|
De
la màquina a la màquia
Aquí trobareu la
crònica d'un curt viatge en el que partint del present, hem tornat a
l'alba d'una de les manifestacions primeres i diria que principals, de
la vegetació en el nostre entorn. Les Garrigues, comarca de Lleida ,
quin nom deriva clarament de GARRIGA
GEOBOT.
Comunitat vegetal constituïda per plantes de fulla endurida i
persistent, entre les quals predomina el garric.. Procedeix de la
degradació de l'alzinar o de la màquia , i es fa sobre sòls profunds.
Es tractava de veure, i fotografiar, d'això bàsicament va la cosa amic
lector, de guardar en imatges les restes d'un passat que en el cas de
l'alzinar, la màquia o la Garriga, difícilment tornarem a veure en el
seu esplendor inicial. Retratar i alhora senyalitzar adequadament ;també
la natura es un atractiu turístic i ho serà més i més amb el pas del
anys; a Catalunya hi ha més fagedes que la d'en Jordà, i cal que això es
faci saber, i malgrat que en alguns casos la comunitat vegetal que es
conserva sigui petita, serà justament aquesta petitesa, la que si cal la
farà més valuosa. Penso en el entorn de Castellar del Vallès en el que
visc, en una petitisima mostra de l'alzinar que es troba a la finca
anomenada de Can Casamada, i que aixopluga encara tot un seguit espècies
com els galcerans, i el boixgrevol, que de fet es conserven quasi
únicament en aquell indret. Aquell tros de naturalesa, es un actiu del
Vallès que s'ha de fer conèixer, i s'ha de defensar de qualsevol
agressió.
Els
autèntics actors d'aquesta història els podreu veure tot seguit :
garric
BOT
quercus coccifera
, família de les
fagàcies, arbust perennifoli de 50 a 200 cm d'alt, de fulles coràcies,
de color verd clar lluent , sinuades i espinoses, i de fruit en gla.
creix a la terra baixa mediterrània.
arçot
BOT rhamnus lycioides
, família de
les rammnàcies, arbust molt espinós, de
fulles estretes, lanceolades, i de pecíol gairebé indiferenciat; fa
flors petites i axil·liars, i fruits negres. Viu a la terra baixa
mediterrània, poc plujosa, sobretot a l'espinar alacantí de margalló i
arçot, i a la màquia continental de garric i arçot.
Hi han d'altres
espècies vegetals que acompanyen al garric i a l'arçot, i que conformen
una Garriga avui, des d'aquí encoratjo a la gent de les Garrigues a
recuperar-ne almenys una petita mostra, i ha fer-ne divulgació, al
mateix nivell que ho fan del seu oli d'oliva, dels seus castells, de la
seva cuina de caragols a la llauna i del seu passat àrab.
ANTONIO MORA VERGÉS
Castellar del Vallès (6/1/2004) |