalada de lesglsia de Ciurana). Es planteja la pregunta de si les quatre peces estan relacionades entre si com a elements integrants duna portalada romnica. Finalment, anotem dos fragments de columnes. El primer fragment es correspon a una columna de 25 cms. de dimetre, al capdamunt de la qual hi ha un capitell molt rstec. Laltre fragment es correspon a una columna de 15 cms. de dimetre; aquesta columna s quadrada i t dues cantoneres matades. Hi ha massa pocs elements arquitectnics per bastir una hiptesi plausible sobre la seva funci en lobra primitiva. Tanmateix, sembla dar que tenen relaci amb la primitiva esglsia romnica. Es tracta, doncs, dalguna reforma posterior? O b quan les monges arriben a la Bovera, construeixen tot el complex? Les conjectures es poden multiplicar a lamper de la manca dinformaci provinent de documentaci antiga.

Hiptesi sobre el porxo romnic Aquest fet determina tamb les hiptesis sobre el porxo romnic. La funci daquest porxo sexplica pel parallel del porxo gtic, construt de cara a migdia, com hem dit, tot i la lleugera inclinaci cap a llevant. El porxo romnic, orientat perfectament a migdia, tenia la funci doferir un lloc apte per recollir el mxim de sol i per servir de balconada a la vall del Corb i a les serralades i pobles vens. Per tant, no s massa comprensible que, cent anys desprs dhaver construt el porxo romnic, shi posi davant el que hem anomenat la torre-casa. En efecte, actualment la torre-casa desfigura totalment la funci del porxo romnic. En segon lloc, notem que lalzina remeiera on es trob la Santa Imatge se situa a lhabitaci entrant a m dreta a lactual esglsia i que aquesta alzina, segons ens diu el P. Cams, est- en el lado de la iglesia, cerca del presbiterio, a la parte de fuera (El Santuari de la Bovera, 18); per tant, la primitiva esglsia romnica sembla que es trobava entre la casa de lermit (lantiga torre-casa) i lalzina, mirant a llevant i entrada cap dintre en relaci a la porta de lesglsia actual. En aquest sentit, el porxo romnic podia haver estat el prtic lateral de lesglsia romnica primitiva, lentrada de la qual seria precisament pel cant de migdia o sud. Els visitants que arribaven a la Bovera el segle XIII, abans dedificar-se lesglsia actual shaurien trobat amb un complex format per la primitiva torre de guaita a ma esquerra, habilitada i ampliada com a habitaci de les monges i dels ermitans i, a ma dreta, amb lesglsia posada de costat (orientada a llevant), la porta principal de la qual estaria dins el prtic lateral format pel porxo romnic. En ple segle XIII, shauria edificat la gran torre-casa i el porxo romnic shauria trobat prcticament en lnia amb la porta marcada amb B en el plnol. s a mitjans del segle XIV quan la Bovera esdev una bella residncia, ampliada al reds de la torre-casa del segle XXIII, que es construeix en el porxo gtic, la porta marcada amb E i les edificacions consegents. Gosarem afirmar que potser s en aquest moment, quan el porxo gtic de quatre espaioses arcades substitueix el porxo romnic de quatre petites arcades (el petit serveix de model al gros, el vell al nou), que el porxo romnic venerable s traslladat al seu emplaament actual i s integrat, com a element constructiu de suport en la casa ampliada. La seva funci ha canviat radicalment. Ja no s la balconada que mira al riu Corb ni el sopluig dels pelegrins i visitants de Nostra Senyora de la Bovera. Per completar aquesta hiptesi, diguem noms que aquest trasllat hagus pogut tenir lloc tamb a finals dei segle XVIII (o a mitjans?) desprs que la primitiva esglsia romnica hagu estat substituda per lactual. La dificultat de cara a aix segon s que no es diu res del porxo romnic en el contracte de 1726.