El Crist de la mansuetud

No te cap importància el nom del poble ( sobretot ara que el problema esta solucionat ), es troba però dins del Forat Negre, en aquell espai indefinit de la Catalunya interior en que només de forma accidental, es possible trobar barcelonins o espècies similars ( mutacions o repliques del més elemental Homo Faber ).

No te tampoc, ni en tenia aleshores , cap importància la filiació política de l'alcalde del poble, ( militava en un Partit dels anomenats "Espanyolistes" ; tot i això la corrupció com sabem molt be, està força més estesa dins la classe política ; els Espanyolistes juguen en la Lliga Gran, mentre que altres ho fan en lligues menors, i àdhuc alguns com el President de França juga directament la Champions League ) . De fet la major part dels veïns per un altre motiu, havien tingut en alguna ocasió la clau de l'església , això els convertia en sospitosos a tots, i es que d'ençà que els preveres havien de gestionar fins a quatre parròquies, cada cop - forçats per la necessitat - delegaven més en els veïns dels pobles.

Tampoc te la més mínima importància, el procediment pel qual el Prevere va arribar a saber la implicació de la casa de subhastes SOTHEBY'S  de Londres, en tot aquest afer, i de com en conèixer que estaven davant d'un delicte contra el patrimoni es van avenir a un tracte ben peculiar.

Fins aquí no comencem a parlar del Crist de la mansuetud, d'una imatge de fusta, d'una alçaria aproximada de 2 metres, que presidia l'església romànica d'aquell poble del Forat Negre ( el sentiment popular, es manifesta en aquests poblets, en el sentit de que si tenen una església romànica, es perquè el poble sempre ha tingut recursos molt escassos, i no va ser possible engrandir , l'església i passar del romànic, al gòtic o al barroc en el seu moment ), li venia la denominació de la mansuetud de la mirada que de ben segur tenia Jesús en el moment de ser crucificat i quant s'adreça a Déu dient " Pare, perdona'ls , que no saben el que fan ", l'artista havia aconseguit treure de la fusta aquesta acceptació de la màxima injustícia, i  l' havia alhora reflexat en la cara de Jesús.
( Un prec adreçat a tu amic lector, si en alguna ocasió has pogut gaudir de la contemplació d'aquesta figura, agrairem que ens facis saber on es troba, moralorente@eresmas.net )

La imatge possiblement tenia una antiguitat superior als XII segles, i de ben segur que havia vist marxar els àrabs que en el període dels segles VIII a XII van conviure amb nosaltres, des de sempre havia presidit l’església on va acabar tenint la companya de Sant Miquel arcàngel i Sant Antoni de Padua, dues de les advocacions més esteses a Catalunya.

Recentment havia esdevingut la imatge confortadora de les persones que patien mobbing a la feina, i que començaven a ser una multitud si atenem al creixent interès, que el tema rebia dels mitjans de comunicació.

El fet es que un dia quan algú va obrir l'església  la imatge no hi era, i tampoc ningú, va recordar en els dies anteriors, que anessin pel poble camions o furgonetes d'una certa capacitat; calia pensar en que la complicitat amb els que s'havien endut la imatge era força extensa, tot i que en aquelles dates del mes de novembre els habitants del poble es reduïen a una dotzena escassa, i encara alguns d'ells notòriament delicats de salut. El Prevere coneixia el seu ramat, malgrat haver-lo d’atendre sempre amb preses i no va voler molestar a ningú; ben aviat va tenir coneixement de que la imatge del Crist de la mansuetud es trobava a Londres, i juntament a un parell de veïns es van presentar a la casa de subhastes. Ningú sabia com s'ho farien per recuperar la imatge perquè no tenien gaires diners, el Prevere duia una petita bossa de cuir que tampoc semblava que pogués ser la solució.

SOTHEBY'S estava en disposició de negociar, entenien que es trobaven en una situació delicada, però tenia documents en els que s'acreditava que havien pagat 658.357 euros per aquella imatge, i tenien també una documentació que venia a acreditar ,que també es pot enganyar als anglesos, fins i tot amb falsificacions més que evidents com aquella !. La proposta de la casa de subhastes va ser la de que si els donaven el que s'havien gastat es podien endur la imatge; el Prevere va dir-los que pagarien el preu en plata del Crist, i SOTHEBY'S ho va acceptar , el Prevere va tenir interès en que el tractes es recollís en un paper de compromís, desprès va demanar que posessin una romana, en la que d'un costat penjava ( fins tocar a terra ) la imatge del Crist i de l'altra hi havia un plat al que s'havia de pujar amb una escala; semblava del tot impossible que el Prevere pogués reunir tal quantitat de plata !.


El Prevere va començar a posar monedes de plata que treia de la petita bossa de cuir, 1, 2, 3,....10, 15, 21, 25, ... el plat continuava a la mateixa alçada i la imatge estirada a terra , 26, 27, 28, 29 tot semblava igual, el plat en alt i la imatge a terra, però en deixar caure la moneda que feia el número 30, la balança es va equilibrar, els de SOTHEBY'S, van voler tornar a repetir-ho i de nou va succeir el mateix a la moneda 30 la balança quedava equilibrada; la firma de subhastes va fer un darrer intent de negociar un preu més alt, però el Prevere va insistir en que un pacte era un pacte, i que malgrat que evidentment no ho eren, ara els calia comportar-se com uns senyors.

La tornada amb taxi fins a Lutton , i desprès en l'avio de EasyJet fins a Barcelona, va ser memorable, i el viatge amb la furgoneta fins al Forat Negre, amb un drap vermell lligat al cap del bon Jesús, com si fos un bandoler, tampoc es per no explicar- ho, i finalment quan ja tornava a presidir l'església, la inevitable pregunta al Prevere, com sabia que en arribar a les 30 monedes s'equilibraria ?, i la resposta senzilla, per als qui de menuts havien seguit la història sagrada, i també per als qui seguien la missa de forma habitual, 30 monedes era el preu que havia rebut Judes, i aquest mateix preu el recull Mateu a 27,3. Malgrat que només el recull aquest evangelista, tothom sabia fa no gaire temps, que 30 monedes de plata es el preu de la vida de Jesús !
Si teniu curiositat per conèixer més dades de la història us caldrà visitar el Forat Negre. No tingueu por de trobar-vos cap dels nostres polítics en campanya, al Forat Negre, no hi ha línies de Metro, per no tenir, ni transport regular tenen en la majoria de poblets . Intentar-ho serà doblement  beneficiós, primer per a vosaltres i àdhuc també per Catalunya.

ANTONIO MORA VERGÉS
Castellar del Vallès (15/2/2004)