|
Un capitell
 A
la sagristia del santuari es conserva un capitell exempt, molt
mutilat i deteriorat, amb bac i collar, decorat amb una
ornamentaci� vegetal que segueix la l�nia d'abstracci� de la f�rmula
corintia. En cada cara del capitell es disposen tres tiges molt
planes que a la part superior desenvolupen un fol�ol que es vincla
cap a l'exterior; damunt d'aquests fol�ols, i coincidint amb els
angles i el centre del capitell, es disposa un altre nivell de
fulles que s'adossen al bloc. La caracter�stica principal del
capitell s la simplicitat juntament amb la tend�ncia geom�trica de
les formes.
 Aquest capitell va ser reutilitzat com a material constructiu de la
casa annexa al santuari i es va recuperar durant les obres de
consolidaci�. Pel fet de localitzar-se dins l'�mbit de
l'antic
monestir cistercenc hom ha suposat que degu� provenir
d'aquest
conjunt. Hem d'emmarcar el capitell dins les dates de la construcci�
del monestir, concretament al final del segle XII o potser dins
d'alguna etapa d'ampliaci� no posterior a la primera meitat del
segle XIII.
|
|
Una imposta
Un altre element que va sorgir del farciment de la casa annexa al
santuari durant les obres de restauraci� i que s'ha de relacionar
amb el capitell anterior, i per tant amb el monestir cistercenc de
la Bovera, �s un element arquitect�nic
mutilat del qual no es pot
afirmar si es tracta d'una imposta o d'un fragment de cornisa; el
bloc, que
presenta una mica de volada, dibuixa un cavet o copada,
dins el
 qual
s'inscriu una decoraci� animal, concretament dos caps
de b�vids enfrontats. La dataci� d'aquesta pe�a
s'ha de situar al
final del segle XII i dins les dates de construcci� del monestir.
L'�s de testes animals i fins i tot humanes com a
decoraci�
exclusiva d'elements arquitect�nics no s tan usual en el rom�nic
com ho �s la
decoraci� vegetal o geom�trica; al museu de Guimer� es
conserva una imposta procedent del monestir cistercenc de Vallsanta. |
